La vida plàcida de Lier gira al voltant d'un rellotge de tretze esferes, un sorprenent artefacte que no només marca l'hora, sinó que també detalla el dia de la setmana i el mes, l'estació, el signe del zodíac corresponent i fins i tot els cicles solars i el lunars, la rotació del globus terrestre i els fluxos de les marees. El rellotge jubileu, obra cimera de l'astrònom Louis Zimmer, un dels fills més il·lustres d'aquesta ciutat acollidora de Flandes a mig camí entre Anvers i Malines, és la principal atracció de Lier, però no l'única.
Lier és acollidora i hospitalària i sempre et convida a passejar a la vora del riu Net o serpentejant pel seu encantador Begijnhof, una ciutat en miniatura, ancorada al segle XIII, antiga llar d'una comunitat religiosa de dones. De bona cervesa i renombrades puntes, Lier és per als espanyols el lloc on, i 1496, es van casar Felip «el Bell» i la que tristament ha passat a la història com Joana «la Boja». Lier sap a crema., els contundents «flocs» (pastissets de canyella i xarop de caramel) i sona a carilló, que escampa la seva música cada quinze minuts des del campanar de la plaça major, gran signe. És el secret més ben guardat de Flandes, enfosquit per la brillantor de Bruges, Anvers, Malinas o Gant.
Lier és acollidora i hospitalària i sempre et convida a passejar a la vora del riu Net
Qualsevol que s'acosti fins aquí per caminar els seus carrers empedrats desterrant les presses percebrà ben aviat la sensibilitat d'un municipi que té per herois no polítics ni generals, sinó a un rellotger (el mateix Zimmer), un poeta (Felix Timmermans), un pintor (Isidor Opsomer) i un ferrer (Louis Van Boeckel). Una sensibilitat, per cert, no exempta de determinació, doncs els bombardejos alemanys van destruir durant la Primera Guerra Mundial una quarta part dels seus edificis en la seva ofensiva per a la presa d'Anvers (al seu cementiri militar descansen 490 soldats belgues víctimes de la Gran Guerra, 117 d'ells sense identificar).
Lier és una ciutat acostumada a reinventar-se sense perdre les arrels, habituada a fer de la necessitat virtut: els mateixos vaixells que utilitzaven els pescadors locals per atrapar anguiles per arrossegament al riu Nete (una pesca prohibida a 1974) s'utilitzen ara per portar els turistes pel canal. Molt a prop de la Torre Zimmer, al costat d'un antic moll encara es pot veure una d'aquelles antigues embarcacions, orgull del vell gremi local de pescadors d'anguiles (que segueix sent una delícia gastronòmica local), els Pescadors Valents (Els valents pescadors de vaixells).
És una ciutat acostumada a reinventar-se sense perdre les arrels, habituada a fer de la necessitat virtut
Només arribar a Lier, el primer que crida l'atenció al seu Grote Mark és el campanar del segle XIV, l' Belfort, símbol de l'autonomia municipal (llàstima que no es pugui visitar). Al costat del seu ajuntament d'estil rococó hi ha la capella espanyola el de Santiago, que la guarnició espanyola va utilitzar com a parròquia (de fet, els cognoms d'algunes tombes encara donen testimoni d'aquest passat espanyol). Els bombardejos de 1914 només van deixar dempeus la façana. Caminant cap al Let sota un cel en permanent amenaça de pluja, al carrer Vismarkt cal aturar-se davant de la casa més antiga de la ciutat, l' 1393, l' 15 metres quadrats de planta.
Creuant el canal pel pont Aragó S'arriba en només cinc minuts fins al església de Sant Gumaro, El patró de la ciutat, que té la seva estàtua darrere de la part posterior del temple. Gumaro és un sant complet per a qui resa per curar les fractures dels ossos i dels matrimonis (Amala es va formar, Bé, diu a la llegenda que la seva dona, Grimara, Era una arpia). El 11 d'octubre, Quan se celebren les vostres vacances, Normalment fa un bon temps, Que els lierians atribueixen al "miracle de San Gumaro", les relíquies de les quals (una urna de 800 quilos) Feu una processó cada any des del segle XV, una germanor de Costaleros. Una cervesa local porta el seu nom. I a Lier van venir a comptar 25 Cervecerías al segle XVIII, Tot i que l’últim es va tancar 1967. De fet, LA Coves, La vostra cervesa més reconeguda, Ja no es fa aquí.
Al costat del seu ajuntament hi ha la capella de Santiago, que la guarnició espanyola va utilitzar com a parròquia
Sortint de nou al canal del Net, des del carrer Werf ens donem de cara amb una pintoresca casa blanca de finestres verdes, vermelles i blanques, la Casa Fortuna, un antic magatzem de carbó a l'esquerra del qual treu el cap la inconfusible silueta de la Sala Torre, l'antiga fortificació medieval on es va instal·lar el sorprenent Rellotge Jubileu cedit per l'astrònom flamenc a la seva ciutat natal a 1930 per commemorar el primer centenari de la independència de Bèlgica. A la façana dreta, quatre personatges que representen la infància, l'adolescència, la maduresa i la vellesa donen les cambres i al migdia treu el cap un carrusel en què desfilen els primers reis belgues i antics alcaldes del municipi. L'invent de Zimmer, mort en 1970, va sorprendre el mateix Albert Einstein, que va felicitar per carta el rellotger lieriense.
Continuant a la vora del canal en direcció al Beguinatge, segur que el visitant repara en una escultura en ferro d'un pastor al costat del ramat d'ovelles, que fa al·lusió al sobrenom amb què són coneguts els veïns de Lier: "caps d'ovella" (caps d'ovella), doncs pel que sembla quan el duc de Brabant els va oferir una universitat o un mercat d'ovelles es van decantar pel segon, exasperant al noble flamenc: Aquests de Lier són caps d'ovella.
El Beguinatge és un recés de pau oblidat pel temps, una arcàdia emmurallada de dones pietoses
El Beguinaje és un recés de pau oblidat pel temps des de mitjans del segle XIII. En aquesta arcàdia de dones pietoses (van arribar a viure més de 300 a principis del segle XVIII) Tot sembla haver estat intacte, desconcertat per un encanteri que ha guanyat la sortida al pas inexorable de segles.
El recinte emmurallat, que ni tan sols podia entrar als homes des del capvespre, Es recorre envoltat de silenci i imbuït de la serenitat de l’antic Beterio, on els que eren habitatges de les beguinas (Això va fer vots de castedat i obediència, Però no la pobresa, I van treballar per guanyar sosteniment) Avui són ocupats pels veïns de Lier, Com ja s'ha assenyalat una ciutat bronzejada al pragmatisme. Agna, L’última beguina de Lier, Va morir a 1994 als 98 anys i fins al final dels seus dies va viure el nombre 5 Sóc Margareta, Davant de l’església de Santa Margarita.
El Begijnhof es recorre envoltat de silenci i imbuït de la serenitat de l’antic Beterio
Sortint del Beguinatge per la Begijnhof Straat en direcció a l'última porta que queda en peu de les velles muralles de la ciutat, la porta dels presos, cal fer una parada en un dels cafès més cèlebres de Lier: "Habitació campestre Hetbelofte" (la terra promesa) abans de continuar per la comercial Eikelstraat fins al Grote Mark per dinar a la braseria ´t Belfort, un immillorable lloc per reposar la jornada a Lier abans de posar rumb a Brussel·les.
