Vaig sortir a recórrer Escòcia, com qui fuig cap a la pluja, buscant solituds a l'altre costat d'Europa. Tenia fam de penya-segats, set de whisky i ganes de perdrem. Jo, que entenc el viatge com una experiència compartida, vaig decidir aquesta vegada desprendre de tota companyia.
Així em vaig espantar a Edimburg. Vaig enumerar unes bones sabates i vaig ajustar la cara turística, Amb el meu avió de la ciutat i aquest aspecte somrient de les primeres vegades. Vaig tenir la sensació de xocar amb el nucli antic, tan vertical que es veia gairebé sobtadament. La personalitat d’aquesta ciutat rau en les seves altures, Amb parets, castells, palaus, Callecitas i pubs irlandesos, tot alhora, sobre d’altres, En un turó que sobreposa belleses medievals. La ciutat es troba a mesura que s’aixequen els llocs de Gallardos, de peu.
Vaig tenir la sensació de xocar amb el nucli antic, tan vertical que es veia gairebé sobtadament.
Així vaig arribar al castell, que no se sap bé si és alt mirar des de qualsevol lloc o si és més aviat al contrari, I és des d’allà des d’on cal contemplar la resta de la ciutat. En qualsevol cas, he trobat solmene i bell com altres ciutats que expliquen la història del món anglosaxó.
No obstant això, El passat d'aquesta ciutat es llegeix millor. No vaig dubtar a registrar -me a una excursió al subsòl. A Edimburg se li explica als passatges que el temps ha rescatat per entendre que hi havia un laberint de carrers i històries, de pessic i botigues. És sorprenent veure que hi ha edificis sencers enterrats, Cases de fins a cinc i sis plantes (Els gratacels de l’abast) Això va formar la ciutat vella.
Però amb el primer peix & Xips i les últimes pintures de cervesa negra, Vaig decidir sortir d’allà. Vaig agafar un autobús cap al nord sense més plans per allunyar -me del sud. Tenia l’esperança d’arribar a una ciutat marítima perduda entre els penya -segats, Permeteu -me seduir per desconeguts i si el cas arribarà, Fes -me un pescador d’Escòcia i visqui a la nostàlgia d’aquelles tempestes.
Tenia l’esperança d’arribar a una ciutat marítima perduda entre els penya -segats, Permeteu -me seduir com a desconeguts i viure des de la nostàlgia d’aquestes tempestes.
Alcancé Inverness, A la vora del riu Ness i jo ens vam quedar en un descans & Esmorzar, que una vegada va veure el preu, M’hauria prestat l’esmorzar. Vaig recórrer moltes vegades el carrer Major i vaig gaudir de l’ordre de les voreres, de silenci i des del cel gris sota el qual els vilatans caminaven a pèls vermells, més preocupat pel curs de les seves gavines que per la corona d'Anglaterra. Allà comenceu a estar lluny de la resta de Gran Bretanya, Allà va començar la desconnexió del meu viatge. En un esclat per separar cada cop més, Vaig llogar un cotxe minúscul i vaig anar a la carretera. La gent perduda que la busca resulta que es deien Nairn. Tenia la seva església protestant i les seves cases molt petites i florals. El port estava tranquil amb els vaixells atracats en perfecta harmonia. Fins i tot vaig tenir un quiosc al mig d’una platja del desert, de sorra pàl·lida i freda per la qual ningú no passava.
I aquesta nit, Com tenia previst, Em vaig deixar seduir per desconeguts, Vaig beure whisky i vaig secundar les torrades amb alguns joves que no només els van agafar l’accent. Va ser divertit, Però vaig renunciar a la idea de fer pescadors a Nair. No sé, Potser era massa escocès per a una palència.
L’endemà al matí em vaig asseure a veure el mar. Hi havia un banc al mig de cap part, un banc per seure a contemplar, Per no esperar res ni pensar en què vindrà. Escòcia em va semblar un lloc adequat per a ments en blanc, Per enterrar els rellotges i sentir l’aire dels mars nord. Però buscava la meva història escocesa, el meu abans i el meu després.
Escòcia em va semblar un lloc adequat per a ments en blanc, Per enterrar els rellotges i sentir l’aire dels mars nord.
Llavors ho vaig decidir, Què anava a ser, que tenia prou fe per trobar el monstre del llac Ness i allà vaig marxar, envoltant el llac i observant qualsevol moviment, parant aquí i allà entre castells i piers. Estava examinant l’aigua durant molt de temps en una flexió -secció, Gairebé sense vegetació. No hi havia ningú més. Després de diversos minuts de vigilància conscient, Vaig observar alguna cosa estranya a l’aigua, una cosa que destacava no gaire lluny de la costa. Era un pal.
No està prou satisfet amb el meu descobriment (Al llac Ness hi ha pals!), Em vaig dir que havia d’intentar arribar al meu lloc allunyat del món on començar, potser, Una nova vida. Vaig creuar l’illa de Skye en un nou autobús. La boira es va convertir en gegants a les muntanyes i va fer que els llacs fossin tenebrosos. El viatge semblava una faula, cruel, solitari, desgraciada, Ni els pobles, No és un pastor errant per humanitzar el paisatge. Vaig mirar els penya -segats i les platges de raïm i finalment vaig arribar a una ciutat anomenada UIG.
Un noi em va acollir en un hostal amb vista a una de les darreres platges de les terres altes d'Escòcia
Vaig veure com sortia un vaixell comerciant, que vaig desitjar enorme per una ciutat tan petita. I quan el vaixell va desaparèixer, La ciutat es va fer encara més petita. Un noi em va acollir en un hostal amb vista a una de les darreres platges de les terres altes d'Escòcia. I allà em vaig quedar, Caminant per una costa de còdols amb vocació de platja. No gaire lluny d'allà, Vaig poder veure el fort perfil dels penya -segats. Un aire fred que bufava i va començar a espurna.
L’únic lloc obert era un pub al costat del port. La barra estava buida i vaig agafar la cambrera. Quan la cervesa s’acostava a mi, cap a on em dirigia. Li vaig dir que aquest era realment el destí del meu viatge. Va assecar el bar amb un drap i va dedicar l’aspecte més melancòlic d’Escòcia.
