Homenatge a la Serra de Guadarrama
Acaba de publicar-se. El seu text i fotos corresponen a dos guadarramistes declarats: les paraules són de Eduardo Martínez de Pisón i les imatges, l' Javier Sánchez. El seu títol és breu i va al gra: «Guadarrama. Parc Nacional». Té 219 pàgines entre escrit i il·lustrat, és edició bilingüe en espanyol i anglès i és una ostentació de bellesa editorial, amb àmplies pàgines, impressió perfecta, tapes dures i estoig amb una foto de coberta amb el bosc guadarameny i una altra de contracoberta amb els seus cingles i neus cimeres.
Aquest llibre tanca, per ara, la col·lecció de volums a gran format que ha dedicat des de fa anys l'editorial Lunwerg, en col·laboració amb l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals, a cadascun d'aquests parcs espanyols. Lògicament, faltava per editar l'obra corresponent a l'últim Parc Nacional declarat, el de la Serra de Guadarrama.
La primera part del llibre aborda la geografia de la seva naturalesa, la seva història, paisatges, cultura i protecció
Tant text com fotos, amb peus significatius, segueixen conjuntament un pla metòdic. La primera part del llibre aborda cinc temes axials i generals del Guadarrama: la geografia de la seva naturalesa, la seva història, seus paisatges, la seva cultura i la protecció de la Serra. La segona s'interna a la muntanya mitjançant cinc excursions per altres llocs, que fan d'exemples detallats, esglaonats als seus vessants, des de les mateixes bases fins als seus cims. Aquests cinc llocs del Guadarrama, elegits com a expressius, la seva: el Reajo del Sestil del Maíllo, la Vall de l'Angostura, la Pedrissa de Manzanares, les pinedes altes i les llacunes de Peñalara.
Primer atén el llibre a la naturalesa del Guadarrama, que constitueix la seva armadura primordial, des d'una perspectiva geogràfica. Els seus valors han donat lloc a mostres repetides d'admiració naturalista, artística, científica i cultural, el que ha conduït a la reclamació, consecució i gestió de la seva conservació progressiva. Muntanya de vessants llargs i declius forts, escala de paisatges des de les alzines de les seves peanyes al piornal, la roca i la nevera del cim, encara que tardanament reconeguda, ha arribat a ser la seva imatge de tal força que n'ha fet un símbol geogràfic. La Serra, prou agrest, ha guardat en àmplies extensions un espai silvestre i muntaraz.
La Serra, prou agrest, ha guardat en àmplies extensions un espai silvestre i muntaraz
A la Serra es fonen, però, història i naturalesa. A la història local de la muntanya s'hi afegeix també la derivada dels seus potents centres urbans
veïns amb associació a esdeveniments històrics majors. En estar poblades les peanyes i la vall interna des d'antic, ha experimentat la muntanya lògics aprofitaments –forestal, ramader, camí, miner, picapedrer, hídric, higiènic i turístic-, de manera que el paisatge serrà manifesta per tot arreu un rostre humà de llarga vida.
Els sectors orogràfics que armen la Serra componen tres seccions juxtaposades, que sumen un total de vint-i-tres unitats de paisatge. El primer sector, occidental, que en aquest llibre s'anomena simbòlicament com a “Abants”, segueix el cordal de l'Almenara fins al Pinar de l'Acebeda. El segon, central, “Sector dels Ports”, va de Set Pics a la Cabrera; i el tercer, septentrional, “Sector Carpetano”, comprèn Peñalara, la seva prolongació serrana i la Fossa de Lozoya. El segment “Abants” es divideix alhora en vuit unitats, el del “Port” en nou i el “Carpetà” en sis. D'aquesta manera es descriuen geogràficament, amb les corresponents il·lustracions fotogràfiques, en un escombrat general de la Serra, els seus elements destacats elements paisatgístics. El Guadarrama és, com tota muntanya, multicel·lular i, al mateix temps, un organisme geogràfic únic. Podem mirar les peces per separat, però no les entendrem sinó en el seu treball com a conjunt.
El Guadarrama és, com tota muntanya, multicelular: podem mirar-la per separat, però no les entendrem sinó en el seu treball com a conjunt
Hi va haver un jaló fundacional del guadarramisme especialment assenyalat amb la constitució de la Societat per a l'estudi del Guadarrama a 1886, dirigida per Macpherson, El mateix, Quiroga i Bolívar i amb socis com Giner, Cossío, Rubio, Riaño, Beruete, Torres Camps, Lázaro Eivissa i Velázquez. Hi va haver des de l'arrencada del segle XX centres de muntanyisme amb pes, com la Societat Esportiva Excursionista o el Club Alpino Español i la Societat Espanyola de
Muntanyisme Peñalara. La qualitat dels paisatges serrans i la seva proximitat als focus artístics, intel·lectuals i científics de Madrid i Segòvia han donat lloc a una aportació cultural sobre el Guadarrama àmplia, qualificat, diversa i duradora.
El Guadarrama va ser inicialment objecte de conservació dins la catalogació dispersa dels Llocs Naturals d'Interès Nacional i Monuments Naturals; després ho va aconseguir, de manera parcial, com a Parc Natural i Regional i com a part integrant d'una més extensa Reserva de la Biosfera, amb els seus enclavaments de Zepas i Lics; i finalment ho és com a Parc Nacional, amb un sentit ampli, agrupador, exigent i definitiu. Mil·lennis d'evolució natural i segles de procés històric estan acumulats al paisatge de la Serra amb qualitats i harmonia. El Guadarrama és refugi de valors geogràfics més grans. Per això no és només un recurs més sinó un patrimoni especial, escàs i reduït a si mateix. La seva declaració com a Parc Nacional reconeix aquests valors i els protegeix amb els instruments millors que la nostra societat s'ha concedit.
Mil·lennis d'evolució natural i segles de procés històric estan acumulats al paisatge de la Serra
Els cinc llocs del Guadarrama aquí descrits mostren de forma complementària diferents aspectes de la muntanya per tal de conèixer els elements bàsics que componen el Parc Nacional de la Serra de Guadarrama en llocs concrets. Cinc esglaons que podem anar pujant per recórrer el seu perfil, des de les valls als cims. No estan al mateix perfil un darrere l'altre com en una escala, sinó per diferents llocs del Guadarrama, però poden enllaçar-se en diferents caminades.
El Reajo del Sestil del Maíllo sembla un lloc del nord refugiat a l'interior de la serra. Però “recullo”, renyen, arroyo, és un nom ben serrà; el “sestil”
també, on el bestiar sestea; i “maíllo”, la pomera silvestre, és ben evocador de les nostres muntanyes mitjanes. La Vall de l'Angostura estén el seu itinerari per la part superior de la Vall de Lozoya en un recorregut llarg. Conté molts racons aquest magnífic bosc, però sobretot la gran sorpresa d'uns vellíssims teixos enclavats a prop del curs del Rierol Borondillo.
Les penyes de la Pedriza semblen formar una cascada de roca que baixa fins a la peanya de Manzanares en successives onades
Una altra d'aquestes peces clau és el paisatge rocós de la Pedriza, mola essencialment pètria que fa honor al seu nom. Les penyes semblen formar aquí una cascada de roca que baixa des de les carenes serranes fins a la peanya de Manzanares en successives onades. A la pineda alta, com diu el llibre, és “el silenci de la Serra el que importa, el que es veu i se sent a la natura, com les bitlles berroqueños cobertes de molsa, les praderies en assossec, la remor de les copes dels arbres mogudes pel vent, el crepitar de les branques, el mateix silenci. El calma, la quietud es veuen i senten a l'obac, als telons d'arbres, a la llum teixida sobre el terra, a les tolmeres amagades, en els grans pins l'edat i el port dels quals et fan advertiments, a l'efímer núvol que sorgeix i es dissipa”.
Per conèixer bé la Serra cal acostar-s'hi almenys dues vegades l'any: una en un mes amb neu i una altra amb el piornal florit
Respecto a Peñalara, “es tracta de la muntanya més alta del Guadarrama i gairebé un Guadarrama d'alta muntanya, que no és el mateix”. Se'ns fa una darrera recomanació: per conèixer bé la Serra hi ha, és clar, accedir al seu interior amb ànim de gaudir i aprendre, però cal fer-ho almenys dues vegades l'any, una en un mes amb neu i una altra amb el piornal florit. Després d'aquests recorreguts inicials (els iniciadors) vindran molts més, perquè la Serra és inesgotable.
Benvingut sigui aquest llibre, veritable homenatge a la Serra de Guadarrama.
