Ni se t'acudeixi treure la càmera!- Em xiuxiueja Issak de manera entretallada mentre disminueix la velocitat. I fins el motor del nostre atrotinat ciclomotor sembla quedar en silenci davant l'esglaiador espectacle que contemplem al voral de l'autopista. Una taca de color fosc es dirigeix ??cap a nosaltres a una velocitat endimoniada, a mesura que s'acosta, la taca es divideix en un eixam d'ombres que salten, corren i ballen i per sobre d'elles s'alça l'impressionant so d'un càntic rítmic i acompassat. A l'arribar a la nostra alçada ens envolta una infinitat de mirades desafiadores de prop de cinc-cents joves senoufs d'esvelts cossos coberts amb tot just un drap a tall de taparreps. Intimidats contemplem el inaudit desfilada que en només uns segons es perd a l'autopista deixant a l'asfalt només el ressò de les seves veus.
A l'arribar a la nostra alçada ens envolta una infinitat de mirades desafiadores de prop de cinc-cents joves senoufs d'esvelts cossos coberts amb tot just un drap a tall de taparreps
«Són guerrers senoufs, estan en el seu període d'iniciació, passen un mes a la natura sense robes, ni armes vivint només del que cacen i les plantes que troben». Li vaig dir: 'Anem a Issaak!- em constrenya plantant a les mans un dos pollastres que transportem amarrats al manillar del ciclomotor,-Sí que ens portem molt bé a Prisa, perdrem la millor hora per fer el sacrifici! Són les sis del matí i el sol amb prou feines acaba de escampar sobre la immensa sabana. El Sahel s'inflama i ja acaba de regalar-nos una dels mil moments amb què Burkina Faso et deixa sense alè.
Incrustat al cor del Sahel i amb una extensió lleugerament superior a la del Regne Unit, Burkina Faso és un fascinant collage d'ètnies, tradicions, religions i paisatges encara sense explorar pel turisme massiu. Amb una majoria de la seva població que sobreviu amb menys de dos dòlars al dia, els genets de l'Apocalipsi que assoten el país en forma de periòdiques fams, sequera immisericorde i una administració corrupta i inestable són res davant el torrent de rialles i gestos cortesos amb el qual autollamado país dels homes íntegres aclapara al viatger.
Fa tot just una setmana a Burkina, concretament a la ciutat de Bobo Dioufalaso, un oasi de verdor en ple Sahel, bressol tradicional del balanfón i on un pot relaxar recorrent els seus mil mercats escampats sota l'ombra dels gegantins mànecs, visitar la imponent mesquita de turisme sudanès o engolir una brakina gelada després d'una altra (per a mi la millor cervesa d'Àfrica de l'Oest). En resum deixar passar el temps, dilatar, trencar-lo i modelar-lo com vulguis, delectant amb la sensació de no tenir res urgent de fer com només el viatger pot fer-ho a l'Àfrica.
12 hores després estic instal · lat en una motocicleta recorrent camins polsosos amb un pollastre a la mà. Les destinacions de l'Àfrica sí que són inescrutables
Soldat al meu brakina com una gàrgola ahir nit, algú em va cridar: «Hey Tubabou ¿Has anat a veure ja els Silurs sagrats de Dafra?». En tornar-me unes dents grans i blanques com tecles de piano em llancen un somriure desarmant, Isaac, es presenta i es autoinvita a una cervesa. Sóc fàcil i ho sé, 12 hores després estic instal · lat en una motocicleta recorrent camins polsosos amb un pollastre a la mà. Les destinacions de l'Àfrica sí que són inescrutables.
I en aquestes estem encara al · lucinat després de la fantasmal visió dels guerrers seinoufos que acabem de deixar enrere, continuem una estona per la B1 propera a Bobo i ens llancem camp a travessa per plantacions de blat de moro i canya de sucre entre les que ocasionalment sorgeixen els caps de dones que ens contemplen entre curioses i divertides embolicades en vestits multicolors i amb enormes cants al cap que conserven l'equilibri en forma d'apèndixs impossibles. Finalment arribem a unes vint barraques de tova on preguntem per Abdou. Després d'uns instants apareix un ancià somrient de barba blanquíssima que després fer una ullada als dos pollastres vius que es retorcen a les nostres mans es limita a fer-nos una indicació perquè el seguim. Immediatament l'ancià es llança a trotar entre un paisatge espectacular que s'obre davant nostre entre goles de roca volcànica. Són tot just les 8 del matí i la temperatura s'eleva ja per sobre dels trenta graus.
apareix un ancià somrient de barba blanquíssima que després fer una ullada als dos pollastres vius que es retorcen a les nostres mans es limita a fer-nos una indicació perquè el seguim
Després de més d'una hora de marxa descendim per una carena que es talla abruptament en un petit llac. L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac. Som al santuari de Dafra i els seus silurs sagrats.
Des de temps immemorials els habitants de la petita vila de Dafra s'han convertit en els cuidadors d'aquestes immenses bèsties que arriben de vegades gairebé els dos metres de longitud. Són ells els encarregats d'alimentar-los i d'oficiar les cerimònies en què es realitzen els sacrificis amb què gran part de burkinabesos provinents de tots els punts del país els obsequien a canvi d'afavorir-ne les pregàries.. La majoria d'ells no dubten del caràcter infal · lible d'aquesta sort d'enormes pops Paul ia ells s'encomanen a l'hora de sol · licitar bones collites, el dot per al casament de la seva pròxima filla o simplement protecció en els camins a l'hora d'anar al mercat.
cerimònies en què es realitzen els sacrificis amb què gran part de burkinabesos provinents de tots els punts del país els obsequien a canvi d'afavorir les seves pregàries
Després de ser advertits sobre la prohibició de fer fotos al santuari i sol·licitar en silenci els nostres desitjos particulars Abdou degolla en dos hàbils talls els pollastres que els ofrenem i els arrenca el garbuix sanguinolent les seves entranyes, s'acosta amb elles a la vora del llac. Immediatament seves aigües comencen a agitar-se en un tumult sorollós que ascendeix del fons del llac ia la rítmica crida del sacerdot ¡Dafra, Dafra menja! s'acosten els enormes peixos que amb les goles obertes aixequen un pam de l'aigua i engoleixen les sagnades despulles que els ofereix Abdou.
Impactats per l'espectacle que acabem de veure reprenem el camí de tornada, mentre des de les parets de la gola es precipiten els cossos degollats de moltons i cabres per part dels sacerdots de Dafra que continuen realitzant el seu treball. En el camí ens creuem quatre homes que arrosseguen treballosament una vaca que mugeix i es resisteix enfurismada presagiant el seu macabre destí. Un altre dia acaba d'alba a Burkina Faso.
