Bruixes: la fascinació medieval de la Venècia flamenca

Per: Ricardo Coarasa (Targeta de la foto. C./Belén Modrego)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Bruges és una ciutat acostumada a mirar-se al mirall. D'una altra forma resulta impensable que hagi estat capaç de conservar intacta aquesta bellesa medieval que la va convertir en un dels centres neuràlgics del comerç a la vella Europa. Allà on era possible trobar fruites i vins de Grècia, teles i espècies d'Alexandria, pells del Mar Negre, sedas y brocados italianos y «naranjas y limones de Castilla tan frescos como si acabaran de ser recogidos», una vigoria comercial que va sorprendre a l'andalús Però Tafur en 1437. Gairebé sis segles després, la ciutat flamenca manté intacte el seu atractiu i el seu centre històric és un llibre obert que explica, amb només passejar-, per què Bruixes, per les venes corre l'aigua dels seus set quilòmetres de canals, es va convertir un dia a la Venècia del Nord.

Al costat de Brussel·les, és segurament la ciutat més visitades de Bèlgica. I això té un peatge: la gran afluència de turistes és inevitable durant bona part de l'any. Per això l'hivern, menys concorregut, és una bona època per visitar-la amb l'enyorada tranquil·litat. I, en tot cas, sempre ens queda la nit, quan Bruixes sedueix amb la il·luminació dels seus edificis històrics i aquests racons solitaris on sembla que la pedra i l'aigua porten conversant segles.

La ciutat flamenca manté intacte el seu atractiu i el seu centre històric és un llibre obert

 

És després de la posta de sol quan els carrers empedrats et tornen el ressò del trot dels cavalls i les ombres emergeixen com en una novel·la de Poe. L'atmosfera és a aquestes hores, quan les desenes de sants no et treuen ull des dels seus fornícules de carrer, més medieval que mai, i convé aprofitar-la perdent-se entre les inconfusibles siluetes d'escala de les façanes que semblen retallables per a nens, seguint la remor dels canals i deixant-se engolir per la foscor en algun dels seus ponts, observant despreocupat als cignes.

Es pot recórrer en cotxe de cavalls, amb bicicleta, amb barca i fins i tot amb moto, però sens dubte la millor forma d'intentar impregnar-se de la història i l'ànima de la ciutat és a peu. La Plaça Major (mercat) i la de Burg, els dos epicentres on batega la vida de l'Bruixes monumental, formen un triangle perfecte amb la Jan van Eyck Plaça, al centre comercial de l'urbs medieval, ara un tranquil enclavament on els vells edificis de la duana, la casa dels estibadors i la dels burgesos (Poortersloge) -des de la que treu el cap l'estàtua d'un ós (expliquen que el primer habitant de la ciutat)- donen compte del vigor comercial d'aquest antany bulliciós lloc pel qual passaven totes les mercaderies que entraven i sortien de Bruges.

És després de la posta de sol quan els carrers et tornen el ressò del trot dels cavalls i les ombres emergeixen com en una novel·la de Poe

Molt a prop d'aquí, remuntant la Spaniaardstraat s'arriba al Moll dels Espanyols (espanyol Loskaai), l'antic port dels comerciants espanyols, des del qual, a la nostra esquerra, podem veure un dels ponts més antics de Bruges, el dels Agustins (Pont de Sant Agustí), a un pas de la Inici Déu emergència (la Casa de Déu), a la cantonada del carrer dels espanyols i la Kortewinkel, on els brujenses compten que vaga l'esperit d'un sacerdot que, rebutjat per una monja, la va assassinar i després es va suïcidar.

Tornant sobre els nostres passos ens retrobem amb la plaça del mercat, on batega la vida ciutadana de Bruges. Cal agafar aire per pujar els 366 esglaons de la seva campanar, que ens s'enfilen a la talaia més excepcional del municipio.Abajo, per reposar forces res millor que acostar-se a algun dels dos llocs de patates fregides situats davant de la torre, testimonis de la història de la ciutat des de finals del segle XIX.

Els brujenses expliquen que a la Huis de Nood Gods vaga l'esperit d'un sacerdot que, rebutjat per una monja, la va assassinar i després es va suïcidar

 

Al voltant de les estàtues de Jan Breydel i Pieter de Coninck, dos herois de la resistència flamenca contra França al segle XIV, miris cap a on miris et captiva l'esplendor dels seus edificis, que a jutjar pel seu aspecte lluent qualsevol diria s'han conservat en una vitrina, encapçalats pel Palau Provincial, antiga Casa de l'Aigua, i avui seu, entre altres dependències, del Museu de la Cervesa.

De camí a la propera plaça burg per la Breidelstraat treu el cap a la nostra dreta el carrer més estret de la ciutat, el carreró de Garre, esquitxada de desitjables cafès. Ja a la plaça, el romànic de l'església de Sant Basili i el gòtic de l'Ajuntament competeixen amb el barroc del prebostazgo i el classicisme del Franconato de Bruges, una panoràmica privilegiada que ni tan sols la persistent plugim pot espatllar. Al costat del Consistori, convé dedicar uns minuts a visitar la capella romànica de la Basílica de la Santa Sang, per acostar-se després a l'Franconato, que acull l'espectacular xemeneia de roure i alabastre dedicada a Carles V.

El carrer més estret de la ciutat, carreró De Garre, està esquitxada de desitjables cafès

Per fer un mos, una parada al bonic El cap i em (Dijver, 13), un lloc excel·lent per dinar en una atmosfera relaxant degustant una de les cerveses locals, Brugse Zot. Just el temps necessari per a un mínim descans i aprofitar l'escassa llum dels dies hivernals. Sortint a la nostra esquerra, en un parell de minuts arribem a l'església de la Mare de Déu, inconfusible amb la seva torre de 115 metres d'alçada, on està enterrada Maria de Borgonya, àvia materna de Carles V (y también el corazón de Felipe «el Hermoso») i que acull l'excepcional escultura de Miquel Àngel La Verge amb el Nen.

D'aquest temple neix la Mariastraat, un carrer comercial ple de botigues de xocolata artesà (un altre dels orgulls dels brujenses), que alhora ens permet apropar-nos a una de les senyes d'identitat de les ciutats flamenques, les Cases de Caritat, aixecades en l'Edat Mitjana pels gremis per als menesterosos o malalts i que avui dia són habitatges socials amb baixos lloguers, sobretot per a gent gran. Girant a l'esquerra per la Niewe Gentweg, podem entrar en una d'elles, com les altres una successió de petits habitatges de blanques façanes al voltant d'un ampli jardí en què es respiren serenitat i quietud.

L'església de la Mare de Déu, amb la seva torre de 115 metres, acull l'excepcional escultura de Miquel Àngel La Verge amb el Nen

Just en direcció contrària, a l'altre costat de la Mariastraat, caminant per Wijngaardstraat arribem al beguinatge (Beginjnhof), una ciutat en miniatura antigament habitada per una mena de monges, trucades beguines (que a diferència de les primeres no feien vot de pobresa), avui llar de l'ordre benedictina. Passejar pels seus jardins al vespre és retrocedir uns quants segles en la memòria de la ciutat. Fins i tot es pot entrar a una de les cases per conèixer més de prop la forma de vida d'aquestes religioses que van deixar la seva empremta en tot Flandes.

Un passeig amb barca (hi ha cinc molls des d'on parteixen diferents rutes pels canals) i un bon sopar (allunyat del nucli turístic, l' refectori, en el nombre 2 els Molenmeers, és un bistro molt freqüentat pels brujenses) rubriquen la jornada, que ineludiblement ha de concloure amb una cervesa a la mà. Perquè la nit, ja s'ha apuntat, li escau molt bé a Bruges I què millor que a la vista d'una de les estampes més fotografiades? Tan petit com acollidor, EL 'T Petita Venècia, un dels cafès més populars de Bruges, és lloc ideal per gaudir de les vistes de Rozenhoedkaai, l'esplendor de la fascinació medieval de Bruges.

  • Compartir

Comentaris (1)

Escriu un comentari