Em van semblar persones especialment valents i forts. Em vaig adonar que no havien dit mai una sola mala paraula de ningú, fins i tot d'aquelles persones properes o llunyanes que els van destrossar la vida. Sempre narraven tot sense rancor.
A cada planta, al centre, hi ha desenes d'adolescents d'aspecte, amb un simple tanga, ballant en una gàbia gairebé sense moure el cos per falta d'espai. Al voltant hi ha sempre desenes d'home bevent i mirant. Totes porten un número a la braga. estan marcades.
Potser no era el millor moment ensenyar que a la part de darrere anaven dues persones més, més quan vam saber després que en aquest moment un dels agents estava desenfundant la pistola (enmig de tota aquella tensió, que va ser molta, la situació era fins còmica)