Existeix un llenguatge en el qual tots ens entenem, una manera en què l'home es reconeix com a espècie, una forma de goig universal: la música. Vull tancar aquest 2013 amb un cant a l'alegria, doncs el que ha de venir és millor que ens agafi ballant, per si de cas.

Per evitar l'originalitat lluny de el tòpic ens hem instal·lat en ell, sense complexos, perquè un dia és un dia, o encara millor, una nit és nit de Nadal. He rescatat el record de Rovaniemi, una ciutat irreal, de mentida, un conte en cartró pedra dirien molts, un centre comercial, un "atrapaturistas", una quimera, un invent finlandès.

A prop dels boscos de araucàries, entre els Andes i els llacs d'aigua glacial viu un home anomenat Alvariño. Potser aquí acaba la seva història, amb el seu nom, doncs a l'cridar només el ressò de les muntanyes sembla respondre.