Dunes de Cor, platges sense mar

Els cactus anunciaven una set desesperada a un sol pas del Carib. Al costat del lloc on banyen els seus somnis els turistes, la naturalesa ensopega amb els vents de la mar per formar una de les orografies més absurdes de Veneçuela. És una llengua de sorra que no arriba a la costa, que es queda sense platges, un desert en miniatura, on se suposa haurien de governar els cocoters.

En els dunes de Cor no hi ha res doncs les dunes tiranitzen el paisatge, l'absorbeixen o el enterren.

Arribem com suposo que arriben tots al desert caribeny: desubicats, sense saber com abastar la solitud de sorra. Havíem imaginat el blau turquesa de les onades o el verd brillant de l'embolic d'arbres, però no, allà només hi havia un passeig plomís sota el sol alegre del tròpic.

Aquest paisatge sorgeix com qui no vol, prop de la ciutat de Cor, un d'aquests llocs colonials que mostra tots els colors a les façanes.

Vam decidir gravar dunes com es grava el mar, apuntant solituds, buscant enquadraments que semblen el mateix.

Vam decidir gravar dunes com es grava el mar, apuntant solituds, buscant enquadraments que semblen el mateix. Vam ascendir dunes amb l'equip de càmera i vam tenir l'ocurrència de muntar la grua per sublimar-res. La grua és un artefacte de tubs d'alumini, cables i unes quantes peses que hi va haver de traslladar a les crestes de sorra. Volíem així fer un vol rasant per les dunes.

La càmera es va elevar pel desert perquè des de l'aire tot sembla més lleuger, però la veritat és que se'ns va ennuegar la gosadia a la gola. Un rodatge sobre la sorra és el menys divertit que un càmera pot afrontar. El trípode pesa més amb les sabates plenes de sorra, la pols cobreix l'objectiu, no hi ha ombres on resguardar ni transport possible. A més, sol passar, se'ns va oblidar comprar aigua i vam haver de empassar una jornada de plànols a seques.

No és el desert més bell del món i per descomptat no impressiona la seva grandària, però dunes de Cor tenen un avantatge fonamental. A pocs quilòmetres, un pot treure la sorra a les aigües de vidre dels Cayos de Morrocoy.

  • Compartir

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.