Postals des de l'Havana
Una mica més a nord, on els vents vénen secs, les gents ballaven davant d'un mar mans i trencat. Els seus carns eren precises i els seus ritmes, ufanosos de regles, envestides sense resos ni sexe. Feia olor de femella i a xampú. Allà vam veure un capvespre indecent, al costat d'una família callada i trista, en què el sol es va diluir sobre sis onades.
