De Orà a Maputo: places de toros a l'Àfrica

Per: Javier Reverte (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Espanya i Portugal, quan eren imperi, exportar llengua, cultura i costums. I entre altres coses, també curses de braus. Les petjades segueixen vives en diversos països llatinoamericans. Però la sorpresa és que hi ha altres petjades, en aquest cas mortes, en llocs sorprenents. On imaginen? Doncs, per exemple, i Àfrica.

Fa gairebé 15 anys, recorrent els carrers vells de la Ciutat de Pedra de Zanzíbar, vaig topar amb una vella botiga de fotografia en què un home jove venia reproduccions en blanc i negre de les imatges que el seu pare havia pres durant els anys 40 i 50 del passat segle XX, abans de la independència de l'illa. I ojeándolas, em vaig topar amb una en què es veia un toro zebú assetjant a un home que li burlava matusserament amb una mena de tosc capot.

Passejava per Maputo i, de sobte, vaig topar amb una plaça de toros en tota regla, Maputo el Monumental, alçada en els dies en què la ciutat era la capital de la colònia portuguesa

Em vaig informar com pot i, pel que sembla, fins a finalitats de les dècada dels vuitanta es va torejar a Zanzíbar ia la veïna illa de Pemba. No existia plaça de toros en cap dels llocs, ni tampoc se sacrificava als toros, ni eren animals de lídia d'una raça semblant a les espanyola o la portuguesa. Els caps de bestiar pertanyien a l'espècie del zebú, un animal amb una alta gepa d'origen asiàtic. Se'ls torejava i s'hi jugava una mica a l'estil dels «forçats» portuguesos. Suposo que el costum la portarien a aquestes dues illes de l'Índic els antics colons portuguesos, ja que Portugal estendre els seus dominis per la costa i els arxipèlags de Tanzània segles enrere.

A Zanzíbar, els caps de bestiar pertanyien a l'espècie del zebú, un animal amb una alta gepa d'origen asiàtic. Se'ls torejava i s'hi jugava una mica a l'estil dels «forçats» portuguesos

Uns anys després, passejava per Maputo (capital de Moçambic) i, de sobte, vaig topar amb una plaça de toros en tota regla, Maputo el Monumental, alçada en els dies en què la ciutat era la capital de la colònia portuguesa. La façana estava bastant malmesa i la plaça s'utilitzava per instal · lar un mercat dominical. En algunes de les dependències del recinte s'havien instal · lat petites empreses, una d'elles de reparació d'automòbils. I els antics torils eren la seu d'una secta evangèlica. Rebuscant més tard a les hemeroteques, vaig descobrir que hi havien actuat grans figures del toreig dels anys vint i 30 (sempre del segle XX), entre d'altres Marcial Lalanda i Machaquito.

Els antics torils eren la seu d'una secta evangèlica. Allà havien actuat grans figures del toreig com Marcial Lalanda i Machaquito

Però la plaça que més em va cridar l'atenció va ser la de Orà. Data dels dies de la colonització francesa, quan una important colònia espanyola-més nombrosa que la gala- residia a la ciutat. Aixecada sobre una ferma maçoneria de pedra clara, és un edifici magnífic. Ha deixat d'utilitzar-se des de la independència (anys 60), però curiosament ara serveix de camp de futbol a la canalla del barri.

De manera que és l'únic camp de futbol rodó del món. Que jo sàpiga.

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Pau Madero

    |

    És molt curiós saber que els toros van arribar també a l'Àfrica. Entenc que cap de les places està ja activa, a?

    Contestar

  • Mayte

    |

    Què interessant. Ara entenc quan veia els nens a Madagascar com marejant als zebús! Per cert, sabeis que la joroba se come?

    Contestar

Escriu un comentari