Hi ha moltes raons per visitar Georgias del Sud. Aquesta illa, plena de muntanyes i glaceres que arriben al nivell del mar, està situada a l'Atlàntic sud, a uns 1.400 quilòmetres de les illes Malvines i a uns 2.200 a l'est de Terra de Foc. Per la seva configuració, abrupta i torturada, les seves muntanyes han estat denominades "les muntanyes de l'oceà", sent l'illa la llar de centenars de milers d'aus, mamífers marins i pingüins, constituint un dels escenaris més grandiosos de vida marina a la Terra.
En aquesta latitud hi ha un pas de depressions que provoca en aquesta illa un mal temps violent i gairebé continu, cosa que sempre cal tenir molt en compte. Georgias és una illa bastant gran, de gairebé 170 quilòmetres de llarg i uns 50 d'ample i uns quants illots més realment petits. Tot i que ara tot just hi viuen unes quantes persones al port de Grytviken realitzant tasques per al programa antàrtic, les Georgias va ser la base d'una gran indústria balenera, llobera i foquera, l' 1786 una 1965.
Un vaixell espanyol, Lleó, va ser el primer a albirar en 1753 l'illa, que van batejar amb el nom de Sant Pere
El primer a albirar aquesta illa va ser el vaixell espanyol Lleó i 1753, seus tripulants la van batejar amb el nom de Sant Pere. El gener de 1775 l'il · lustre marí britànic James Cook en el seu viatge de tornada a Anglaterra, després de la seva infructuosa recerca de la terra australis incognita, la Antàrtida, que no arribaria a veure, va ser el primer a baixar a terra i prendre possessió. Li va posar el nom del seu sobirà el rei Jordi i la badia Possessió guarda aquest nom en honor a aquell succés històric. Amb disgust, James Cook, assenyalar que aquell lloc "salvatge i terrible" "no valia la pena".
Cuiner PORTO 01:00 Anglaterra la notícia de les grans colònies de foques i balenes que freqüentaven els seus mars i aquelles costes i molt aviat es va desencadenar l'explotació d'aquella font de riquesa. A la fi del segle XVIII les Georgias començar a ser visitades per caçadors de llops i foqueros, sobretot anglesos i nord-americans, que portarien a aquestes espècies a la vora de l'extinció. Més tard, a la fi del segle XIX, van arribar els baleners. Fa un segle hi havia cinc factories baleneres i milers de persones que es dedicaven a la comercialització dels productes de les balenes, foques i llops marins. Aquí es va caçar l'animal més gran en la història: una balena blava de 33, 5 metres de llarg.
Para James Cook, el primer a posar un peu a l'illa, aquell lloc "salvatge i terrible" "no valia la pena"
D'aquells temps queden poblats fantasmes, barracons enfonsats, fàbriques abandonades, vaixells desballestats. Des 1904 una 1966 es van matar en Georgias del sud més de 170.000 balenes. Quan es van fer tan escasses que va deixar de ser negoci caçar, començar a tancar les bases baleneres. Algunes d'elles van arribar a tenir 800 persones, amb sala de cinema, on s'estrenaven les últimes pel lícules, i van arribar a tenir campionat de futbol propi. Els elefants marins van ser els últims a substituir el greix de les balenes. Quan ells també van ser exterminats tancar les últimes factories.
Des de llavors, 1964, en completa solitud, la fauna s'ha recuperat. Els elefants i els llops marins amb prou feines deixen un metre quadrat a les platges per poder desembarcar. Amb els elefants marins, malgrat la seva enorme envergadura, hi ha poc a témer, perquè són animals molt tranquils. No obstant això els llops marins són animals molt territorials que defensen amb agressivitat el seu territori i davant els quals el caminant ha d'estar molt atent. Malgrat la seva aparent malaptesa es mouen amb rapidesa. S'han relatat atacs de llops marins a persones.
De aquellos tiempos en los que se mataron más de 170.000 ballenas quedan poblados fantasmas, barracons enfonsats, fàbriques abandonades, vaixells desballestats
A més dels centenars de milers de llops i elefants marins, Georgias és un paradís que congrega milers d'aus marines. Molt especialment pingüins, albatros i petrells. A la Badia de Sant Andreu hi ha una de les majors colònies de pingüins rei, uns 300 l' 400 mil pingüins, que es troben amuntegats i on es pot veure l'espectacle dels pollets amb plomissol marró esperant que vinguin els seus pares a donar-los de menjar. Alguns adults els cuiden com si fos una guarderia, mentre la resta dels pares va a buscar menjar al mar per alimentar les cries.
Aproximadament prop del cinquanta per cent de la població mundial d'elefants marins, que s'estima en uns 600 l' 700.000 exemplars, es concentra en les Georgias del Sud. Hi ha en aquestes platges uns 400.000 i neixen unes 100.000 cries a l'any. Alguns elefants arriben a tenir harems amb centenars de femelles. Per a això lliuren batalles a mort amb mascles més joves. Alhora les temibles escuas ataquen als animals més dèbils i vulnerables.
Gairebé la meitat de la població mundial d'elefants marins es concentra en les Georgias del sud
Impressiona l'abundància i urgència de vida i també la presència constant de la mort. És el cicle repetit de la presa i el depredador, de la vida i la mort. Un espectacle únic en un ambient irrepetible: envoltats de muntanyes tan impressionants com les de l'Himàlaia i, sobresortint entre totes elles, l' Paget fins que amb els seus 2.934 metres ostenta el pompós títol de ser la muntanya més alta de l'imperi britànic. Hi va haver una època en què aquest títol va correspondre al Everest, encara que des de llavors l'imperi britànic, i les seves muntanyes, han vingut a menys. No obstant això el Paget, a pesar de su modesta altitud, és una gran muntanya, temible amb mal temps (que sol ser l'habitual) i amb molt escasses ascensions. (L'equip de "Al Filo ..." va realitzar la cinquena ascensió absoluta en 2003).
Sebastián Álvaro i el seu equip seguiran les petjades de Shackleton a Georgias del Sud realitzant la mateixa travessia en una expedició patrocinada per Halconviajes.com i Salomba Ventures
