Com ulls salvatgement buidats, la conca mutilada i seca dels grans Budes de Bamiyan té coagulades les seves llàgrimes de pols sota els seus amputats peus. La runa que en la seva base s'amunteguen van donar cos a un altre temps a colossals figures de Buda.
acceptació: cor malalt
Poderoses fortificacions medievals dominen les crestes de les seves turons mostrant la seva ànima guerrera. A l'igual que la pols, constantment en suspensió pels seus malmeses carrers, la música es filtra per tots els racons.
Sentinelles de el camí
El pas de nena a adolescent se celebra amb la pèrdua de la virginitat de les mateixes, de la qual s'encarrega la família. Per a aquesta ocasió arriben els oncles i cosins, que van entrant a la cabana i "fent dona" a la nena.
Afganistan: porta vençuda
Afganistan està aquí mateix, als nostres peus, però igual que en un mal somni, l'immediat esdevé inabastable. A la nebulosa d'el somni viatger que tenim davant nostre regna el caos. Els victoriosos mujahidins, ara esperits confusos embriagats de lluita, es destrueixen entre ells i aniquilen tot el que es mogui en el seu territori tribal
La costa de les promeses
En acostar-nos trobat càmping sense desactivació de mines. Pernoctem amb Ells i, mentre xerràvem amb aquests joves, costava evadir la vista del tauler amb les fotos dels seus companys víctimes d'aquests artefactes assassins. Ara, cada vegada que vèiem un cartell de "perill mines" ens entrava un calfred.
Angola… Au Fènix
Els esquelets dels moderns dinosaures de la destrucció jeuen a banda i banda del camí. A la nostra vora es retorcen apocalípticament les restes calcinades de carros de combat i les gegantines serps negres que es veuen en la llunyania, en apropar-nos, es converteixen en combois militars arrasats per la demència humana.
Cruïlla de caravanes
No hi ha res més evocador en el vast desert que la impertèrrita imatge de les llegendàries caravanes. La nostra idea de solcar centenars de quilòmetres de Sàhara per anar des Ghat cap a la ciutat de Ghadames, té com a objectiu seguir les petjades de les intrèpides caravanes que durant segles van recórrer les sorres d'aquest oceà de sorra.
La pell blava de Líbia
Al sud, molt al sud, arribem Ghat. El seu fastuós oasi acull una ciutat amagada al llindar del magnànim desert. La seva laberíntica medina conserva el sabor de temps remots, quan era una important etapa de les rutes caravaneres transaharianes que creuaven el desert.
Líbia, les pedres que parlen
Ens trobem davant uns excepcionals documents impresos en unes roques que fa milers d'anys van servir de llenços a uns homes que en la nit dels temps plasmar-hi els seus missatges per a la posteritat.
El desert Negre de Líbia
Sabha, la capital del Fezzan, és el punt de partida de totes les expedicions que desitgen endinsar per aquesta apartada regió del Sàhara. La història més primitiva d'aquest incògnit territori va sortir a la llum quan es van iniciar les primeres exploracions europees fa tot just dos segles.
Líbia… cor profund
Les imatges de les cristal · lines i refrescants aigües mediterrànies s'han de dissipar com si es tractessin d'un esmunyedís miratge. Els temples, amfiteatres, columnes de l'Antiga Grècia i l'Imperi Romà es dilueixen pel mirall del nostre retrovisor i es converteixen en un memorable record.
Líbia… tal com érem
Tot d'una ... un gran cop de porta. Líbia, que ens tenia seduïts des de la primera vegada que les rodes del nostre 4x4 mossegar l'arena i les nostres botes trepitjaven ciutats fantasmes d'altres temps ... tanca les seves portes d'una forma violenta. S'inicia una sagnant guerra civil contra el dictador Gaddafi.
«Després de les petjades de la reina de Saba», Vicente Plédel i Marián Ocaña
Frase: "La reina de Saba continua escorrent de tot i de tots".