Per:
Daniel Landa (Text) D.Landa / Sonia García (Fotos)
Yo creo que bucear es sumergirte en un sueño, que todo es mentira, porque no es posible tal coordinación de algas y peces que no se tocan, de barracudas y anémonas, de aletas irisadas y de silencio, todo a la vez, como una poseía marina.
Per:
Daniel Landa (Text) D.Landa / Sonia García (Fotos)
"No hi ha festes histriòniques, o matons moto, ni noies venent una nit d'estiu, ni xiringuitos de platja. A l'illa de Santa Creu només s'escolta el so de les ones i l'aleteig dels pelicans."
Estàvem al mig del desert de Judea, en ple mes de juliol, visitant la ciutat habitada més antiga del planeta. L'aigua dóna vida als arbres fruiters, al comerç, a la vida, en aquest desert insuportable, on tot és sorra i sol.
Una canoa va ser suficient per travessar ullals. Aquest era el pla, navegar el riu més poblat de bèsties que hi ha al món, remar entre hipopòtams i acostar amb sigil als búfals i els cocodrils. Viure àfrica arran d'aigua proporciona al viatger una sensació de tensa harmonia, el plaer del bosc.
Se anuncia como se anuncian los piratas: con un par de tibias y una calavera. Así se presentaba uno de los parques naturales menos naturales de África. La costa de Namibia no quiere intrusos pues la naturaleza libra su propia batalla de arena y agua.
No convenía mencionar nuestra condición de periodistas y aún podríamos pasar por estudiantes de Turismo en busca de aventuras, camino a Azerbaijan. Decir que viajábamos de Palencia a Singapur para hacer un documental era tal vez demasiado surrealista para aquellos rusos concentrados en los ataques chechenos.
El matí del 28 setembre 1999 las fuerzas chechenas abandonaron la región de Daguestán rendidos al poderío militar ruso. Aquell mateix matí, nosotros viajábamos en un Ford Mondeo lleno de pegatinas de patrocinadores por los caminos que se acercaban a la frontera entre Chechenia y Daguestán.