Lier: el secret de Flandes
La vida plàcida de Lier gira al voltant d'un rellotge de tretze esferes, un sorprenent artefacte que no només marca l'hora, sinó que també detalla el dia de la setmana i el mes, l'estació, el signe del zodíac corresponent i fins i tot els cicles solars i el lunars, la rotació del globus terrestre i els fluxos de les marees. El rellotge jubileu, obra cimera de l'astrònom Louis Zimmer, un dels fills més il·lustres d'aquesta ciutat acollidora de Flandes a mig camí entre Anvers i Malines, és la principal atracció de Lier, però no l'única.
Lier és acollidora i hospitalària i sempre et convida a passejar a la vora del riu Net o serpentejant pel seu encantador Begijnhof, una ciutat en miniatura, ancorada al segle XIII, antiga llar d'una comunitat religiosa de dones. De bona cervesa i renombrades puntes, Lier és per als espanyols el lloc on, i 1496, es van casar Felip «el Bell» i la que tristament ha passat a la història com Joana «la Boja». Lier sap a crema., els contundents «flocs» (pastissets de canyella i xarop de caramel) i sona a carilló, que escampa la seva música cada quinze minuts des del campanar de la plaça major, gran signe. És el secret més ben guardat de Flandes, enfosquit per la brillantor de Bruges, Anvers, Malinas o Gant.
Lier és acollidora i hospitalària i sempre et convida a passejar a la vora del riu Net
Qualsevol que s'acosti fins aquí per caminar els seus carrers empedrats desterrant les presses percebrà ben aviat la sensibilitat d'un municipi que té per herois no polítics ni generals, sinó a un rellotger (el mateix Zimmer), un poeta (Felix Timmermans), un pintor (Isidor Opsomer) i un ferrer (Louis Van Boeckel). Una sensibilitat, per cert, no exempta de determinació, doncs els bombardejos alemanys van destruir durant la Primera Guerra Mundial una quarta part dels seus edificis en la seva ofensiva per a la presa d'Anvers (al seu cementiri militar descansen 490 soldats belgues víctimes de la Gran Guerra, 117 d'ells sense identificar).
Lier és una ciutat acostumada a reinventar-se sense perdre les arrels, habituada a fer de la necessitat virtut: els mateixos vaixells que utilitzaven els pescadors locals per atrapar anguiles per arrossegament al riu Nete (una pesca prohibida a 1974) s'utilitzen ara per portar els turistes pel canal. Molt a prop de la Torre Zimmer, al costat d'un antic moll encara es pot veure una d'aquelles antigues embarcacions, orgull del vell gremi local de pescadors d'anguiles (que segueix sent una delícia gastronòmica local), els Pescadors Valents (Els valents pescadors de vaixells).
És una ciutat acostumada a reinventar-se sense perdre les arrels, habituada a fer de la necessitat virtut
Només arribar a Lier, el primer que crida l'atenció al seu Grote Mark és el campanar del segle XIV, l' Belfort, símbol de l'autonomia municipal (llàstima que no es pugui visitar). Al costat del seu ajuntament d'estil rococó hi ha la capella espanyola el de Santiago, que la guarnició espanyola va utilitzar com a parròquia (de fet, els cognoms d'algunes tombes encara donen testimoni d'aquest passat espanyol). Els bombardejos de 1914 només van deixar dempeus la façana. Caminant cap al Let sota un cel en permanent amenaça de pluja, al carrer Vismarkt cal aturar-se davant de la casa més antiga de la ciutat, l' 1393, l' 15 metres quadrats de planta.
Creuant el canal pel pont Aragó se llega en apenas cinco minutos a la església de Sant Gumaro, el patrón de la ciudad, que tiene su estatua a espaldas del templo. Gumaro es santo comprensivo al que se reza para curar fracturas de huesos y de matrimonios (al parece estaba entrenado, pues cuenta la leyenda que su esposa, Grimara, era una arpía). El 11 d'octubre, cuando se celebra su festividad, suele hacer buen tiempo, que los lierienses atribuyen al «milagro de San Gumaro», cuyas reliquias (una urna de 800 quilos) saca en procesión todos los años desde el siglo XV una cofradía de costaleros. Una cerveza local lleva su nombre. Y es que en Lier llegaron a contarse 25 cervecerías en el siglo XVIII, aunque la última cerró en 1967. De fet, la Caves, su cerveza más renombrada, ya no se elabora aquí.
Junto a su ayuntamiento se encuentra la capilla de Santiago, que la guarnició espanyola va utilitzar com a parròquia
Sortint de nou al canal del Net, des del carrer Werf ens donem de cara amb una pintoresca casa blanca de finestres verdes, vermelles i blanques, la Casa Fortuna, un antic magatzem de carbó a l'esquerra del qual treu el cap la inconfusible silueta de la Sala Torre, l'antiga fortificació medieval on es va instal·lar el sorprenent Rellotge Jubileu cedit per l'astrònom flamenc a la seva ciutat natal a 1930 per commemorar el primer centenari de la independència de Bèlgica. A la façana dreta, quatre personatges que representen la infància, l'adolescència, la maduresa i la vellesa donen les cambres i al migdia treu el cap un carrusel en què desfilen els primers reis belgues i antics alcaldes del municipi. L'invent de Zimmer, mort en 1970, va sorprendre el mateix Albert Einstein, que va felicitar per carta el rellotger lieriense.
Continuant a la vora del canal en direcció al Beguinatge, segur que el visitant repara en una escultura en ferro d'un pastor al costat del ramat d'ovelles, que fa al·lusió al sobrenom amb què són coneguts els veïns de Lier: "caps d'ovella" (caps d'ovella), doncs pel que sembla quan el duc de Brabant els va oferir una universitat o un mercat d'ovelles es van decantar pel segon, exasperant al noble flamenc: Aquests de Lier són caps d'ovella.
El Beguinatge és un recés de pau oblidat pel temps, una arcàdia emmurallada de dones pietoses
El Beguinaje és un recés de pau oblidat pel temps des de mitjans del segle XIII. En aquesta arcàdia de dones pietoses (van arribar a viure més de 300 a principis del segle XVIII) todo parece haberse mantenido intacto, hechizado por un embrujo que ha ganado la partida al inexorable paso de los siglos.
El recinto amurallado, al que ni siquiera podían entrar hombres desde la puesta de sol, se recorre rodeado de silencio e imbuido de la serenidad del antiguo beaterio, donde las que fueran viviendas de las beguinas (que hacían votos de castidad y obediencia, pero no de pobreza, y trabajaban para ganarse el sustento) las ocupan hoy vecinos de Lier, como ya se ha apuntado una ciudad curtida en el pragmatismo. Agnes, la última beguina de Lier, murió en 1994 als 98 años y hasta el final de sus días vivió en el número 5 de Sint Margareta, frente a la iglesia de Santa Margarita.
El Begijnhof se recorre rodeado de silencio e imbuido de la serenidad del antiguo beaterio
Sortint del Beguinatge per la Begijnhof Straat en direcció a l'última porta que queda en peu de les velles muralles de la ciutat, la porta dels presos, cal fer una parada en un dels cafès més cèlebres de Lier: "Habitació campestre Hetbelofte" (la terra promesa) abans de continuar per la comercial Eikelstraat fins al Grote Mark per dinar a la braseria ´t Belfort, un immillorable lloc per reposar la jornada a Lier abans de posar rumb a Brussel·les.
