Tazara: a bord del tren del coure
Les parades del comboi es fan eternes i ens donen temps a recórrer els vagons. El següent al nostre és com un campament de refugiats, gent cuinant a terra, un parell de lones esteses sota les quals una criatura de pocs mesos dormita entre el gran rebombori de la seva mare parlant a crits i les ràdios amb música a tot drap.
