Els deu manaments del turista a l'Àfrica

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Viatjar a Àfrica per primera vegada no és senzill. Alguns tenen la temptació de sortir corrent a mesura que s'estimben els mites i s'enfosqueixen els horitzons idíl · lics. Però qui resisteixin aquest fugaç impuls quedaran per sempre contaminats pel Mal d'Àfrica, aquesta passió pel continent, despullada de prejudicis, que t'obliga a tornar una i altra vegada i, als més atrevits, a quedar.

1º Àfrica no és barat

El primer mite que se li s'ensorra al turista que viatja per primera vegada al continent. Viatjar a Àfrica és car i, de vegades, molt car. Deixant de banda els vols, posar un cotxe a la carretera pot costar 100 dòlars per dia i els confortables allotjaments per a turistes, moltes vegades envoltats de persones condemnades a haver de viure amb menys d'un dòlar al dia, es paguen. Un pot, és clar, anar de motxiller i allotjar-se en "hotels" locals, però ni tan sols en aquest cas el pressupost és baix. Un mzungu sempre és un mzungu.

2º "Memòries d'Àfrica" ​​és només una pel · lícula

És, sens dubte, la pel · lícula de la història que més turistes ha portat a Àfrica. Buscant aquests capvespres suspesos d'emocions, aquests inoblidables paisatges de les terres altes de Kenya i, per què no, al mateix Robert Redford. Amb una sola frase a la maleta, "Jo tenia una granja a l'Àfrica…", milers de turistes han posat rumb a Àfrica oriental durant anys. La casa de Karen Blixen, en realitat un petit museu, és un dels llocs més visitats de Kenya. Els crepuscles són tan magnífics com en la pel · lícula, turons de Ngong no s'han mogut d'aquí, però al final dels crèdits una nota a peu de pàgina hauria d'advertir que, encara que qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència, Àfrica és molt més, i molt menys, que aquestes postals idíl · liques.

3º Un safari no és un "tot inclòs"

Inevitable arribar a Àfrica amb l'obsessió de veure als "big five" (lleó, búfal, elefant, rinoceront i lleopard) a les sabanes. Vagi per davant: un safari no és un "tot inclòs". Ningú pot garantir res perquè els parcs naturals d'Àfrica, afortunadament, encara estan en els parcs temàtics. Recordo un safari a Ishasha (a la frontera d'Uganda amb el Congo) com un dels més plaents tot i que no vam veure gairebé animals i ens vam tirar un parell d'hores escodrinyant les branques de les acàcies a la recerca d'un lleó migdiada. Resulta obvi subratllar però, a tenor dels comentaris que escoltes de vegades a altres turistes, molt necessari: veure de prop els cinc grans pot portar hores… els dies. Això sí, convé no perdre l'esperança; en el moment menys esperat pot sorgir de la mala herba, amb pas pesat, el lleopard que es resistia durant mesos. Dono fe.

4º Ull amb els "descobridors": ells no van ser els primers

La literatura occidental sobre l'Àfrica, ple d'èpica, està plena d'exploradors i aventurers corajudos. Normal que un desembarcament a Àfrica amb la seva ració de mites a sobre. Però cal tenir molt present que parlar amb admiració dels "descobridors" pot moure a la hilaritat a molts africans: ells, per descomptat, arribar primer. Per no parlar de les gestes "heroiques" que recorden allà com terribles matances, escabechinas amb milers de morts sostingudes per la superioritat armamentística i la disciplina d'exèrcits molt més nombrosos.

5º El temps és un concepte elàstic

Els autobusos i els trens surten quan estan plens i demà pot ser dins d'una setmana. A l'Àfrica no solen fer-li un pols al temps cada dia, com els occidentals, i de vegades el menyspreen obertament, el que provoca no pocs enutjos entre els turistes acostumats a horaris i puntualitat del primer món, aquell on,malgrat tot, sempre arribem tard a alguna cosa. Sembla una qüestió menor, però és fonamental entendre per no amargar (Tanzània potser és l'exponent d'aquesta peculiar filosofia nihilista on el "ara" està proscrit). Millor deixar el rellotge a casa.

6º Benvingut al club dels menjadors de pols

Els safaris sempre són (al marge que es vegin pocs o molts animals) experiències plaents, però arribar fins als parcs naturals de postal té el seu preu. Sovint el paguen els nostres ronyons o aquestes vèrtebres massa acostumades al confort dels seient abatibles. Viatjar en tot terreny pels camins perduts d'Àfrica és, de vegades, el més semblant a ficar-se uns minuts en una rentadora amb el centrifugat al màxim. I, sobretot, recórrer aquestes pistes infames en temporada seca, i amb la capota aixecada, suposa un ingrés honorífic en el addictiu grup dels menjadors de pols.

7º No cal vestir-se de navegador

Es va enfilar a la roca amb pas incert. Un cop allà, enmig del Nil, recuperar la prestanza i es va aixecar amb la solemnitat que requeria el moment. Amb les cascades d' Murchison a l'esquena i uniformat d'explorador del XIX fins al deliri, va adoptar la postura de l'aventurer que, per fi, ha arribat a la meta. Era el mateix Speke rediviu. És l'exponent més evident que m'he creuat d'explorador modern, però sense necessitat de calar 01:00 salacot, Àfrica està bastant nodrida d'aventurers de nou encuny que exerceixen amb vestimenta concorde. No cal, de veritat.

8º La ruta dels souvenirs

"N'estic fins els pits de tanta botiga!". La frase rotunda del turista cabrejat encara em ve al cap quan recordo el meu primer viatge africà fa vuit anys i les múltiples parades a la "Gift shop" de carretera de torn amb les que ens torturaven els guies (sempre a comissió). El turista català no va poder més i va dir en veu alta el que la majoria pensàvem. També cal estar preparat per això si un opta per debutar a terres africanes amb un viatge organitzat. El més dur d'aquest viatge va ser tafanejar per les botigues amb un sol · lícit empleat darrere, cistella en mà, esperant veure com la omplíem amb les nostres compres.

9º El repel·lent antimosquits no és una crema solar

Fa olor Relec inevitablement acompanya (com les pastilles de Larian contra la malària) les primeres experiències africanes de centenars de milers de turistes. Per a molts d'ells, Àfrica fa olor de loció antimosquits. Convé aclarir: el seu efecte es perllonga durant hores. No cal empastifar a cada estona (típic símptoma maníac-obsessiu del debutant) com si estiguéssim a primera línia de platja amb l'esquena en pepitoria. Els teus companys de viatge t'ho agrairan.

10No Never Walk sòl

Es inevitable. En algun moment de la teva baptisme africà et sentiràs com si fossis el primer blanc a trepitjar un determinat paisatge remot. Afegeix-l'adjectiu "oblidat" i ja tens el perfecte còctel de l'aventurer. Ara sí, pots descansar amb la satisfacció del deure complert. Per descomptat, sentir el sòl. Ho lamento: no és veritat. Uns prenen pocs minuts comprovar. Per molt àrid que sigui el paisatge, per molt erm que sembli l'horitzó o inaccessible l'entorn, del no-res irromprà segur sense previ avís (fins i tot de sota una pedra si és menester) un paisà alertat per la presència de l'home blanc.

Aquests deu manaments es tanquen en dos: estimaràs Àfrica sobre totes les coses i continuaràs estimant malgrat prejudicis inconsistents i mites esmunyedissos.

  • Compartir

Comentaris (8)

  • Ana

    |

    Molt útil, Ricardo.. No puc parar de riure! (esquena en pepitoria.. jajajaj)

    Contestar

  • Mayte

    |

    Buenííísimo Ricardo, i molt certes les 10 manaments!!!! També he rigut molt…

    Contestar

  • Juan Antonio Portillo

    |

    Bon dia tingui la Il · lustríssima…… Sense ànim d'ofendre, però el tipus de la foto que surt disfressat d'explorador és….. com definir??? … no em paraules de surten….. aquests mitjons blancs fins als genolls ¡¡¡¡¡. Com VAP organitza viatges a Àfrica i Fra Ricardo ha exposat els manaments a complir és clar amb qui viatjaré a aquest continent.
    Amén, Ricardo. Gràcies

    Contestar

  • ricardo Coarasa

    |

    Gràcies als tres. No és una llista tancada, és clar, però són tots els que estan. Juan Antonio, en conte al caçador blanc, que vam batejar com Speke, què dir… Aquí sí, una imatge val per un milió de paraules. No hi pot haver millor foto per il · lustrar aquest decàleg. ABZ

    Contestar

  • Lydia ploma

    |

    Sembla un anunci de “roba per intrèpids viatgers”.

    Contestar

  • Diego

    |

    Vaig recórrer Sud-àfrica, des de Ciutat del Cap fins Maputo, passant per Swazilàndia. Sóc conscient que no és l'Àfrica profunda, la qual vull conèixer i coneixeré, però em semblava tan bell, ple de vida i alegria, de percussió meravellosa…
    Cierros els ulls i m'imagino a la cistelleta travessant l'Àfrica de Jules Verne en 5 setmanes en un globus.
    Caminar a terra. M'encanta.

    Contestar

  • Rosa

    |

    M'encanta!

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

RT @ Ricardocoarasa: La meva experiència aquests dies al Hong Kong llastrat per les protestes i els successius enfrontaments entre la policia i ...

Gerardo Granda Gerardo Granda