Tànger: tan a prop i tan lluny
"Trenta radis convergeixen al rodet d'una roda,
i és aquest espai buit el que permet al carro complir la seva funció "
(Tao Te Ching, Lao Inici, XI)
El centre de la Medina de Tànger contenia en el seu temps l'esperit de llibertat.
Amb la perspectiva que dóna estar situada entre diverses aigües, així ha contemplat el pas dels segles, el pas de pobles, polítiques i cultures.
Sent una de les columnes que ajunten (i de vegades separen) els continents, és una tonteria no donar-li la importància merescuda a aquesta ciutat fascinant.
Perquè fascinant la consideraven nombroses personalitats de les arts: pintors (com Delacroix i Matisse), escriptors (com William Burroughs i Jack Kerouac) es van deixar seduir per ella.
De l'aire cosmopolita alguna cosa es respira. Però el que em segueix xocant és que estant tan a prop de la Península, d'Europa, tinguem formes de viure tan allunyades.
El que sorprèn, però, és l'efecte frontera que percep en aquestes ciutats. ¿Frontera de religió? Pot ser. Però, en tot cas, frontera
Sí que és veritat que tasques que es feien a Espanya, fins no fa gaire temps, com tenir un forn comú a tots els veïns de la rodona, se segueixen conservant aquí; almenys dins la Medina i m'imagino que als barris més humils.
I també és lògic pensar que hi ha costums, com prendre un bany en un hamman, o prendre te amb menta, per exemple, que són pròpies d'una cultura i ostensibles per qualsevol.
Aquest xoc de "civilitzacions" té, en llocs com aquest, el seu reflex en forma de certa tensió superficial que els viatgers palpen seguida
El que sorprèn, però, és l'efecte frontera que percep en aquestes ciutats. ¿Frontera de religió? Pot ser. Però, en tot cas, frontera.
Artificial d'una part, però de l'altra molt real. Sens dubte poc natural, perquè xoca.
I aquest xoc de "civilitzacions" té, en certs llocs com aquest, el seu reflex en forma de certa tensió superficial que els viatgers palpen seguida.
¡Aquests pocs quilòmetres que hi ha entre les dues costes! (…). Fins i tot en dies clars i amb uns prismàtics, des Tarifa es pot veure la Medina. I de nit, les llumetes de Tànger ens recorden el propers que estem.
Comentaris (3)
Juan Antonio Portillo
| #
M'has portat a la memòria una escapada que vaig fer a Tànger el dia 6 de gener d'enguany, com a regal de reis. Mai havia estat al Marroc, i va ser en aquesta ciutat on es va activar el desig de seguir coneixent aquest país. Vaig conèixer un personatge molt peculiar, Bashir, que per casualitat? aparèixer en el camí per ensenyar-nos tots els racons de la ciutat i regalar els seus coneixements a tots els nivells.
Com bé dius, Israel, tan lluny i tan a prop. Dues cultures que per la seva proximitat es barregen i per la seva llunyania s'atrauen. Gràcies.
Contestar
Israel
| #
Gràcies a tu Joan Antoni pel teu comentari…
He d'afegir una dada: al centre de la Medina de Tànger, en una de les placetes, havia en el seu temps una gàbia amb un munt d'ocells. No sé si seguiran allà, però em va semblar una bona metàfora i un bon motiu per escriure unes línies.
Una salutació, i aprofito per felicitar a tots els que col · laboren amb VAP.
Contestar
raul
| #
Em inspira aquest relat com si d'un quadre de pintura es tractés
Contestar