Iraq del Sud: Un viatge a l’origen de la història
Hi ha llocs on heu de mirar enrere
Daniel Landa
11 articles
Babilònia és només un somni
La grandesa d’un país saquejat per miserable, radical i oportunista
Quan es mor per viure
A cap d'aquests llocs vaig buscar el risc, de fet tinc per costum intentar evitar-ho, però és més forta la volència de conèixer el món i tractar de completar el puzle inabastable de la raça humana. I això no em converteix ni en un heroi ni en un cons.
A qui li importa Burundi? (part II)
I en aquell llogaret perdut, al nord de Burundi, tot es va omplir d'alegria, d'aquesta alegria tan adolescent, tan africana, tan necessària. I van ballar els pigmeus com si anés a acabar-se el món.
A qui li importa Burundi?
"Vimos a muchos hombres cargando de forma exagerada el fruto de la palma de aceite en sus bicicletas, com si arrosseguessin el seu destí, seva penitència. Sobre les xancletes semblaven empènyer un càstig de guerres i genocidis."
Un miracle anomenat Galápagos II
Jo crec que bussejar és submergir-te en un somni, que tot és mentida, perquè no és possible tal coordinació d'algues i peixos que no es toquen, de barracudes i anemones, d'aletes irisades i de silenci, tot alhora, com una posseïa marina.
Un milagro llamado Galápagos I
"No hay fiestas histriónicas, o matons moto, ni noies venent una nit d'estiu, ni xiringuitos de platja. A l'illa de Santa Creu només s'escolta el so de les ones i l'aleteig dels pelicans."
La ciutat amagada dels maies
Gairebé en murmuris ens va explicar que el Mirador era el major llegat dels maies, que més enllà de Tikal, oculta a la selva s'hagin seves ruïnes engolides per la mala herba, una ciutat més extensa que Chichén Itzá, més antiga que Palenque, més oblidada que totes elles.
Canaima des de l'aire
Si els elfs volguessin habitar aquest planeta, farien de Canaima seva llar. A la Gran Sabana de Veneçuela s'estén aquest territori que alguns vilatans comparen amb una dona. Però cal pujar a un helicòpter per entendre que de vegades el món es torna boig i exploten els paisatges en cataractes i en parets impossibles.
Un accident al cor del Gobi (part I)
El plaer del no-res. En Mongòlia és possible conduir amb els ulls tancats durant una bona estona. Havíem deixat enrere Ulan Bator i ja només teníem per davant un horitzó net, un paisatge buit i una sensació de llibertat desbordada.
Sant Petersburg: Tristesa Majestuosa
Aquesta ciutat és el llegat d'un boig, per això té alguna cosa de oníric i delirant, una mica de fantasia i de dissort. Els emperadors, com els tsars, solen perdre el rumb de les seves aspiracions i acaben reclamant l'impossible perquè ningú s'atreveix a dir-los "prou".
