Un exèrcit de Torres es trobava als afores de la ciutat. Centenars d’edificis en construcció, gratacels, Barris verticals encara sense finestres, grues brotant com a males herbes a la selva de maó, que aclapara amb tanta ciment, Amb tantes ànimes presten a habitar les urticària. No arribem a veure el final. Va tornar a ser la Marabunta, L’home envaït l’espai. La Xina també estava plena a Datong.
Amb un gest tímid i la cara d’un bon noi, Un jove anomenat Liu ens va portar a l’hotel que el nostre productor s’havia reservat. Des d’una habitació d’un hostal a Hanoi, Pablo va obrir el seu ordinador dissenyat a Califòrnia per cercar a un lloc web holandès dues habitacions d'hotel a la ciutat de Datong, Al nord de la Xina. A la recepció se'ns va demanar passaports espanyols i vam confirmar en anglès que la reserva havia estat amb èxit. Producció, avui dia, Feu moltes voltes amb un sol clic al teclat.
L'endemà, Liu ens esperava a la porta de l’hotel. Tenia només vint anys i no qüestionava els preus que vaig oferir, El que era força atípic a la Xina. Ens va agradar, Però ens havíem d’acostumar al ritme del vostre vehicle. A una meitat vertiginosa de 40 quilòmetres per hora ens va portar a les carreteres ben asfaltats fins al temple penjat o el temple de Xuankong si. Vam passar diversos autobusos carregats de turistes que ja formaven en fila penjant les escales del monestir quan vam arribar.
El Temple Penjat se sosté amb columnetes de fusta sobre una paret a 75 metres del terra
El Temple Penjat se sosté amb columnetes de fusta sobre una paret a 75 metres del terra, en què a cap arquitecte en plenes facultats mentals se li hagués ocorregut construir res habitable. O potser fos la idea d'un geni. En qualsevol cas hi havia, Temps de supervivència, després de més de 1.500 anys, un temple que, a part de la seva ubicació extraordinària, També constitueix una comunió de creences. És l’únic lloc sagrat de la Xina venerats alhora pels taoistes, Budistes i confucianistes. Suposo que és un lloc tan inusual, que costa tant accés, Els fidels deixen de banda els seus dogmes per compartir les opinions des de la part superior del monestir.
Yeray, Amb la seva mida, Vaig tenir més problemes que la resta de turistes per arrossegar el trípode i la càmera a través de les sales de Xuankong, que va penjar del precipici. El tràfic d’éssers humans i el barranc van ser una combinació molt incòmoda per registrar -se amb una mica de calma i va dedicar tota la tarda a mirar el buit, Caminant lentament, Veure els sostres de colors en suspensió en res. Una petita habitació amb figures de diferents religions era l’únic refugi que s’abstracta del vertigen. Em vaig sentir alleujat quan vam deixar de gravar els escodis aeris del monestir, Quan trepitgem la part continental i ens allunyem d’allà fins al ritme de la caminada triomfal.
Em vaig sentir alleujat quan vam deixar de gravar els escodis aeris del monestir
Liu també ens esperava amb el seu presumpte taxi l'endemà. Vaig pensar que hauria estat més ràpid caminar fins al següent temple, Bé, ens van avançar amb naturalitat total a les motocicletes més rickety de la Xina. Després de gaudir del paisatge més temps del que volíem, Arribem al temple de Yungang. De nou les muntanyes havien inspirat els creients, Com si les roques marquin el camí cap a la redempció.
Algú ha de comptar les xifres que hi ha tallades, Bé, asseguren que més que 50.000 Els budes decoren un conjunt de temples capaços de desbordar el seguidor més fervent de Siddhartha. Les muntanyes són buides des de l'any 494 DC es completarà la construcció de 53 coves. Les voltes excavades per aquells fidels volien deixar clar el seu amor incondicional a la imatge de Buda. Hi ha petites figuretes tallades a les teulades i parets, Hi ha nicknacins que acull budes de mida humana i hi ha budes gegants, que amb prou feines encaixen a les cavernes creades al cor del cisell. Em va veure aclaparat pel perfil de pedra d’aquestes estàtues a la fosca d’una cova, La vostra postura tranquil·la, Com si esperés la visita. Imposar respecte que va més enllà de la religió o de l’art. Les xifres, Fins i tot ser pedra, Estic convençut que han arribat al nirvana. Fins i tot els turistes xinesos, Normalment sorollós, Van fer fotos en silenci.
Hi ha nicknacins que acull budes de mida humana i hi ha budes gegants, que amb prou feines encaixen a les cavernes creades al cor del cisell.
Mentre el temple impressiona amb la seva solemnitat, La imaginació dels artistes em sembla una mica limitada. Els budistes no es produeixen en els àngels, No a Santos, Tampoc estan equivocats amb motius florals o verges. Si has de venerar Buda, esculpit 50.000 Budes i període.
Vaig imaginar aquells artesans rescatant la fe de la muntanya, al llarg dels segles, Pregant a la roca convertida en un lloc sant, A aquells budes que et fan mirar cap amunt, o al temple penjat que et fa més a prop del cel. Els xinesos que van crear aquests temples no tenien pressa i la seva devoció no sabia límits.
De tornada a la ciutat de Datong he entès que la devoció actual. A la Xina, Si hi ha una motivació, ja sigui diví o terrenal,, L’home deixa qualsevol símptoma de la muntanya. Però de tots els excessos, Mantinc el del gest serè budes i el temple ballant a l’aire. Els barris concrets tenen molta menys gràcia.
