"Si no hi ha a Espanya una societat per a la protecció dels paisatges, poden suplir la seva comesa la Diputació Provincial d'Osca i la Reial Societat Geogràfica, amb personalitat suficient per interessar al Govern de Madrid a favor de la Vall d'Ordesa. Si aquest imposés la seva voluntat, el diví canó es convertiria a la península en un parc nacional portentós, reflex del creat pels nord-americans a la vora del Yellowstone, un parc nacional on florien les semprevives de muntanya, on es reproduïen assossegadament els isards i les truites, i on finalment, la venerable selva dels Pirineus seria respectada com una àvia: els somiadors acudirien de tot arreu a esbargir-se en plena natura salvatge, en un asil tancat per murs olímpics perfectament conservats, i el qual apareixeria en les generacions futures, fatigades pel desenvolupament de les arts i les ciències, com una reminiscència de l'edat o del venturós jardí de l'edèn ".
Aquestes emotives paraules van tenir el seu efecte i van establir la base per a la declaració, el dia 15 d'agost de 1918 de la Vall d'Ordesa com a Parc Nacional. Espanya comptava des d'aquest moment amb el segon Parc Nacional del país, després de la declaració un parell de mesos abans (22 de juny), de la Muntanya de Covadonga-actual Pics d'Europa- com el primer parc nacional espanyol.
Aquest escriptor, fotògraf, explorador i pirineista francès té doncs ben guanyat el bust situat en les profunditats del canó al costat del riu, el Arazas
I aquestes paraules no van ser pronunciades per un aragonès-encara que bé podrien haver-ho estat-, ni tan sols per un espanyol. Van sortir de la boca d'un francès, que arribava a la vall des del veí Gavarnie i només posar un peu per primera vegada a la vall (1881) es va confessar profund enamorat de la vall d'Ordesa. Des d'aquest moment el parisenc Lucien Briet es va convertir en assidu visitant de la vall, sobre el qual va escriure diferents obres. La seva dedicació i profund amor a "diví canó" va ser una constant en la seva vida. Per sort va poder veure complert el seu somni de caminar per una vall d'Ordesa protegit com a parc nacional, encara que fos tan sols tres anys abans de la seva mort. Aquest escriptor, fotògraf, explorador i pirineista francès té doncs ben guanyat el bust situat en les profunditats del canó al costat del riu, el Arazas, que recorre la seva vall favorit. Segurament enclavat en un dels llocs des d'on millor s'aprecia el panorama natural que tant va captivar.
Les excursions i rutes que en l'actualitat el visitant pot recórrer a Ordesa són moltes però, com és natural, avui no puc sinó recomanar el camí de Turieto Baix per què? Perquè és la ruta que passa pel costat del bust de Lucien Briet. El camí de Turieto Baix és l'antic accés a peu des de la població de Torla fins a la prada d'Ordesa, l'enclavament que serveix avui de punt de partida a la majoria de les excursions.
A diferència d'altres exploradors, com solia fer en els segles d'or de l'exploració en altres continents, Lucien Briet no compta amb referències orogràfiques amb el seu nom a la vall. Si compte però amb infinitat d'al · lusions a les poblacions de l'entorn. Un refugi, un alberg, un col · legi, un certamen fotogràfic, fins i tot alguna botiga porten el nom d'aquest francès al qual tots devem en gratitud l'haver posat la primera pedra de la conservació del considerat per molts, com el parc nacional més impressionant d'Europa.
Alfonso Polvorinos: www.elecoturista.com
