dim

4 articles

Diàlegs amb Maputo

Les matinades a Maputo agredeixen la imaginació. El vent es queda quiet a les portes de la seva platja de cendra grisa mentre els gossos solitaris es preparen per anar a dormir acovardits del que se'ls ve a sobre. Llavors la ciutat, durant els escassos minuts en què la llum ho denuncia tot per primera vegada, bull entre el rugir de milers de persones que no saben on anar.

La rutina i el mar

Dins de molt poc començarà a clarejar. El procés triga entre vint i vint minuts des que comença a clarejar. Es luminen d'un color fúcsia intens primer els núvols més alts: els cirrus, després les mitjanes: els cúmuls. En aparèixer, al disc solar en l'horitzó se'l pot mirar directament perquè la intensitat de la seva llum és atenuada per la boira.

El dia que deixi de veure el mar…

Tot és mar, com quan sota a la platja i ajudo als pescadors a estirar les xarxes que posen al matí (cosa que no faig molt perquè quan m'apropo em deixen arrossegant la xarxa mentre ells m'animen a continuar). Grups de dones i nens que arrosseguen durant una hora una xarxa eterna, que pesa com l'oceà i que porta petits peixos que són l'aliment de desenes de persones que sense veure'ls viuen prop.
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0