De Flandes a Brussel·les: la ruta de l'emperador Carles
Adornant façanes d'edificis històrics, cisellat en espectaculars xemeneies, arrelat en festes populars i tradicions que encara perduren o en festivals de nou encuny, retratat en admirables vidrieres i, fins i tot, en caràtules de conegudes marques de cervesa. Bèlgica no s'ha oblidat de Carles V i recorrent la seva regió natal, Flandes, i la ciutat on més temps va passar, Brussel·les, el viatger pot recrear bona part de la seva vida i, al mateix temps, gaudir d'una ruta que, en tot just quatre o cinc dies, el portarà per alguns dels racons més bells del país.
Des del mateix aeroport de Brussel·les, un tren ens condueix cap a Bruixes en un matí plomissa (el temps no és negociable) en una hora i mitja. Res més posar un peu en els seus carrers empedrats, la ciutat et submergeix en un ambient medieval que et captiva sense remei i que et convida a caminar sense descans. Dues torres sobresurten per sobre de tot l'entramat urbà: a Belfort, símbol de l'autonomia municipal, i, sobretot, la torre de l' església de La nostra Senyora, que des dels seus 115 metres d'altura domina tot Bruixes.
Recorrent la seva regió natal, Flandes, i la ciutat on més temps va passar, Brussel·les, es pot recrear bona part de la seva vida
El temple està molt vinculat amb l'emperador Carles, ja que allà està enterrada la seva àvia materna, Maria de Borgonya. ell mateix, en el seu primer testament, l' 1522, va voler ser enterrat aquí si la mort li sorprenia en terres flamenques. En una urna al costat de la tomba de la seva àvia reposa també el cor del seu pare, Felip «el Bell», traslladat fins a Bruges després de la seva mort a Burgos, i 1506, seguint la tradició borgonyona.
A la majestuosa plaça Burg, el cor administratiu de la ciutat, les estàtues de Carles i de Felip II es troben entre el mig centenar que jalonen, en quatre fileres, la façana gòtica de l'Ajuntament (el tercer i el quart, d'esquerra a dreta, situats a la segona fila comptant des de baix), tot i que les originals no van sobreviure a la Revolució francesa. A un costat, fent cantonada, es troba la basílica de la Santa Sang. A la dreta de l'entrada principal, Carles i la seva dona, Isabel de Portugal, ens contemplen des de dos medallons.
En una església de Bruges està enterrat el cor del seu pare, Felip «el Bell»
També a la mateixa plaça, la seu de l'antic Franconato de Bruges (Llibertat de Bruges) custòdia el qual, segurament, és el llegat més sorprenent de Carles V a la ciutat: una espectacular xemeneia de roure, marbre i alabastre que Lanceloot Blondeel va dedicar a l'emperador en 1528 per alliberar Flandes dels últims vincles feudals amb França. A la mateixa sala, protegit per una urna, s'exhibeix un bust de terracota d'un joveníssim Carlos.
Vint minuts en tren separen Bruixes de Gant, la sorpresa més enlluernadora de la ruta. Obligat dormir aquí per gaudir del plaer de veure caure la nit sobre els seus canals i passejar-la il·luminada deixant-se seduir per la màgia de la seva vitalitat nocturna. Per a qui acudeixi aquí rastrejant la memòria de l'emperador, Gant és la ciutat on va començar tot. Aquí va néixer Carles V, sembla que per un capritx del seu avi, Maximilià d'Àustria, que havia conegut aquí a la seva futura esposa, Maria de Borgonya, i es va obstinar a traslladar la Cort des de Brussel·les perquè aquí es produís el feliç naixement.
Gant, on va néixer l'emperador, és la sorpresa més enlluernadora de la ruta
Carles V té una estàtua a Gant, la seva figura s'alça a la façana de l'Ajuntament i el seu bust adorna la popularment coneguda com Casa dels Caps Coronades, però dels habitants de Gant no guarden precisament un bon record del seu paisà, a qui no li perdonen que en 1540 sufoqués sense clemència la rebel·lió per negar-se a pagar més impostos per finançar les interminables campanyes de Carlos i acabés amb els seus privilegis municipals.
Dues de les humiliacions que els va infligir en persona encara perduren. D'una banda, ordenar despenjar la campana del Belfort, la Roeland, símbol de l'autonomia gantesa, i encara avui una rèplica adorna els jardins limítrofs. D'altra, va obligar a una comitiva ciutadana, en representació de tots els seus estaments, a procesionar fins al seu palau, vestits de penitents, descalços i amb una soga al coll, com a mostra de penediment.
Dels habitants de Gant no obliden la humiliació que els va infligir Carles V en castigar amb duresa la rebel·lió de la ciutat en 1540
Aquesta última ofensa, lluny de avergonyir dels habitants de Gant, els ha conferit a la llarga el seu senyal d'identitat, no en va se'ls coneix com els "stroppendragers" (els que porten la soga). I en les seues festes patronals, dels habitants de Gant es cenyeixen 1 soga amb els colors de la ciutat (blanc i negre) -la seva particular mocador de Sant Fermí- i adornen l'estàtua de l'emperador en Ter (donada fa uns anys per la ciutat de Toledo) amb una soga al coll.
És precisament l'antiga Cort del Príncep la que més evoca la figura de Carles. L'últim vestigi del palau on va néixer és la Porta Fosca, on estan esculpits els noms dels ajusticiats en la revolta de 1540. I caminant uns minuts a la vora del canal sobre el Lieve en direcció al barri de Patershol, a l'ombra del castell dels comtes de Flandes, vam arribar al nombre 6 la Vrouwebroersstraat, un antic convent carmelita, reconvertit en sala d'exposicions (Provincial Caermersklooster Cultural), on a la seva mare, la princesa Joana, li van donar les primeres contraccions del part.
L'antic convent carmelita on Joana la Loca es va posar de part és ara una sala d'exposicions
El 24 de febrer de 1500 va néixer Carlos i va ser batejat a l'església de Sant Joan, avui catedral de Sant Bavó, però ja no es conserva ni la pila baptismal. El tresor d'aquest temple és un altre: l'Adoració de l'Anyell Místic de Van Eyck, orgull dels habitants de Gant.
A la sempre vibrant Vrijdagmarkt, el «Dulle Griet» presumeix de 350 tipus de cervesa. A l'aparador, confosa entre la legió d'ampolles, una gerra amb quatre nanses i una llegenda, "Charles Quint". L'emperador, molt aficionat a aquesta beguda, sembla que reclamava com més nanses millor per poder beure-la còmodament a l'arribar a l'hostal sense baixar del cavall.
Mechelen, on segueix en peu el palau en el qual va passar bona part de la seva infantesa, li recorda sobretot amb el seu cèlebre cervesa Gouden Carolus
Mechelen, on l'emperador va ser educat per la seva tia Margarida d'Àustria, governadora dels Països Baixos, des dels set als 15 anys, és la nostra següent parada. De nou vam triar el tren, que ens apropa al nostre destí en només una hora. La pluja aquí es mostra inclement, però no ens impedeix gaudir de la seva senyorial plaça major, gran signe, en la qual sobresurt l'actual Ajuntament, que durant la infantesa de Carlos era la seu de la Llotja de Draps, en l'interior es troba una xemeneia amb l'escut de l'emperador i un dels dotze tapissos que va manar teixir per commemorar la batalla de Tunísia (que deu el seu excel·lent conservació al fet que va passar oblidat dos-cents anys en unes golfes).
Caminant sota els porxos, arribem fins a l'església de Sant Pere i Sant Pau. Enganxat al temple està el que queda en peu del palau de Margarida de York, l'esposa de Carles el Temerari, besavi del futur emperador. Sembla que va ser aquí on va passar bona part de la seva infantesa, i no en el palau renaixentista de Margarida d'Àustria, situat just davant i avui tall de Justícia, que encara llueix l'escut de Carles V.
A l'església de San Gumaro de la petita localitat de Lier es van casar la princesa Joana i Felip «el Bell»
Però la cervesa és potser la forma més lúdica que té Malines de recordar. I ho fa a través de la prestigiosa Gouden Carolus, orgull de la cervesera Het Anker, al carrer Kranken, que en temps de l'emperador fabricava una de les seves cerveses favorites, La Mech Elsen Bruynen.
A 15 quilòmetres de Malines, a la petita localitat de Lier, es van casar els pares de Carlos, Joana de Castella i Felip el Bell, una 20 d'octubre de 1496. Al costat del Nete, l'antiga Tall de Malines (Tribunal de Mechelen) on els nuvis van passar la seva nit de noces ha estat des de llavors cerveseria, fàbrica tèxtil i col·legi i ja compta els mesos per reconvertir, respectant la façana, en un exclusiu edifici d'habitatges de luxe.
La Cort de Malines, on Juana i Felipe van passar la seva nit de noces, albergarà aviat vuit apartaments de luxe
A les seves esquenes, el pont d'Aragó condueix a la església de Sant Gumaro, on es va produir l'enllaç (està tancada a l'hivern, però val la pena veure els seus cinc vidrieres on figuren tant l'emperador com els seus pares i avis paterns). Pel que sembla, en la nit de noces es van amuntegar tants curiosos a les rodalies de la Posada de l'Abat, el Abtsherberg, un alberg cistercenc on es va celebrar el banquet (situada al mateix carrer Aragó), que el pont va acabar cedint. Joana, que havia arribat a Flandes des Laredo, va passar tres dies a la ciutat i mai va tornar. Però un any abans de marxar cap a Espanya per jurar com a rei, un adolescent Carles va visitar Lier a 1516 per conèixer el lloc on es van casar els seus pares.
Quaranta-cinc quilòmetres ens separen de Brussel·les, última parada de la nostra ruta. A la capital belga només queden restes arqueològiques del palau que va habitar Carles V, però un encomiable esforç de l'Administració ha fet possible recórrer, en les entranyes del Palais Royal i la Plaça Reial, el poc que queda de l' palau de Coudenberg (que pren el nom del turó que domina la ciutat), destruït per un incendi en 1731, l'antiga Cort on l'emperador va passar més temps que en cap altre lloc. De l'Aula Magna, on en 1515 jurar com a nou senyor dels Països Baixos i on, mig segle després, abdicar en el seu fill Felip II, tan sols es conserven les cuines i els serveis inferiors, així com els seus quatre xemeneies.
La visita a Coudenberg permet recórrer els escassos restes arqueològiques de l'antic palau on va viure Carles V
Baixant pels jardins de Mont des Arts i travessant la plau de l'Albertine arribem en pocs minuts al moll de l'os del vell Brussel·les, la grand Place, on, malgrat el bullici turístic, amb una mica de paciència podem seguir el rastre de l'emperador. Just davant de l'Ajuntament, dues estàtues de Carles i de la seva àvia Maria presideixen la façana de la Casa del Rei, antiga Llotja del Pa i avui Museu de la Ciutat), en agraïment per les concessions atorgades a aquest gremi. A la mateixa plaça, a la façana de Maison des Ducs de Brabant se succeeixen, entre columnes daurades, els bustos dels ducs de Brabant, entre ells els de Carles V i el seu fill Felip II.
Tot i que el genuí àlbum de família de l'emperador es troba a la catedral de Santa Gúdula, per les vidrieres desfilen bona part dels seus cercles pròxims. abans d'entrar, convé aturar-se en la seva façana sud, per la qual solia accedir al temple, i buscar el fris de K esculpit a la pedra, que tenia un destinatari inequívoc: Karolus. En aquest temple es van celebrar a 1558, presidits per Felipe II, els funerals de l'emperador, una processó fúnebre sense precedents a la ciutat.
El genuí àlbum de família de l'emperador es troba a les vidrieres de la catedral de Santa Gúdula, a Brussel·les
Des d'un punt de vista més lúdic, fa uns anys que Brussel·les celebra amb magnificència, de maig a setembre, l' Festival Carolus V, una successió de festes que reivindiquen la figura de l'emperador com a precursor de l'Europa Unida i que tenen el seu plat fort en la commemoració del Ommegang, la desfilada de benvinguda a Carles V i Felip II en 1549, que retorna a la ciutat per unes hores a temps de l'emperador flamenc que va regnar sobre Europa.
