Jo crec que bussejar és submergir-te en un somni, que tot és mentida, perquè no és possible tal coordinació d'algues i peixos que no es toquen, de barracudes i anemones, d'aletes irisades i de silenci, tot alhora, com una posseïa marina.

"No hi ha festes histriòniques, o matons moto, ni noies venent una nit d'estiu, ni xiringuitos de platja. A l'illa de Santa Creu només s'escolta el so de les ones i l'aleteig dels pelicans."

Estàvem al mig del desert de Judea, en ple mes de juliol, visitant la ciutat habitada més antiga del planeta. L'aigua dóna vida als arbres fruiters, al comerç, a la vida, en aquest desert insuportable, on tot és sorra i sol.

Una canoa va ser suficient per travessar ullals. Aquest era el pla, navegar el riu més poblat de bèsties que hi ha al món, remar entre hipopòtams i acostar amb sigil als búfals i els cocodrils. Viure àfrica arran d'aigua proporciona al viatger una sensació de tensa harmonia, el plaer del bosc.