No hi ha notícies dels arxius Ítaca - Pàgina 2 l' 2 - viajesalpasado.com

Arribar a Àfrica: Níger

er als hipopòtams que hi ha al riu Níger a les afores de la ciutat? Uf complicat, la gasolina ha pujat moltíssim, no puc fer-me una idea ¡ 100 EUR! A la vora de la bogeria, claudicar, li prego que em deixi en companyia d'unes paneroles no massa voraços i m'acomiado desitjant-li un bon atac d'apoplexia.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

11 gener, 2013

Benín: la porta del no retorn

La Porta de no Retorn és un d'aquests llocs que transmet més pel que suggereix que pel que mostra, on els silencis es fan estrepitosos i sacsegen fins els últims racons de l'ànima. Gairebé poden escoltar milions de laments captius entre les ones, les súpliques enviades com a missatges en ampolles perdudes en l'oceà.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

9 novembre, 2012

Salar de Uyuni: la lluita del liti i els indígenes

Uyuni no és un lloc especialment agradable, no hi ha molts hotels i la polseguera sembla perseguir tenaç fins l'últim dels seus racons. Un inequívoc i lànguid aire de Far West recorre un poble en què els seus habitants treuen el cap per les escletxes de casa com gàrgoles pansides i el cementiri de trens de les proximitats sembla voler transportar lladres de bestiar d'un altre temps.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

25 juliol, 2012

Traficants de joies al Taj Mahal

Una hora després ens planta dos sonors petons i ens deixa a la porta del Thaj Majal, els dos joves motxillers contemplen aquesta meravella gairebé amb indiferència, en els seus ulls només hi ha espai per al fulgor de les aiguamarines, i fan plans, molts plans. No hi ha temps per perdre, Què faran amb la pasta?

perEnrique Domínguez Vaquerizo

27 juny, 2012

Gorom- Gorom: "El mercat de la fi del món"

La Policia m'ordena que em tregui el turbant, els semblo sospitós, inspeccionen el meu passaport i em pregunten perquè em vist com els d'Al-Quaeda; els responc que per amagar d'ells. Estupefacte el policia em mira, sospito que cap dels dos sabem realment quina és la moda tardor-hivern del terrorista islàmic 1/2

perEnrique Domínguez Vaquerizo

16 maig, 2012

Pare Lachaise: que més em de Jim Morrison

Si hi ha un destí que mereixi un lloc d'honor en el turisme necrològic i una meca de pelegrinatge per als groupies de les mortalles, aquest no és altre que el cementiri de Père Lachaise i la joia de la seva corona, La tomba de William James Morrison.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

6 abril, 2012

Carnaval de Rio: l'assassinat al sambòdrom de Lewis Carroll

No es el que sentiria Alícia quan es va trobar a aquell conill estressat en el món meravellós que va imaginar de Lewis Carroll, però comparat amb els voltants del Sambòdrom segur que el conill seria carn de balneari

perEnrique Domínguez Vaquerizo

19 febrer, 2012

Burkina Faso: els siluros sagrats de Dafra

L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

5 febrer, 2012

Les Ñatitas de la Pau: un diumenge entre les calaveres

A La Pau, sòrdida i màgica, despietada i sorprenent, espiritual i pagana alhora, la festa de Tots Sants se celebra fora de l'abast. Una setmana més tard comença la Festa de les Ñatitas i la majoria indígena de la ciutat es llança als cementiris a celebrar un banquet macabre i festiu on el principal comensal és la mort. Benvinguts a un dels majors espectacles del Món.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

31 octubre, 2011

Voulet no Chanonne: la macabra matança francesa del Níger

No Kakpu, els habitants havien estat despullats del tot i les seves collites cremades. En Sassanné Houssa més de cent dones i nens van ser assassinats i decapitats a cop de balloneta per ser massa febles per servir a l'exèrcit. Cada vegada que un portador no podia seguir era executat d'un sablazo i abandonat als voltors per economitzar les bales.

perEnrique Domínguez Vaquerizo

3 octubre, 2011

Set mesos i una setmana després torno a casa

Resum de set mesos i mig, diversos països i moltes aventures viscudes a Àfrica

perJavier Brandoli

21 octubre, 2010

Nàpols 1944: Crònica magistral d’una ciutat surrealista	9,75/10
"Els morts i el periodista": Mort "inevitable"	9,75/10
"L'antropòleg innocent": Àfrica, sincerament	9,75/10
Tierra de Brujas: Quan no plou s'assequen les venes blaves??	9,70/10
De les ruïnes dels imperis: L’ajustament d’Àsia amb el colonialisme europeu	9,45/10
“Una vida possible”: La cicatriu que deixa la memòria	9,40/10
"Quijote al Congo": No eren gegants, Era un riu	9,25/10
"Pelegrins de bellesa": Itàlia i Grècia Bacanal	9,20/10
"Viatgeu amb Charley": Retrat brut dels EUA 60	9,05/10
Notes d'hivern sobre impressions d'estiu: Dostoievski davant del mirall	8,90/10
La ciutat de Déu: les entranyes de Roma	8,75/10
En el camí: el “American Dream” dels baixos fons	8,60/10
Reforçar els fonaments: Àfrica alça la veu	8,15/10
El meu viatge per Àfrica: Churchill agafa el seu fusell	7,50/10
"Mèxic. Records d’un viatger ": El llibre maleït que esborra el país	6,25/10
"Bangkok": les aventures d'un occidental entre prostitutes, bars, massatges i excessos	5,50/10

Sense notícies d'Ítaca