Illa Pingüí: els desplaçats de la guerra de les Malvines
Tots preparem les nostres càmeres, però si els dofins no salten és molt difícil treure una bona foto. No van saltar. La llanxa va continuar la seva marxa cap al llunyà far.
"Què venen a veure?"Ens va preguntar la turista. "Pingüins!"Li contestem a l'uníson la meva dona i jo. És un pecat viatjar per Patagònia sense veure els seus pingüins. Per què ens atrauen? Probablement per la seva caminar i els seus moviments tan humans. En veure'ls caminant per la costa ens imaginem una reunió d'elegants homes vestits de frac, solo les falta bastón y una galera.
Per veure aquests animals estàvem anant al lloc correcte, ens acostàvem a la mítica Illa Pingüí.
A l'Argentina es troben moltes colònies amb centenars de milers d'individus cadascuna. La més coneguda és Punta Tombo. Però totes aquestes colònies alberguen només una espècie, el pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus). Nosaltres anàvem a l'única pingüinera de l'Argentina on conviuen dues espècies, una d'elles molt especial. La vida d'aquestes aus no és el que tots suposen, es passen vuit mesos per any nedant a alta mar, cadascú pel seu costat, buscant aliment. A cada primavera, arriben a la mateixa platja i, d'alguna manera, entre milers i milers les parelles es reconeixen. Els pingüins, com la majoria de les aus, mantenen la seva parella durant tota la vida.
Desembarquem. Que lloc! L'illa és només pedra i sorra, però està plena de vida. Els pingüins que buscàvem estaven l'altre costat de l'illa, així que en el camí a vam posar creuar.
A la platja descansaven llops i elefants marins ia pocs metres niaven corbs marins, gavines i escoles. Tots aquests són una amenaça per als pingüins, ja sigui perquè competeixen amb ells per l'aliment o perquè ataquen els seus ous i colomins.
Els nostres amics posen dos ous, que trenquen amb dos o tres dies de diferència. Un dels pares es queda amb els nadons mentre l'altre va al mar a pescar i així es van alternant.
"Allà!"Hi ha pols en el turista europeu i vam veure una gran quantitat de pingüins anant i venint a la mar. Hi havia tant trànsit que semblava la de vianants Florida de Buenos Aires a les 09:00.
Són molt especials: plomalls grocs, ulls vermells, pota rosades i, en lloc de caminar, salten de roca en roca, d'allí el seu nom en anglès "Rock Hopper" saltador de pedres. Traiem literalment centenars de fotos
Malgrat l'entusiasme de la turista he de dir que una mica em vaig decebre, eren els mateixos pingüins magallànics de tants altres llocs. Jo volia veure els altres ...
"Una mica més enllà." Em va dir el guia endevinant el meu pensament. Avancé amb decisió.
De sobte, on el terreny tornava a baixar cap al mar els vaig veure. Desenes i desenes dels atractius pingüins de plomall groc. Estàvem en la seva única colònia patagònica.
Amb la meva dona ens vam asseure a mirar-los. Són molt especials: plomalls grocs, ulls vermells, pota rosades i, en lloc de caminar, salten de roca en roca, d'allí el seu nom en anglès "Rock Hopper" saltador de pedres. Traiem literalment centenars de fotos. Tots semblen molt segurs de si mateixos anant amunt i avall, però no tot és fàcil en la vida dels pingüins. Si bé aquesta colònia està creixent per què diem que estan en problemes?
A les Illes Malvines havia, fins a l'any 1982, més de sis milions de pingüins de quatre espècies, incloent els magallànics i plomall groc. Aquest any va ser la guerra entre Argentina i Gran Bretanya. Després de la seva victòria dels anglesos van establir una gran base militar a aquestes oblidades illes i, per solucionar-, van donar grans permisos de pesca. Els enormes vaixells es portaven l'aliment i el menjar va començar a escassejar a les parelles de pingüins que alimentaven els seus dos cries. Els biòlegs van determinar que la meitat de les parelles només podia criar un dels seus dos colomins, i l'altra meitat ... cap! La població de pingüins en Malvines va baixar abruptament, fins arribar a que avui nien allà tot just poc més d'un milió de pingüins. Un descens de més del 80%.
Estudis actuals determinar un canvi en el comportament d'aquestes aus. Mentre queia violentament la quantitat de pingüins en Malvines, a les illes properes i al continent la població augmentava suaument. Per què? Moltes parelles van buscar noves colònies. Alguns, sens dubte, engrossir la població de l'Illa Pingüí.
La meva dona i jo seguíem mirant la colònia mentre pingüins entraven i sortien del mar passant al costat nostre, de tant en tant algun llançava el seu crit de queixa semblant a un bram. Tot semblava en pau però nosaltres sabíem que els plomall groc estan lluitant per la seva subsistència.
El vent creixia i el mar s'anava encrespant. El guia va opinar que ja era hora de tornar. Em vaig volta per treure una última foto del far i els pingüins al seu voltant. Abordar. La llanxa es tentinejaren amb força però ni em vaig adonar. Venia pensant que havia de buscar el quadern de viatge de Charles Darwin Quines van ser els seus comentaris quan va passar per aquesta illa, allà per 1834? Què va dir d'aquesta pingüinera? I que va escriure de la resta dels animals que poblen la Ria del Desitjat? Bé ... això ho deixem per una altra nota d'aquest bloc.
Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball ingressi a www.GerardoBartolome.com
Comentaris (2)
Paloma
| #
Que bonica història. Els pingüins tenen una parella per tota la vida? És fascinant el món animal i és fascinant comprovar el poc que el coneixem. Pot dir-me ja què va dir Darwin? (jajaja). Em va encantar el relat
Contestar
Gerardo Bartolomé
| #
Així és Paloma. No obstant això, no cal relacionar-ho amb «amor» ja que quan la cria creix la parella pren rumbs diferents i no es veuen fins a l'any següent.
No obstant això, no cal relacionar-ho amb «amor» ja que quan la cria creix la parella pren rumbs diferents i no es veuen fins a l'any següent. És a dir que si amb aquest mascle i en aquest lloc (lloc del niu) almenys una cria sobreviu llavors es repeteix la fórmula exitosa: mateix mascle, mateix niu.
Salutacions
Contestar