febrer 05 2012 Burkina Faso: els siluros sagrats de Dafra

• siluros2

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/siluros2.jpg

  L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

• calle_bobo

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/calle_bobo.jpg

  L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

• paisaje_Dafra

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/paisaje_Dafra.jpg

  L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

• mezquita_Bobo

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/mezquita_Bobo.jpg

  L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

• silurosDafra

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/silurosDafra.jpg

  L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

• puebloDafra

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/puebloDafra.jpg

  L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac.

Ni se t'acudeixi treure la càmera!- Em xiuxiueja Issak de manera entretallada mentre disminueix la velocitat. I fins el motor del nostre atrotinat ciclomotor sembla quedar en silenci davant l'esglaiador espectacle que contemplem al voral de l'autopista. Una taca de color fosc es dirigeix ​​cap a nosaltres a una velocitat endimoniada, a mesura que s'acosta, la taca es divideix en un eixam d'ombres que salten, corren i ballen i per sobre d'elles s'alça l'impressionant so d'un càntic rítmic i acompassat. Al llegar a nuestra altura nos envuelve un sinfín de miradas desafiantes de cerca de quinientos jóvenes senoufos de esbeltos cuerpos cubiertos con apenas un paño a modo de taparrabos. Intimidats contemplem el inaudit desfilada que en només uns segons es perd a l'autopista deixant a l'asfalt només el ressò de les seves veus.

Al llegar a nuestra altura nos envuelve un sinfín de miradas desafiantes de cerca de quinientos jóvenes senoufos de esbeltos cuerpos cubiertos con apenas un paño a modo de taparrabos

«Son guerreros senoufos, estan en el seu període d'iniciació, passen un mes a la natura sense robes, ni armas viviendo sólo de lo que cazan y las plantas que encuentran». Li vaig dir: 'Anem a Issaak!- me apremia plantando en mis manos uno dos pollos que transportamos amarrados al manillar del ciclomotor,-Sí que ens portem molt bé a Prisa, perdrem la millor hora per fer el sacrifici! Són les sis del matí i el sol amb prou feines acaba de escampar sobre la immensa sabana. El Sahel s'inflama i ja acaba de regalar-nos una dels mil moments amb què Burkina Faso et deixa sense alè.

Incrustat al cor del Sahel i amb una extensió lleugerament superior a la del Regne Unit, Burkina Faso és un fascinant collage d'ètnies, tradicions, religions i paisatges encara sense explorar pel turisme massiu. Amb una majoria de la seva població que sobreviu amb menys de dos dòlars al dia, els genets de l'Apocalipsi que assoten el país en forma de periòdiques fams, sequera immisericorde i una administració corrupta i inestable són res davant el torrent de rialles i gestos cortesos amb el qual autollamado país dels homes íntegres aclapara al viatger.

Fa tot just una setmana a Burkina, concretament a la ciutat de Bobo Dioufalaso, un oasi de verdor en ple Sahel, bressol tradicional del balanfón i on un pot relaxar recorrent els seus mil mercats escampats sota l'ombra dels gegantins mànecs, visitar la imponent mesquita de turisme sudanès o engolir una brakina gelada després d'una altra (per a mi la millor cervesa d'Àfrica de l'Oest). En resum deixar passar el temps, dilatar, romperlo y moldearlo a tu antojo, delectant amb la sensació de no tenir res urgent de fer com només el viatger pot fer-ho a l'Àfrica.

12 hores després estic instal · lat en una motocicleta recorrent camins polsosos amb un pollastre a la mà. Les destinacions de l'Àfrica sí que són inescrutables

Soldat al meu brakina com una gàrgola ahir nit, algú em va cridar: «Hey Tubabou ¿Has ido a ver ya a los Siluros sagrados de Dafra?». Al volverme unos dientes grandes y blancos como teclas de piano me lanzan una sonrisa desarmante, Issak, es presenta i es autoinvita a una cervesa. Sóc fàcil i ho sé, 12 hores després estic instal · lat en una motocicleta recorrent camins polsosos amb un pollastre a la mà. Les destinacions de l'Àfrica sí que són inescrutables.

I en aquestes estem encara al · lucinat després de la fantasmal visió dels guerrers seinoufos que acabem de deixar enrere, continuamos un rato por la B1 próxima a Bobo y nos lanzamos campo a traviesa por plantaciones de maíz y caña de azúcar entre las que ocasionalmente surgen las cabezas de mujeres que nos contemplan entre curiosas y divertidas envueltas en vestidos multicolores y con enormes cantaros en la cabeza que conservan el equilibrio en forma de apéndices imposibles. Finalment arribem a unes vint barraques de tova on preguntem per Abdou. Després d'uns instants apareix un ancià somrient de barba blanquíssima que després fer una ullada als dos pollastres vius que es retorcen a les nostres mans es limita a fer-nos una indicació perquè el seguim. Immediatament l'ancià es llança a trotar entre un paisatge espectacular que s'obre davant nostre entre goles de roca volcànica. Són tot just les 8 del matí i la temperatura s'eleva ja per sobre dels trenta graus.

apareix un ancià somrient de barba blanquíssima que després fer una ullada als dos pollastres vius que es retorcen a les nostres mans es limita a fer-nos una indicació perquè el seguim

Tras más de una hora de marcha descendemos por una cresta que se corta abruptamente en un pequeño lago. L'escena és indescriptible. Al nostre voltant i sobre les roques tacades de sang pengen les pells de centenars de cabres, vaques i fins algun cavall, en caminar escampem una infinitat de plomes de pollastre com si d'una festa de l'escuma es tractés, l'olor de mort envaeix cada racó del llac. Som al santuari de Dafra i els seus silurs sagrats.

Des de temps immemorials els habitants de la petita vila de Dafra s'han convertit en els cuidadors d'aquestes immenses bèsties que arriben de vegades gairebé els dos metres de longitud. Son ellos los encargados de alimentarlos y de oficiar las ceremonias en las que se realizan los sacrificios con la que gran parte de burkinabeses provenientes de todos los puntos del país les obsequian a cambio de favorecer sus plegarias. La majoria d'ells no dubten del caràcter infal · lible d'aquesta sort d'enormes pops Paul ia ells s'encomanen a l'hora de sol · licitar bones collites, el dot per al casament de la seva pròxima filla o simplement protecció en els camins a l'hora d'anar al mercat.

ceremonias en las que se realizan los sacrificios con la que gran parte de burkinabeses provenientes de todos los puntos del país les obsequian a cambio de favorecer sus plegarias

Tras ser advertidos sobre la prohibición de hacer fotos al santuario y solicitar en silencio nuestros deseos particulares Abdou degüella en dos hábiles tajos los pollos que les ofrendamos y les arranca el amasijo sanguinolento sus entrañas, s'acosta amb elles a la vora del llac. Immediatament seves aigües comencen a agitar-se en un tumult sorollós que ascendeix del fons del llac ia la rítmica crida del sacerdot ¡Dafra, Dafra menja! se acercan los enormes peces que con las fauces abiertas levantan un palmo del agua y engullen los ensangrentados despojos que les ofrece Abdou.

Impactats per l'espectacle que acabem de veure reprenem el camí de tornada, mentre des de les parets de la gola es precipiten els cossos degollats de moltons i cabres per part dels sacerdots de Dafra que continuen realitzant el seu treball. En el camino nos cruzamos a cuatro hombres que arrastran trabajosamente a una vaca que muge y se resiste enfurecida presagiando su macabro destino. Un altre dia acaba d'alba a Burkina Faso.