De l' 30 de juliol de 1789 fins al 18 setembre 1794, Els oficials de la Marina espanyola Alejandro Malaspina i José de Bustamante i Guerra van dirigir una expedició geopolítica a tot el món enviada per la corona espanyola. El 15 de desembre de 2010, part del port espanyol de Cartagena el vaixell de l'Armada Hespérides, que durant set mesos donarà la volta al món sota l'epígraf de "Expedició Malaspina 2010". Quines diferències hi ha entre les dues expedicions? És divertit entendre des de dins dels canvis 217 anys després.
El 7 de febrer va arribar a Ciutat del Cap el vaixell Hespérides, oportunitat que vaig aprofitar per pujar al flamant Hespérides atracat al Waterfront (port de Ciutat del Cap). Entre les anècdotes que guardo de la jornada hi ha, per solidaritat amb el gremi d'marejats del planeta, 1 que comparteixo primera. En el mareáis al vaixell?, li pregunto a un mariner que m'explicava que a les Canàries van passar un temporal de força 7, el que suposa onades d'entre set i vuit metres (aclareixo que jo em marejo fent una tombarella, literal, el que m'ha provocat complexos importants, perquè sóc un enamorat del mar, i acabar una mica fins els mateixos de la incomprensió del personal que et mira com si fossis un fluix al que li encanta acabar pujat a una llanxa ràpida que et torna pàl · lid a terra). "Jo he descobert en aquesta expedició un remei infal · lible: Stugeron. Són unes gotes que si les hagués conegut abans m'hauria estalviat molts vòmits ", em diu. Estic desitjant provar. Quant vingui algú d'Espanya em porta 13 pots i em llanço a la mar a la recerca d'un temporal.
L'Hespérides porta una expedició científica de primer ordre mundial que va a revelar molts dels secrets dels oceans fins ara desconeguts per a l'ésser humà.
Fet aquest important incís en la meva vida, segueixo amb les diferències entre les dues expedicions. Al segle XVIII, el propòsit de l'armada espanyola era "fer un estudi de la situació política i econòmica dels virregnats i aixecar una exhaustiva cartografia dels mateixos, a més d'un estudi de la flora, la fauna i els pobles visitats ". Al XXI, s'estudia la flora i fauna també, però amb la particularitat de fer-ho a més de 4000 metres de profunditat. És a dir, l'objectiu és semblant però amb ús quants quilòmetres de diferència direcció amunt i avall. "El que estem fent no ha fet ningú. Es descobriran desenes de milers de microorganisme i bacteris desconeguts ”, m'explica el científic Jordi Dachs. El resumiré: l'Hespérides porta una expedició científica de primer ordre mundial que va a revelar molts dels secrets dels oceans fins ara desconeguts per a l'ésser humà.
I el trajecte? Aquí l'original expedició de Malaspina suposa una fita impressionant. Els espanyols van buscar el pas del nord-oest, a Alaska, que havia de comunicar l'Atlàntic i el Pacífic; van ser els primers no britànics a arribar i investigar la colònia anglesa d'Austràlia; van fer a Nova Zelanda importants estudis geològics; creuar l'estret de Magallanes, Illa de Pasqua, Tahití ... Ara, tot aquest trajecte, més curt, s'està fent en set mesos. Potser, a nivell científic, el més ressenyable serà l'estudi d'oceà Índic, el menys estudiat de tots els grans mars.
El dolent és que cada dia es lleven a les 04:30 hores a currar i acaben quan es fa fosc, que el vaixell no és un creuer turístic en què posar-se moreno a proa.
I després queda la vida al vaixell. No ha hagut de canviar tant tot en aquest sentit. Els mariners del Hespèrides, un grup divertit i obert, també aprofiten per sortir a terra a les parades del vaixell i divertir-se una mica. Tots els temes dels mariners són aplicables a aquest grup professional i alegre que vaig conèixer. Així per sobre explicaré que circulava una llegenda, difosa per l'autor de la gesta i corroborada per algun company, que la nit anterior havia hagut un triomf en tota regla amb la femenina població local per part del protagonista. "Ells lots vida", deia un, "Li vaig fer la cobertura", en un noble reconeixement del seu paper de secundari. El protagonista, que va començar tímid, Va acabar llançat a la magnitud que la seva gesta havia pres i va acabar amb un definitiu "She Attacked Me", davant les rialles del personal present. A més, havia històries vetades sobre polissons, partides de pin pon nocturnes en coberta (un científic em va reconèixer que havia amagada una taula), cabanes d'alt nivell on es veu les pel · lícules, un festí de nècores pescades al port pels tècnics a la sala de màquines ... En fi, que realment donaven ganes de pujar al vaixell i anar a navegar amb ells, em van semblar molt bona gent (amb les meves noves gotes). El dolent és que cada dia es lleven a les 04:30 hores a currar i acaben quan es fa fosc, que el vaixell no és un creuer turístic en què posar-se moreno a proa.
Finalment, diré que hi va haver una recepció per diplomàtics, polítics, colònia espanyola i periodistes en coberta. Pernil serrà, truita de patata i Rioja eren part d'un menú que sabia a glòria. L'Hespérides és una ambaixada flotant, en la qual les empreses pernileres els regalen peces d'Ibèric perquè a cada parada servint a cost zero. El seu comandant, Juan Aguilar, Un home culte i encantador, ens va obrir a tots les portes de la qual és "casa seva". Un plaer. Espero que no acabi el mateix que Alejandro Malaspina, que va ser rebut a Espanya com un gran heroi, però al que les seves idees reformistes portades del viatge li van costar ser condemnat a 10 anys a la presó després d’afrontar el primer ministre Manuel Godoy. Només l'exili a Itàlia, on va morir en 1810. Un no pot evitar pensar que seria d'aquesta expedició i aquest capità si haguessin estat britànics. Espanya no ha sabut mai cuidar els seus herois, com ho testifiquen les figures de Pizarro, Corts ... Quina enveja dóna a Londres veure com tracten als seus pirates.
