Malson per Nadal: els estúpids selfies
-¿Recorda quan va ocórrer per primera vegada?
-No, no sé. Va ser poc a poc. La primera vegada que em ve al cap va ser una jove. Es va posar davant meu, resseguiment el cap, la va doblegar i va començar a fer-se unes fotos horribles en què ella sortia en primer pla i jo tot just tenia lloc en la instantània. Les feia amb una cosa petita que jo mai havia vist, però una estàtua amiga que havia participat mesos abans en una exposició a Tòquio ens ho va dir: "És un telèfon mòbil". No ens ho podíem creure. Ja ni tan sols es feien fotos amb les càmeres de fotos, les feien amb telèfons. Va estendre el pànic entre totes les obres d'art. va ser horrible, horrible ... (Guarda un curt silenci i després d'un profund sospir se li emmudeix el marbre). ¿No li importa deixar-me una estona sola? Van a obrir les portes i començarà de nou el malson… vénen, vénen ... Nuca s'acaba.
Una mena d'estupidesa sobrevinguda a tota la població
L'inspector va entendre que aquella estàtua estava rebutja i va decidir deixar de pressionar-la. Calia trobar nous testimonis, noves pistes que poguessin aclarir el cas de "els selfies". Una mena d'estupidesa sobrevinguda a tota la població que estava acabant amb el ja debilitat món de l'turisme. Les queixes i denúncies eren constants ja des de fa anys però en les últimes setmanes s'havien disparat. Tot l'univers dels viatges corria el risc d'esvair-sota una plaga que no tenia cap. Ja no es viatjava, ja només interessava fer-se selfies. L'agent va decidir anar a xerrar amb les velles pedres dels temples d'Angkor Wat, a Cambodja, on sembla que el fenomen s'havia deslligat.
-l'horror, jo he vist l'horror. He vist persones caminar d'esquena mentre es fan fotos al mig dels temples. No ens miren de front, ens miren per la pantalla del seu telèfon, d'esquena. Ja no els importem nosaltres, l'important són ells.
-Això és impossible. Com van a fer això si és físicament impossible?
-No, ja no. Ara hi ha uns pals on col·loquen els seus telèfons i es fan els selfies a distància mentre caminen cap enrere.
Un silenci va recórrer l'estada. Les cares de pedra d'Angkor Thom emmudir. El pal extensible de subjecció dels telèfons mòbils era una arma perfecta per als selfies, una arma de destrucció massiva de les fotos de qualitat. L'inspector escoltava el relat de les llegendàries i velles cares de pedra quan va veure passar a un coreà amb el seu telèfon mòbil que li va dir:
-Pot si us plau apartar una mica? Vull fer-me una foto amb el mòbil.
Llavors va comprovar que el noi va estendre el seu pal amb la mà dreta i va aixecar la seva mà esquerra mentre cap a la senyal de victòria i es feia una foto amb les cares de pedra de fons i la seva en primer pla. Era de tan mal gust que li va entrar una arcada. es va marejar.
-"És impressionant, és un artefacte perfecte per convertir-se en un viatger idiota ", va encertar a exclamar l'agent mentre es retirava capcot.
Ja camí de l'avió, de tornada a Europa, va veure a joves fer-se selfies al tuk tuk, en un mercat local en el qual va parar a comprar aigua i en l'escalinata de l'propi aeroplà. El pànic li va recórrer tot el seu cos. "La fotografia i els viatges tal com es coneixien desapareixeran", va pensar.
Feia ja mesos que no havien vist una instantània d'ells que fos acceptable
En un hotel de Roma, ordenant tot el recopilat, l'inspector va repassar els testimonis de monuments de tot el món en els quals es parlava que ningú els feia ja fotos a ells sols, que ja no hi ha un segon per al descans perquè sempre hi ha desenes de càmeres apuntant-i que feia ja mesos que no havien vist una instantània d'ells que fos acceptable. "Sempre hi ha gent davant. Nosaltres ja no som importants ", li denunciaven totes les grans obres.
Llavors l'inspector va entendre les causes físiques d'aquella debacle. Tothom té telèfons mòbils petits i suportables, no com les cares i antigues càmeres de fotos, amb què fer sense cost milers de fotos. A sobre s'havia inventat aquest artefacte que s'estén i que els permetia a les persones fer-se ja fotos fins sols. La maquinaria era perfecta però, Per què? Faltaven les raons, l'impuls a tot aquest espant, aquesta estupidesa sobrevinguda a tots alhora. Va ser llavors, mentre estava al llit, quan ja adormit va veure en les notícies un reportatge que li va posar sobre la pista.
-"A Austràlia, on un islamista ha segrestat a un grup de persones en una cafeteria, hi ha desenes de curiosos que van fins la porta a fer-se selfies ", va escoltar. El va escoltar de reüll i va fer un salt del llit per pujar el volum. Llavors apareixien a la pantalla fotos de persones que havien penjat les instantànies en una cosa anomenada Facebook mentre un tipus tancat en un bar a el fons amenaçava amb matar desenes de persones.
Van trobar una cafeteria propera que posava "Wifi gratis"
Va agafar la seva jaqueta i va sortir al carrer a corre-cuita. Se'n va anar a el Coliseu i allí va trobar a un grup de turistes que es feien una selfie multitudinari amb un centurió romà. El mateix passava al Vaticà, enfront de la Pietat, on una parella es feia un selfie davant de l'obra mestra de Miquel Àngel. Va decidir seguir-los per veure que passava mentre ells deixaven de pressa el temple. Els dos caminaven amb pas àgil fins que van trobar una cafeteria propera que posava "Wifi gratis". Ell va anar a la barra a demanar un cafè i la contrasenya. Quant va tenir el segon l'hi va donar a ella que ràpidament va obrir aquesta cosa anomenada Facebook i pujar la foto en què es veia ells dos en primer pla i darrere, al costat de la dreta un peu de marbre i en l'esquerra la cara d'un home moribund. Va escriure sota: "Per Pietat…, ens encanta Roma ". Després va prosseguir amb un "seguim comptant nostre viatge, ¿Véns?". De la seva indagació va entendre que tenien un bloc de viatges.
l'inspector, que ho va veure tot, se'n va anar de nou a l'hotel i va començar a indagar en aquesta cosa anomenada Facebook. Obria pàgines aleatòries de gent i els selfies apareixien per tot arreu. Molt poca gent pujava fotos de monuments, o de bells paisatges o de plats de menjar. Sempre eren ells en primer pla, somrients, feliços. desmesurat, excessiu, sense control. El problema era la quantitat, estaven per tot arreu. tot quadrava, ja tenia tot sentit. La collonada s'havia apoderat indestructiblement de tot. La fotografia ni els viatges tornarien a ser iguals. els mòbils, els pals extensibles i les xarxes socials havien acabat amb tot. "No hi ha solució, l'ego més babau s'ha apoderat de l'home, no queda una altra sortida que fugir ", redactar l'inspector en el seu informe mentre estava assegut davant de la plaça d'Espanya de Roma. Es va adonar llavors que estava sent fotografiat. Un senyor de mitjana edat es feia un selfie en què ell apareixeria a el fons.
I ell veia cares somrients, caps que carregaven una gorra de Pare Noel
Va començar a córrer. El fred i la gent no li deixaven avançar de pressa. era Nadal, hi havia persones per tot arreu. I ell veia cares somrients, caps que carregaven una gorra de Pare Noel i que es feien selfies en cada racó de les estrets carrers. era horrible, un malson de Nadal. Va aconseguir arribar al seu hotel i tancar la porta de la seva habitació. Es va asseure i va començar a plorar. No ho suportava. Va decidir abandonar, tirar la tovallola, deixar-ho tot. Indagar i va veure que hi havia una empresa que oferia vols a l'espai. Va treure tots els seus diners i es va comprar un bitllet que li tragués d'aquest món.
Un any després, també per Nadal, que era l'època en què els selfies més es disparaven segons el seu estudi, va aconseguir després d'estar tancat dotze mesos en una clínica lliure de selfies sortir a orbitar, a poder per fi fer ell una foto de la Terra on no hi hagués gent darrere fent un selfie. La nau va començar a donar voltes al voltant de l'planteja i l'inspector va decidir treure la seva vella càmera de diapositives. Va enquadrar després de la finestreta, va enfocar i en aquest moment va veure l'impossible. Hi havia davant seu un astronauta fent-se un selfie enmig de l'espai.
-"Fills de Putaaaaaaaaaaaaa", va ser ja l'últim que va exclamar mentre es feia compulsivament selfies surant en l'univers, fins a la fi ...
