Cent anys d'alpinisme (VIII): la conquesta dels gegants
La segona guerra mundial, com la primera, va suposar un parèntesi forçós en l'exploració i conquesta dels cims més alts de la Terra. Després de la devastació que va deixar una reguera de desenes de milions de persones mortes, molts països completament arrasats, milions de desplaçats i el món dividit en dos, poc a poc la normalitat tornaria a les ciutats, els camps i les muntanyes. Alguns dels més importants alpinistes es van llançar a recuperar el temps perdut. Però els canvis es van fer notar immediatament.
Fins l'esclat de la segona guerra mundial, les expedicions a les més alts cims de l'Himàlaia s'havien dirigit pel Tibet ja que el regne del Nepal, que acull vuit de les catorze cims de més de vuit mil metres, havia estat tancat a la influència estrangera. Però ara les expedicions van haver de començar a explorar les vessants sud d'aquestes muntanyes. La situació geopolítica havia transformat les condicions d'accés a la serralada més alta de la Terra. A nord el Tibet, després de l'ocupació militar xinesa, estava vedat als estrangers, mentre que a sud Nepal s'obria com un territori verge a explorar per la nova generació d'alpinistes. La història de la conquesta de les grans muntanyes del planeta patiria un tomb espectacular. Avui estem en condicions de poder afirmar que aquells anys van suposar una època daurada en la conquesta de les muntanyes més altes de la Terra.
La història de la conquesta de les grans muntanyes del planeta patiria un tomb espectacular
Des del reinici de l'activitat expedicionaria a l'Himàlaia, de 1950, en el transcurs de tan sols catorze anys les catorze cims serien vençudes. I si els xinesos no haguessin tancat el Tibet és segur que el shisha Pangma també hagués estat escalat molt abans. Per descomptat, els avenços tecnològics derivats de la gran contesa seran molt importants en aquestes consecucions, gràcies a l'aportació d'aliatges i noves fibres, equips de ploma, millors botes (amb les famoses soles Vibram, inventada per l'alpinista italià Vitale Bramani i 1939), piolets i mosquetons més tècnics, lleugers i resistents, tendes i sacs de dormir i equips d'oxígens menys pesats i més eficients. Però la valentia, la decisió i el canvi psicològic dels alpinistes va ser el decisiu.
Després de la devastació provocada per la guerra les grans nacions necessitaven símbols necessaris per a escometre l'enorme tasca de reconstrucció que tenien per davant. Hi va haver un repartiment tàcit, que en general va ser respectat, i d'aquesta forma el Everest va ser per als britànics, l' K2 per italians i nord-americans, l' Nanga per alemanys i austríacs, l' Kangchenjunga per alemanys i anglesos, etc. I de la mateixa manera que va ocórrer en el Cervino a partir de 1865, de cop i volta es van trencar les portes d'aquella estatge exclusiva dels déus, que semblaven infranquejables, i els alpinistes s'internaren, encara que fos per uns instants, a l'exclusiu regne de l'altitud.
Després de la devastació provocada per la guerra les grans nacions necessitaven símbols necessaris per a escometre l'enorme tasca de reconstrucció
Es van escriure llavors algunes de les més belles pàgines d'alpinisme, heroiques, esforç, i solidàries. Encara que també sorgissin ambicions personals que van ennuvolar la capacitat d'entesa d'alguns. En general pot dir-se que van ser uns anys excepcionals. En un breu període de temps, els gegants de la Terra van ser conquerits per una gran generació d'alpinistes enquadrats en expedicions convertides en símbols nacionals.
Seria impossible resumir totes elles aquí. Però crec que ni tan sols en una breu mirada hagi ometre algunes com l'expedició francesa a l'Annapurna de 1950, en la qual es va aconseguir arribar al cim d'un vuitmil per primera vegada. Composta per uns grans alpinistes de la millor generació francesa, com Terray, Còmode, Schatz, Lachenal, Rebuffat i el cap d'expedició, Maurice Herzog, que jugaria un paper determinant en la consecució del cim, convertint-se en un heroi a la seva arribada a França, amb els vints dits amputats.
Es van escriure llavors algunes de les més belles pàgines d'alpinisme, heroiques, esforç, i solidàries
Tampoc podem oblidar l'expedició britànica de 1953, a el comandament de l'competent John Hunt, que aconseguiria, per fi i amb total seguretat, el cim de l'Everest. Tot i que probablement les millors gestes alpines d'aquells anys fossin l'ascensió en solitari, en el seu últim tram, de l'Nanga Parbat a càrrec de l'austríac Hermann Buhl, i l'escalada de l'K2 en 1954 per un potent equip italià (en el qual ja figura un jove Walter Bonatti, que va tenir un paper destacat a l'pujar les ampolles d'oxigen -juntament amb un portador hunzakí- a l'últim camp perquè els seus companys fessin cim a l'endemà), que rubricava l'obsessió italiana, des 1909, per la muntanya més bella i difícil dels gegants de l'planeta. Un any abans, Charles Houston, a el comandament d'un equip nord-americà, va tenir la seva oportunitat però un brusc canvi de temps li va negar la cimera que més desitjava i que, probablement, també s'havien merescut els americans per la seva constància.
Herzog jugaria un paper determinant en la consecució del primer vuitmil, convertint-se en un heroi a la seva arribada a França, amb els vints dits amputats
Després, 1-1, van anar caient inexorablement la resta de les muntanyes més altes, fins que, i 1964, amb una expedició de 200 persones, els xinesos van poder pujar a l'Shisha Pangma, l'últim dels vuit mils a ser escalats. D'aquesta magnífica època, sorgiria una plèiade de grans alpinistes com Tichy, Instal·leu Dawa, Hillary, Tenzing, Buhl, Diemberger, Bonatti, Terray, Banda, Marró, Còmode, i grans caps d'expedició, com Herrligkoffer, Desio o Caçar, la influència seria notable en l'organització de les expedicions dels següents anys.
I per suposat una llista interminable de grans alpinistes i exploradors anònims que escriurien algunes de les pàgines més heroiques de l'alpinisme modern. La repercussió que van tenir moltes d'aquestes expedicions va ser notable. Es van fer pel·lícules, es van escriure llibres, es van dictar conferències i s'iniciaria un procés imparable que canviaria la faç de l'alpinisme, de les expedicions i l'economia d'alguns d'aquests països de l'Himàlaia.
