Voulet no Chanonne: la macabra matança francesa del Níger

imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

He vist horrors. Horrors que vostè no ha vist. Però no em truqui assassí. Té dret a matar-me. Té dret a fer això. Però no té dret a jutjar-me. No hi ha paraules ... per descriure el que cal a aquells que no saben què és l'horror. L'horror ... L'horror té rostre!

Estas palabras entrecortadas pronunciadas por un agonizante Marlon Brando en Apocalypse Now, han quedado esculpidas en la historia del cine, exemple revelador que la barbàrie i la bogeria de l'ésser humà no coneixen límits. No obstant això Coppola, Joseph Konrad, autor d'El Cor de les Tenebres i potser fins al propi coronel Kurtz haguessin empal · lidit de sorpresa en conèixer la història de Voulet i Chanoine. Com en moltes ocasions la realitat supera la ficció, y la expedición de estos dos militares franceses escribió una de las páginas más brutales de la colonización africana. L'horror en aquesta ocasió va cobrar cara i es va estendre com una taca vergonyosa al cor del Sahel.

Ens situem en l'estiu de 1898, la colonització africana viu un dels seus punts culminants. Les dues principals potències europees es llancen a una carrera embogida per obtenir el predomini del continent negre. Francia de Oeste a Este e Inglaterra de Norte a Sur dibujan una simbólica cruz que durante los cincuenta años siguientes regirá los destinos de un complejo mosaico de etnias, pueblos y religiones muy diversas. El capitán Voulet es el jefe del destacamento francés destinado a ocupar el Chad. Veterans de la guerra contra el bel · licós país Mossy a Burkina Faso. Voulet i el seu segon el capità Chanoine, gaudeixen d'un gran prestigi a la França de l'època. Abans de començar l'expedició Voulet pronunciaria unes paraules profètiques, “La guerra más humanitaria es la más inmisericorde y a la vez la más corta”.

Abans de començar l'expedició Voulet pronunciaria unes paraules profètiques, “La guerra más humanitaria es la más inmisericorde y a la vez la más corta”

La columna entra a les terres de l'Alt Níger, seguint el curs del riu van deixant al seu pas un rastre de saqueig, malaltia i destrucció. Els episodis cruents se succeeixen com un eixam; raptes de noies joves en els poblats per satisfer les necessitats de la tropa, presoners convertits en esclaus per fer les funcions de portadors, robatoris de collites, incendis , execucions …

La macabra caravana avanzaba trabajosamente por el actual Níger. Segons testimonis de l'època a la dreta del destacament militar marxaven prop de vuit-centes dones en la seva majoria raptades ia l'esquerra una enorme tropa de pastors nòmades peuls i tuaregs encarregats amb els seus ramats d'assortir de carn als soldats i de cobrar venjances tribals contra les . La comitiva es tancava amb eixams de mosques que s'arremolinaven voraços sobre els caps dels enemics sotmesos, que clavades estaques a la vora del riu acomiadaven l'exèrcit representandoun horrible espectacle.

Los testimonios y correos de denuncia se agolpaban en el Ministerio de Colonias Francés., la llegenda de Voulet i Chanonne s'engegantia a mesura que s'allargava la marxa espectral. No Kakpu, els habitants havien estat despullats del tot i les seves collites cremades. En Sassanné Houssa més de cent dones i nens van ser assassinats i decapitats a cop de balloneta per ser massa febles per servir a l'exèrcit. Cada vez que un portador no podía seguir era ejecutado de un sablazo y abandonado a los buitres para economizar las balas. Les autoritats franceses van optar per enviar una segona columna al comandament del capità Klobb per esbrinar si els fets eren certs. Com el tinent Willard d'Apocalipsi Now, Klobb experimentaria un vertiginós descens als inferns de la condició humana durant l'extenuant persecució Voulet.

El 9 de Maig de 1899 la columna realitzaria una tràgica parada a la vila de Birni n'Koni. Hoy es un pequeño pueblecito en mitad del camino entre las ciudades de Maradí y Niamey, amb un dels mercat més multicolors, turísticos y pintorescos del Sahel. Tub, Hausas, djermas y tuaregs conviven en un ambiente apacible que hace difícil imaginar que sus desvencijadas calles acogiesen uno de los episodios más cruentos de la historia de África Occidental.

Los acontecimientos se desencadenaron debido a que algunos guerreros hausas opusieron resistencia armados con arcos y flechas y el pueblo fue masacrado y destruído. Cinc mil presoners van ser decapitats i les dones violades. L'endemà Birni n'Koni havia deixat d'existir. Els mesos següents denominats com "La colònia infernal", desembocar en una espiral d'horror i crueltat. Voulet i Chanonne i les seves tropes descontrolades van sembrar el terror al Sahel, los métodos de tortura supusieron una desafío a la imaginación alimentada por el hastío de los soldados. Esquarteraments, decapitacions, penjaments, las bandadas de hienas perseguían a la columna en busca del improvisado festin humano y su risa siniestra sellaba en las noches la banda sonora de aquella locura.

"Jo ja no sóc francès, consideradme un cap negre, amb vosaltres Fundaré un imperi "

Klobb mentre, seguia el rastre d'incendis i ossos acostant-se cada vegada més. Després de més de 2000 quilòmetres de persecució, finalmente ambas columnas se encuentran alas puertas de la actual Zinder en Níger. Voulet obre foc i Klobb mor el 14 de juny de 1899. El coronel aconseguint l'apoteosi de la bogeria proclamaria aquests dies entre les seves tropes. "Jo ja no sóc francès, consideradme un cap negre, amb vosaltres Fundaré un imperi ". No obstant això la columna d'Klobb va oposar resistència i millor armada, consigue matar a Voulet el 16 de juliol i a Chanonne el 17 posant fi a la barbàrie. La columna es va fusionar al comandament de Joalland, subordinat de Vouled i Meyner lloctinent de Klobb i continuaria la seva expedició fins al llac Txad, aconseguint la conquesta d'aquest país i l'extensió cap a l'est de l'Imperi colonial francès.

La justificació oficial dels successos, va ser la bogeria transitòria de Voulet i Chanonne a causa del rude clima i sol africà. Anys després Marchand un dels més cèlebres colonitzadors francesos li enviava una carta a Meyner on podia llegir-se. "No hi ha millor combatent que un criminal". Hoy los habitantes de los pueblos alrededor del Níger como Birni N´Koni, Pilan mill i conreen intentant treure algun partit a aquesta terra resseca i hostil, la majoria parla francès, molts parlen del colonialisme amb nostàlgia, pocs coneixen que fa poc més d'un segle seus petits poblats van ser testimonis d'una de les pàgines més tenebroses del colonialisme. Un Apocalypse Now a l'africana.

  • Compartir

Comentaris (2)

Escriu un comentari