Montserrat, l'illa que es va menjar el volcà
Montserrat és un suro amb pols surant enmig de l'Carib. Una pedra amb un volcà. Una ciutat fantasma grisa al costat d'un estret món viu, Verd, bell i arraconat. Un oblit cabró. cendra. música. Un ferri i un adéu perenne. Qualsevol que se senti la curiositat de l'viatger, crec, ha d'anar a aquest lloc.
Sortim a les nou del matí amb la barcassa que cobreix l'illa d'Antigua amb l'illa de Montserrat. El mar s'altera a mig camí, encara suaument, en un dia ennuvolat que deixa esteles grisos entre les ones. Al lluny vam començar a contemplar una roca verda. En el vell ferri van els 12 nens d'un col·legi i set adults. Més de l' 95 per cent dels gastats butaques de l'vaixell van buits. Ningú va ja a l'illa que es va menjar el volcà
Arribem a una terminal d'un port construïda després de l'cataclisme. La duana és una casa prefabricada en què dos funcionaris posen un cop a el dia els escassos segells dels passaports que hi arriben. L'aeroport es va tancar a cops de roques i es va construir una estreta pista per avionetes en la qual veiem que pasturen les cabres. Els vaixells que arribaven de tot el món van deixar de venir. Els habitants que no van fugir van aixecar una nova vida al 30 per cent de l'illa que va quedar habitable.
Ens ensenya l'illa a la qual entre 1995 i 1997 li va caure de el cel un mantell de cendra i roques incandescents
Fora de la duana ens espera Sun, un dels veïns que va aguantar l'envestida el volcà i que té una empresa que arregla els permisos per entrar a la zona d'exclusió. Sun és un tipus amable, que coneix els secrets de Montserrat i que ens ensenya l'illa a la qual entre 1995 i 1997 li va caure de el cel un mantell de cendra i roques incandescents que el va destruir tot.
Vam pujar al seu cotxe i anem recorrent sota la de vegades forta pluja un lloc en el qual tot es va aixecar de nou. Com el petit cementiri que dóna a la mar, substitut de l'vell panteó que està encara sepultat sota cendra sense que hi hagués temps de treure els cossos dels allí enterrats. O el camp de futbol, que també llueix resplendent i apte per contemplar a la que va ser en 2002 considerada oficialment com la pitjor selecció de l'món després de perdre amb Bhutan a la final dels dos més dolents per 4-0. Així és tot a l'illa, nou i improvisat a la zona on el cràter no ho va partir tot.
«Hay gente que cree que se hicieron unas prospecciones mineras y se enfadó al espíritu de la montaña y por eso el volcán dormido despertó», ens comenta Sun mentre ens acostem a l'Observatori de l'Volcà, institució que ens ha de donar els permisos per entrar a la zona prohibida. «Hace menos de un año comenzaron a hacer estas visitas regladas para sacar algunos ingresos. Se está a prueba para ver si funcionan sin riesgos», ens explica el nostre guia.
Hi ha gent que creu que es van fer unes prospeccions mineres i es va enfadar a l'esperit de la muntanya
«El volcán sigue activo y muestra señales de que volverá a soltar algo», donats de Rod Stewart, el director de la Institució que monitoritzes les 24 hores l'amenaçadora muntanya. El seu nom no pot ser més indicat, abans de les explosions de fa 20 anys estaven a Montserrat els estudis de gravació de Sir George Martin, el productor dels Beatles. Per allà han passat els més grans artistes mundials com The Police, Dire Straits, David Bowie… Tot això va tancar, com va passar amb tot, i fins a la casa que Paul McCartney té a l'illa va acabar tancada amb pany i clau.
Finalment accedim a la zona d'exclusió, l'anomenada Zona V. Passem diversos controls policials i vam entrar a una ciutat fantasma. Explicar com és Plymouth, la vella capital, seria una cosa semblant a explicar com serà el món després de l'apocalipsi. Tota l'urbs, on hi havia hotels de luxe, supermercats i camps de golf, és avui restes d'immobles tapats per milers de tones de cendra i roques enormes que van caure de el cel.
Caminem per algunes cases que tenen encara les taules posades ja que els que hi habitaven no van haver de tenir temps de recollir res; per supermercats amb els seus carrets de compra perduts en passadissos desolats amb prestatges buits, i per oficines on sota la capa de cendra es veuen encara documents i fulls entre cadires trencades.
Cases que tenen encara les taules posades ja que els que hi habitaven no van haver de tenir temps de recollir res
En alguns habitatges, a la paret i el terra, creixen plantes que van obrint-se pas entre el ciment. Les cuines són cúmuls de paelles i olles convertides en fum i encara es troben algunes revistes dels anys 1992 l' 1995 si es netegen alguns prestatges.
La piscina de l'vell hotel, la recepció guarda encara el telèfon de taula i el llibre de visites i a les habitacions cal entrar ajupit perquè la cendra acumulada a penes deixa espai a les portes, és especialment singular. De les seves rajoles ha crescut un jardí frondós que sobresurt ja a la superfície. En no gaire temps és possible que ja ningú pugui endevinar que allí sota hi va haver un lloc on les famílies es banyaven alegrement. Era en els temps en què hi havia vida, rialles, soroll. Avui un etern silenci ho cobreix tot sota l'ombra d'aquell volcà que sembla vigilar amenaçant l'illa.
Part a la tarda de nou el ferri gairebé buit a Antigua. El mar està agitat i el vaixell cau des onades de dos metres amb certa violència. Enrere, com un fantasma que s'esvaeix, es va perdent a poc a poc la silueta de la muntanya amb foc a les entranyes. Montserrat sembla deixar d'existir.
