Entrades amb l'etiqueta 'itaca’

Sembla un caprici dels déus, estrangulada per la còlera de Posidó o pel raig del mateix Zeus. La seva forma és rebel i el seu terreny, abrupte. No obstant això, transmet calma i serenitat. Ítaca, la pàtria d'Ulisses, respira sota un cel de blau intens i viu abraçant el mar, el mar Jònic, el mar de Grècia.

«La patria de todo escritor viajero no puede ser otra que Ítaca, on el millor dels capitans del mar va ser rei, aquell gran Ulisses de ànima frívola, fina intel ligència, vocació de mentider, faldiller irreprimible i brau cor. (…) Imagineu un lloc on hi ha només sol, mar blau, cant de cigales a l'estiu, alguns […]

Imagineu un lloc on hi ha només sol, mar blau, cant de cigales a l'estiu, alguns vinyes i un restaurant, Tsiribis, on el meu amic Dimitris, l'amo, convida a qualsevol espanyol que arriba a un got de vi i, al capvespre, si li cau bé, li recita en grec clàssic el començament de l'Odissea.