Hola, mentre Pere rema escriuré la crònica d'avui. Espero no marejar-me dins de la cabina escrivint amb el cap baix-sol ocórrer-i confio que també els resulti entretinguda. Vull relatar les últimes 24 hores perquè es facin una idea de com és això a bord. Comencem el dia a les 04.00 hores. Sona el despertador i és el moment de començar per a mi el primer torn; per a Pedro, encara dues hores de son, i el millor de tot, només en la nostra àmplia cabina.
L'últim que puc identificar és el del vent, que al passar per entre els estris de la barca emet un murmuri tou i harmoniós
A fora està tot una mica humit, però la temperatura és bona; amb només una samarreta es pot estar. M'acomodo als rems, prenc el rumb desitjat i ... a remar! Per satisfer la curiositat de Alejo, explicaré tot el que es veu i escolta el remar de nit. No hi ha la lluna, que ja s'ha amagat per l'oest, però hi ha les que mai falten: les estrelles-quan no està ennuvolat, clar-. L'espectacle estel · lar és meravellós, em fa estremir. Amb bastant freqüència es veuen algunes fugaces i encara que no sóc supersticiós sòl demanar un desig cada vegada, sempre el mateix. Els sorolls són pocs i clarament identificables: el primer, el de l'aigua. La barca a desplaçar produeix un so agradable i bombolles; també se sent, això sí, de forma més bruta, l'agitació produïda pels rems al introduir-se en l'aigua. L'últim que puc identificar és el del vent, que al passar per entre els estris de la barca emet un murmuri tou i harmoniós. A la nit, amb cada palada, en moure l'aigua s'agita el plàncton i es veuen remolinear uns puntets fosforescents de color verd. Alhora que rem i observo tot això, de tant en tant cal verificar amb el compàs magnètic que estiguem en rumb. No sé per què, però en aquest torn de quatre a sis de la matinada és quan acostumo a tenir urgències fisiològiques. No passa res, tenim l'orinal sempre a punt i la rutina apresa. En cinc minuts estic de nou als rems.
Aquesta hora és plàcida, em poso a pensar en infinitat de coses i el temps em passa volant. A les sis almenys cinc despert a Pere. S'escolta un so gutural des de l'interior de la cabina, crec que no li agrada molt aixecar-se a aquesta hora. Bé, canvi de torn; jo a dormir i el meu company a remar. Des que me'n vaig a dormir fins que m'avisa a les vuit almenys cinc, IM m'agradarà UNS sol segon, és un tram de somni tan profund… Doncs res, paleig cap endavant. No arribo a instal · lar en els rems quan Pedro ja està a la cabina dormint.
Preparació de la paella, una mica d'oli d'oliva i esmorzem el escanyolit peix volador-de sabor exquisit-i els habituals cereals.
Dins de molt poc començarà a clarejar. El procés triga entre vint i vint minuts des que comença a clarejar. Es luminen d'un color fúcsia intens primer els núvols més alts: els cirrus, després les mitjanes: els cúmuls. En aparèixer, al disc solar en l'horitzó se'l pot mirar directament perquè la intensitat de la seva llum és atenuada per la boira. Després, els raigs comencen a penetrar pels espais lliures deixats pels núvols disperses que formen diferents
figures. Després de l'alba no passa res interessant. A les deu almenys cinc despert novament a Pere i canviem. En començar a preparar l'esmorzar-uns exquisits muesli-, em diu que ahir a la nit un peix volador va aterrar sobre la nostra coberta, el va netejar i està amb una mica d'aigua en una carmanyola. Preparació de la paella, una mica d'oli d'oliva i esmorzem el escanyolit peix volador-de sabor exquisit-i els habituals cereals. Comentem el poc que estem pescant i el molt que ens vindria de gust una bona dauradet o Mahi-Mahi. Així que a més de la currica que arrosseguem per estribord preparar una sèrie d'hams que vaig a l'aigua per babord a uns set metres de la barca. Si no pesquem els grans, a veure si almenys cauen alguns petits.
Per al dinar Pedro preparar el dinar de sobre - no per això dolenta, sinó tot el contrari-però durant tota ella seguim comentant el bo que hi hauria un peixet… ¡Mes, mes, mesos ...! Al migdia remem amb un sol tòrrid que fastigueja a qualsevol; poc vent i, per tant, avançar Poc nusos dels països menys. Sobre les 17.00 hores ja no vaig aguantar més la calor i em vaig pegar una capbussada. Quina refrescant! Just al pujar de nou a bord va cridar el pare de Pedro, i després xerrar amb ell i preguntar pel seu fill li vaig contestar: «No, no està en aquest moment. S'ha anat a comprar el pa ». Es va quedar callat per uns segons i quan va reaccionar,
va trencar a riure.
En posar-se el sol, Pere estava preparant la càmera per fer unes fotos quan… ¡Endevinin! just darrere de l'embarcació vam veure saltar un peix
Després vaig encendre l'ordinador i em vaig connectar a Internet per rebre el correu. Hi havia uns quants; els vaig llegir en veu alta i vam passar una bona estona. Realment és reconfortant escoltar notícies, bons sentiments i demostracions d'afecte. Maria Àngels: vam riure molt amb l'acudit de les ulleres i les calces.
En posar-se el sol, Pere estava preparant la càmera per fer unes fotos quan… ¡Endevinin! just darrere de l'embarcació vam veure saltar un peix. ¡Picó 01:00! —me dice—, ¡No, són els! Jo miro i li dic que era només un. Tot això en els sis hams que teníem per babord. Comencem a recollir i al final va resultar que portàvem enganxats ¡quatre peixos! No molt grans, això sí, però ¡amb les ganes que teníem de assaborir!
Es imaginaran l'alegria que ens va envair en un segon. Ja teníem el sopar. Preparem una mica de puré que, juntament amb els peixets, a endevinar la glòria. Els ànims estaven exultants i ens vam quedar conversant una bona estona.
A les 22.00 acabar el meu últim torn, així que vaig preparar tot i ¡al merescut descans! A Pedro-que al matí comença més tard-li toca ara remar fins a les 00.00 hores. Bona nit. Avui, que ja és el matí d'ahir, seguiré una mica amb la meva crònica perquè també han passat coses. Quan em vaig aixecar per al torn de les 08.00, Rumie: ¿Per què no poso la canya? Encara era de nit. Doncs res, als 10 minuts d'estar l'ham a l'aigua, Una vegada més! ¡La cigala del rodet de pesca! ¿I saben què? Hissem a bord d'un bell daurat de quilos UNS. El despatxem entre l'esmorzar i el dinar i abans de tancar aquesta crònica havíem peix
un altre més, Ja són vuit! [Correu enviat el 24 d'octubre de
2001]
Els daurats, els que més pescàvem, són de sabor suau i exquisit, tenen el cos allargat i d'un color molt cridaner, amb reflexos d'or en els laterals i blau i verd metal · litzat a la part superior. Són pelàgics oceànics i estan distribuïts en tots els tròpics i subtròpics del planeta. Temen poc a les embarcacions a mar obert i van sempre a la recerca d'objectes flotants ia la deriva, d'aquí que la seva pesca sigui abundant tant per part de navegants com de nàufrags.
Per a més informació: www.atlanticoaremo.com
