Navegar amb Malaspina
De l' 30 de juliol de 1789 fins al 18 setembre 1794, los oficiales de la Armada española Alejandro Malaspina y José de Bustamante y Guerra dirigieron una expedición geopolítica alrededor del mundo enviada por la Corona española. El 15 de desembre de 2010, part del port espanyol de Cartagena el vaixell de l'Armada Hespérides, que durant set mesos donarà la volta al món sota l'epígraf de "Expedició Malaspina 2010". Quines diferències hi ha entre les dues expedicions? És divertit entendre des de dins dels canvis 217 anys després.
El 7 de febrer va arribar a Ciutat del Cap el vaixell Hespérides, oportunitat que vaig aprofitar per pujar al flamant Hespérides atracat al Waterfront (port de Ciutat del Cap). Entre les anècdotes que guardo de la jornada hi ha, per solidaritat amb el gremi d'marejats del planeta, 1 que comparteixo primera. En el mareáis al vaixell?, li pregunto a un mariner que m'explicava que a les Canàries van passar un temporal de força 7, el que suposa onades d'entre set i vuit metres (aclareixo que jo em marejo fent una tombarella, literal, el que m'ha provocat complexos importants, perquè sóc un enamorat del mar, i acabar una mica fins els mateixos de la incomprensió del personal que et mira com si fossis un fluix al que li encanta acabar pujat a una llanxa ràpida que et torna pàl · lid a terra). "Jo he descobert en aquesta expedició un remei infal · lible: Stugeron. Són unes gotes que si les hagués conegut abans m'hauria estalviat molts vòmits ", em diu. Estic desitjant provar. Quant vingui algú d'Espanya em porta 13 pots i em llanço a la mar a la recerca d'un temporal.
L'Hespérides porta una expedició científica de primer ordre mundial que va a revelar molts dels secrets dels oceans fins ara desconeguts per a l'ésser humà.
Fet aquest important incís en la meva vida, segueixo amb les diferències entre les dues expedicions. Al segle XVIII, el propòsit de l'armada espanyola era "fer un estudi de la situació política i econòmica dels virregnats i aixecar una exhaustiva cartografia dels mateixos, a més d'un estudi de la flora, la fauna i els pobles visitats ". Al XXI, s'estudia la flora i fauna també, però amb la particularitat de fer-ho a més de 4000 metres de profunditat. És a dir, l'objectiu és semblant però amb ús quants quilòmetres de diferència direcció amunt i avall. “Lo que estamos haciendo no lo ha hecho nadie. Se van a descubrir decenas de miles de microorganismo y bacterias desconocidas”, m'explica el científic Jordi Dachs. El resumiré: l'Hespérides porta una expedició científica de primer ordre mundial que va a revelar molts dels secrets dels oceans fins ara desconeguts per a l'ésser humà.
I el trajecte? Aquí l'original expedició de Malaspina suposa una fita impressionant. Els espanyols van buscar el pas del nord-oest, a Alaska, que havia de comunicar l'Atlàntic i el Pacífic; van ser els primers no britànics a arribar i investigar la colònia anglesa d'Austràlia; van fer a Nova Zelanda importants estudis geològics; creuar l'estret de Magallanes, Illa de Pasqua, Tahití ... Ara, tot aquest trajecte, més curt, s'està fent en set mesos. Potser, a nivell científic, el més ressenyable serà l'estudi d'oceà Índic, el menys estudiat de tots els grans mars.
El dolent és que cada dia es lleven a les 04:30 hores a currar i acaben quan es fa fosc, que el vaixell no és un creuer turístic en què posar-se moreno a proa.
I després queda la vida al vaixell. No ha hagut de canviar tant tot en aquest sentit. Els mariners del Hespèrides, un grup divertit i obert, també aprofiten per sortir a terra a les parades del vaixell i divertir-se una mica. Todos los tópicos de los marineros son aplicables a este profesional y alegre grupo que conocí. Així per sobre explicaré que circulava una llegenda, difosa per l'autor de la gesta i corroborada per algun company, que la nit anterior havia hagut un triomf en tota regla amb la femenina població local per part del protagonista. "Ells lots vida", deia un, "Li vaig fer la cobertura", en un noble reconeixement del seu paper de secundari. El protagonista, que va començar tímid, acabó lanzado ya ante la magnitud que había tomado su hazaña y terminó con un definitivo “me atacó ella”, davant les rialles del personal present. A més, havia històries vetades sobre polissons, partides de pin pon nocturnes en coberta (un científic em va reconèixer que havia amagada una taula), cabanes d'alt nivell on es veu les pel · lícules, un festí de nècores pescades al port pels tècnics a la sala de màquines ... En fi, que realment donaven ganes de pujar al vaixell i anar a navegar amb ells, em van semblar molt bona gent (amb les meves noves gotes). El dolent és que cada dia es lleven a les 04:30 hores a currar i acaben quan es fa fosc, que el vaixell no és un creuer turístic en què posar-se moreno a proa.
Finalment, diré que hi va haver una recepció per diplomàtics, polítics, colònia espanyola i periodistes en coberta. Pernil serrà, truita de patata i Rioja eren part d'un menú que sabia a glòria. L'Hespérides és una ambaixada flotant, en la qual les empreses pernileres els regalen peces d'Ibèric perquè a cada parada servint a cost zero. El seu comandant, Juan Aguilar, un hombre culto y encantador, ens va obrir a tots les portes de la qual és "casa seva". Un plaer. Espero que no termine igual que Alejandro Malaspina, que va ser rebut a Espanya com un gran heroi, però al que les seves idees reformistes portades del viatge li van costar ser condemnat a 10 años de prisión tras enfrentarse al primer ministro Manuel Godoy. Només l'exili a Itàlia, on va morir en 1810. Un no pot evitar pensar que seria d'aquesta expedició i aquest capità si haguessin estat britànics. Espanya no ha sabut mai cuidar els seus herois, com ho testifiquen les figures de Pizarro, Corts ... Quina enveja dóna a Londres veure com tracten als seus pirates.
Comentaris (6)
casa
| #
M'ho apunto a la llista: Stugerón i què és això altre que va en sobrets de 100 gr? i que venen a la secció d'Ibèrics? melmelada.. No es…. Ja m'ho recordes per ficar a la maleta.
Què envida estar aquí!
Contestar
Tweets that mention Navegar con Malaspina | Turisme Cultural - Viatges culturals -- Topsy.com
| #
[…] Aquest post ha estat esmentat a Twitter per TierrasPolaresViajes, Viatges al Passat. Viatges al Passat said: La crònica d'un dia a l'Hespérides. Anècdotes de marineros.Navegar amb Malaspina http://j.mp/eQgE1p […]
Contestar
Gabriel Cañas
| #
Talls i Pizarro, perdoni, van ser dos assassins que no mereixen cap reconeixement que no sigui el d'haver tingut el mèrit d'aniquilar a molts indígenes.
Contestar
ricardo
| #
Sr. Canyes, Cortés va ser un assassí atroç, clar, i Moctezuma una germaneta de la caritat, per això l'assassí Cortés trobar tants aliats entre els pobles sotmesos als asteques (tlaxcalteques, totonaques…). La conquesta de Mèxic és, en bona mesura, obra dels mateixos mexicans. Els tlaxcalteques van ser els més sanguinaris en la presa de la capital asteca, pels comptes pendents que havien de saldar amb els mexicas, doncs estaven fins als mateixos de Tenochtitlan. Eren, en qualsevol cas, temps bàrbars en què a Mèxic es matava per milers a la gent (inclosos nens, oferint Tlaloc, el déu de la pluja) a la pedra dels sacrificis ia Europa es herraba als esclaus. No sigui tan ingenu per jutjar amb paràmetres d'ONG del segle XXI uns temps on els drets humans ni existien. Si fins el senyor De les Cases utilitzava esclaus negres en arribar a America (vegi les cròniques del frare Motolinia). Convé llegir una mica abans de desbarrar a la lleugera. Mexico li deu molt a Cortés, a qui, com deia el gran Octavio Paz, ¿Li sona?, cal tornar a la Història, amb els seus defectes i les seves virtuts, doncs el Mèxic actual del mestissatge és, en gran mesura, obra seva.
Contestar
PasQual
| #
Doncs no, Sr. Ricardo. Una cosa es que comprendamos las atrocidades de una época y otra que nos enorgullezcamos de ellas. Talls i Pizarro, además de todos sus imitadores, fueron bestiales, traicioneros y expoliadores al servicio de la Corona de Castilla; ahí el Reino de Aragon no tuvo nada que ver. La conquista de America fue el genocidio sistematico y organizado de unos pueblos además de la destrucción calculada de todo tipo de conocimiento que no cuadrara con los sacrosantos principios castellano-católicos.
Todo ello empezó con Colon que ya calculaba los beneficios de esclavizar a los indígenas que lo estaban agasajando.
En fi, no quiero tener ninguna participación en la «gloria» de la conquista de America.
Contestar
Ricardo
| #
Doncs no, Sr. PasQual, ni comprendo las atrocidades, vengan de donde vengan, ni me enorgullezco de ellas, vengan de donde vengan, pero si de algo huyo es de maniqueísmos simplistas como los que asoman en su comentario. Allá cada cual con sus prejuicios y sus complejos. I, per descomptat, uno es muy libre de enorgullecerse o no de lo que le plazca. Saludos y lecturas
Contestar