Jaca: esperant Contador
Caminant pel passatge del degà un només escolta les seves pròpies petjades. És difícil creuar-se amb algú per aquest estret carreró que uneix la carrer Major de Jaca amb la imponent catedral romànica aixecada a la capital de l'Antic Regne d'Aragó. És la meva ruta preferida per arribar a aquesta presència rotunda d'història i pedra que sempre et sacseja. Com si estigués amagada a les entranyes de la ciutat, no la descobreixes fins que no creues el arc on acaba el recorregut, al contrari del que passa quan arribes fins a ella per la renovada plaça de Sant Pere. Però un cop deixes enrere el passatge, t'adones de cop i volta amb el seu pòrtic principal i no et queda més remei que mirar cap amunt.
Costa molt escriure dels llocs que portes al cor; emocionalment, és molt més fàcil fer-ho d'aquests altres que no tornaràs a trepitjar
Costa molt escriure dels llocs que portes al cor; emocionalment, és molt més fàcil fer-ho d'aquests altres que, segurament, no tornaràs a trepitjar. Tenia un deute pendent a VAP i l'actualitat em dóna per fi l'oportunitat de saldar. D'aquí a una setmana, l' 23 d'agost, la Volta ciclista a Espanya, amb Alberto Contador al capdavant, arriba a Jaca, on als corredors els esperen, per concloure la sisena etapa, dos ports curts però explosius: Oroel i Ràpita. Ara o mai. Aquí van les meves recomanacions per gaudir al màxim de la qual ha estat batejada, amb tota justícia, com «la Perla del Pirineu»:
Catedral de Sant Pere
Ningú pot passar per Jaca sense visitar aquesta joia del romànic aixecada per ordre del rei aragonès Sancho Ramírez a la fi del segle XI en plena ruta jacobea. El porxo voltat de la seva portada occidental ja dóna una idea de les magnituds del temple, una impressió corroborada res més posar un peu en el seu interior.
Per compensar l'afartament espiritual, gaudiu d'unes tapes en alguna de les terrasses dels porxos
No deixar d'apropar-me reobert Museu diocesà, que alberga al claustre una de les col·leccions de murals de l'Edat Mitjana més importants d'Europa (entrant a la catedral a mà esquerra). Segur que us criden l'atenció unes urnes resplendents situades sota la taula de l'altar major. Contenen les restes de la patrona de la ciutat, Santa Orosia, i de Sant Indalecio, un dels deixebles de Santiago en el seu evangelització de la península; a més dels dels fundadors del proper monestir de Sant Joan de la Penya, Sant Feliu i Sant Vot.
Per compensar l'afartament espiritual, sortiu de la catedral per la seva porta lateral i gaudiu d'unes tapes en alguna de les terrasses dels porxos (Casa Fau, per exemple) o compreu uns dolços a la centenària pastisseria Echeto.
la Ciutadella
Aquest castell de temps de Felip II és un altre dels símbols de la ciutat. La fortalesa, de planta pentagonal, es va construir per tancar el pas als hugonotes per la vall del riu Aragó. Donar la volta al castell per la praderia circumdant buscant a la manada de cérvols que viu al fossat és gairebé un ritual que compleixen tots els anys milers de turistes. Però el lloc és també especial per als amants de la fotografia, doncs el teló de fons és espectacular (la Penya Oroel a un costat i la Collarada, amb els seus gairebé tres mil metres, a l'altre). L'interior de la fortalesa es pot visitar i durant l'estiu s'organitzen fins i tot visites nocturnes (dimecres i dissabtes a dos quarts d'onze). El Museu de Miniatures (més de 32.000 soldats i figures de plom repartides en 23 escenaris històrics) és també una bona excusa per franquejar els seus murs.
Passeig de les Pedreres
Allunyat del nucli històric, és un dels llocs preferits dels jacetanos. Escortat per una envejable zona residencial de magnífics xalets, aquest passeig de més d'un quilòmetre a l'ombra de pins i avets és una veritable delícia i un antídot contra l'estrès. I, per si fos poc, hi ha una font a meitat de recorregut i una altra al final, on es trobava en l'Edat Mitjana un hospital per a leprosos. Però la principal icona del lloc és l'arbre de la salut, originàriament un vell om on els pelegrins recuperaven les minvades forces. substituït en 1997 per un castanyer d'Índies, un descerebrat el va talar el gener passat i va haver de ser reposat.
tapes
Jaca es viu també en els seus bars i restaurants, en les seves tapes i en la seva gastronomia altaragonesa. Les recomanacions poden ser infinites, però més de trenta anys d'experiència a la zona deixarien la meva consciència malmesa si no dirigira les vostres passos cap a La Campaneta (en el nombre 8 d'Escola Pia), a l'antic call de la ciutat, on cal provar les seves famoses patates rostides; el Pirulo (Ramón i Cajal, 1, costat de l'Ajuntament), la ració d'escamarlans més barata d'Espanya (demaneu i comprovareu per què); La Tasca de Ana (Ramiro I, 3, a un pas de la Torre de la Presó), tapes molt elaborades per a sibarites en un local on sempre falta espai; el Baviera (Sancho Ramírez, 6), un racó per a la bona taula i millors converses, i La cadiera (diumenge Miral, 19, apartat de l'enrenou del centre), on cuinen unes de les millors molles de tot Jaca.
Jaca es viu també en els seus bars i restaurants, en les seves tapes i en la seva gastronomia altaragonesa
Finalment, una debilitat, al Bar Miguel (al carrer Zocotín), menjar casolà (crestes i croquetes per sobre de tot) en un negoci familiar on brilla amb llum pròpia la arrasadora personalitat del seu propietari, Miguelito, amb qui no us resultarà difícil entaular conversa.
Torre del Rellotge
Al voltant de la plaça del marquès de la cadena, a l'ombra de l'antiga Torre de la Presó, s'estén una petita zona de vianants on abunden bars de copes i restaurants. Fins fa uns anys, l'estàtua del primer rei d'Aragó, Ramiro I, s'alçava sobre un pedestal al centre de la plaça. Ara, l'efígie es troba als peus de la torre, gairebé a nivell de carrer, el que li ha restat excel·lència i solemnitat. A la mateixa plaça, el restaurant el Portón és un dels meus preferits per un bon sopar.
Ràpita
Els ciclistes hauran de pujar a aquest turó des de la qual es gaudeix d'una de les millors vistes de la ciutat. A la fi del segle XIX es va construir al cim un fort defensiu, que encara subsisteix, per protegir l'accés des de França per la Vall de l'Aragó. Els seus gairebé 3 quilòmetres amb rampes de fins al 9% posaran el colofó a la sisena etapa de la Volta a 1.058 metres d'altitud. Els dotze tancades corbes, aquest dia segur plenes d'aficionats, se'ls faran dures als ciclistes. He pujat diverses vegades a Rapitán, a peu i en bicicleta, i puc donar bona fe.
Des del cim de Rapitán, on conclou l'etapa, es gaudeix d'una de les millors vistes de la ciutat
carrer Major
És l'artèria principal de la ciutat. Si esteu uns dies a Jaca recorreràs aquest carrer de vianants unes quantes vegades en un sentit i en un altre. A meitat del recorregut, a mà dreta, us cridés segur l'atenció la façana plateresca de l'Ajuntament. Just al seu costat, l' bar Gorbea té una surtidísima barra de tapes i una mica més endavant, la pastisseria La Suïssa mereix sens dubte un alt. Arribar fins al final del carrer, en el confí oriental del nucli històric, té premi. Allà, costat de les últimes restes de l'antiga muralla (enderrocada al començament del segle XX), s'aixeca la coneguda com «Església de les Benitas», un monestir de monges benedictines de bellíssima portada romànica. Dins es troba el sepulcre de donya Sancha, la filla del rei Ramir I.
Pont de Sant Miquel
Front al carrer Major neix el parc de la Constitució, un altre d'aquests llocs que convida al passeig (al voltant del quiosc hi ha una zona Wi-Fi gratuïta i molt a prop es troba La Cuina Aragonesa, en la meva modesta opinió el millor restaurant de la ciutat). Caminant fins al final, el popular «escullera», trobareu un sender que baixa de forma pronunciada fins al pont de Sant Miquel i el seu arc apuntat sobre el riu Aragó. És una caminada res exigent de tot just 15 minuts ideal per relaxar-se i prendre distància amb les dels carrers del centre. Si a la tornada encara hi ha forces, preneu el camí de Mocorones (continuació del passeig de la Pedrera), que discorre paral·lel a la llera del riu Aragó, sempre amb la penya Oroel com a referent, que amb la llum crepuscular adquireix tonalitats rogenques.
El carrer Bellido
Epicentre de la marxa nocturna, també coneguda (per motius obvis) com «la senda dels elefants», aquest carrer paral·lel al carrer Major, com la perpendicular de Gil Berges, està plena de bars i pubs, alguns «històrics» com la Gruta, Bogart, el Cachito, A la Fi o la Cuba.
Parador de Oroel
A la rotonda d'accés a Jaca per la carretera de Pamplona es pren el desviament al parador de la Penya Oroel, una muntanya que significa tant per als jacetanos (mai descuit el ritual de pujar-la al menys un cop l'any) que dóna llustre a l'himne de la ciutat. Per aquest port arribaran a Jaca els ciclistes abans d'afrontar l'ascens a Rapitán. És l'antiga carretera a Sant Joan de la Penya que passa per Bernués i al km. 7 està indicat el camí cap al parador. Amunt, on arrenca el sender que puja al cim (una hora i mitja a ritme suau), hi ha un excepcional mirador del Pirineu on, més, un pot prendre alguna cosa a la terrassa del restaurant.
Comentaris (1)
Deivid
| #
Mai ningú havia reflectit tan bé les malifetes de Jaca però jo també recordo les passejades en bici amb el meu amic Richi prop de la vella estació de Renfe i el boníssim conill a la brasa que es menjava al rest.Casa Varela….que temps amiguet..
salutació
Deivid
Contestar