Hi va haver un moment en què el Gánster Albert Anastasia fantasiat per controlar els negocis que la màfia nord -americana dominava a mitjan segle passat. Les seves aspiracions van acabar amb un dia d’octubre 1957, Quan va entrar al barber de l’hotel Park Sheraton des de Nova York i va deixar els locals amb els peus per davant i el cos avorrit. No va córrer millor sort Benjamin "Bugsy" Siegel, de qui el gàngster Charlie "Lucky" Luciano Va dir Meyer Lansky, El rei del crim organitzat a Cuba, va donar la comanda per treure -la del centre.
Allò va succeir en la conferència de la màfia nord-americana celebrada a l'Hotel Nacional de la capital caribenya en 1946, quan Lansky sentenciar: "Benny ha de ser eliminat". Set mesos després, Siegel va acabar amb un xut a l'ull esquerre i el globus ocular a quatre metres del seu cos estès a terra. Siegel era l'encarregat d'aixecar el Hotel Flamingo a Las Vegas i el desfasament pressupostari creixia amb el temps. Allò era un pou sense fons on el cost s'inflava contínuament, així que la sospita que es quedava amb els diners de la màfia va satisfer les paciències. La famosa cimera en què es va decidir la destinació del gàngster ia la qual van assistir prop de 500 persones, va ser el context on es van discutir els temes candents del moment, com els negocis del joc a Cuba i Las Vegas.
A la gran convenció mafiosa de 1946 celebrada a l'Havana es van discutir els negocis del joc a Cuba i Las Vegas
No és cap secret la presència dels hampones nord-americans a l'Havana dels anys 40 i 50, amb Lansky com a cap suprem d'un vast conglomerat de joc, hotels i suborns en un sistema en què la màfia es va colar fins a la mateixa medul · la central del Govern. Tant és així que les immenses comissions al president Fulgencio Batista, qui va abandonar l'illa a bord d'un avió amb el vestit de gala de la cap d'any de l'any 1959 i una "propina" al seu despatx de diversos milions de dòlars, Van formar part d’un guió que va deixar lliure de convertir la ciutat en un Reguero de Casinos, curses de cavalls, Milionaris, Espectacles de sexe en viu i hotels davant del mar, Mentre que gran part de la població vivia exclosa de l’aportació de dòlars que es van banyar a l’illa.
T. J. Anglès Ho explica entretingut a la "nit de l'Havana", Enrique Cirles L’analitza a "L'Imperi de l'Havana" i als edificis (mes, Si parlaven) Són testimonis d’un passat on o Frank Sinatra No és un jove senador Kennedy, orgia a través, Van renunciar als plaers del Carib. La llista de temples és llarga: Els hotels nacionals, Capri, Riviera, Sevilla, Hilton i Plaza amb els seus respectius casinos (entre d'altres); The Tropicana i Sans Souci Cabaret o l’Hippòdrom Nacional ... Mantingueu entre les seves parets les històries d’uns quants anys, alguns, Uns mesos- en què Las Vegas, un projecte iniciat en aquell moment, Era la petita i pobra germana d’aquest altre projecte, Paradís per als delinqüents protegits per un sistema polític corrupte i corruptor (No ho dic, Però els llibres esmentats) que va agreujar l'exageració a mesura que s'apropava al seu final.
La llista de temples de la màfia és llarga: Els hotels nacionals, Capri, Riviera, Sevilla, Hilton i Plaza amb els seus respectius casinos
Tot i que va començar el primer Babubling d’aquest sistema de favors 1933, Durant el primer govern de Batista i un marc entre quatre gàngsters nord -americans, va ser en els últims cops de cua dels anys cinquanta on els relats i la vanitat encarnada en projectes hotelers van ser més delirants. Hi ha una part objectiva, com va ser la inauguració d'un parell d'hotels emblemàtics a 1958: by Hilton, avui Havana Lliure; i el Riviera, el primer edifici de Cuba amb aire condicionat central. I hi ha també una part on la imaginació es dispara i es tradueix en llums de neó, encara que he arribat a la conclusió que els meus elucubracions no es queden curtes.
La impressió que tinc de tot l'assumpte és realment exagerada. Molt exagerada. Hi ha diverses anècdotes iròniques: des d'una llei que eximia l'impost sobre la renda als crupiers (eren considerats "tècnics" ...) fins, què sé jo, l'expulsió de Lansky de l'illa davant certes pressions de l'ambaixador nord-americà. El mateix Lansky ho va resumir així anys després: "Batista em va gastar una broma. Quan vaig tornar a Cuba, ell i jo vam riure molt de tot l'assumpte ". És clar que aquest tipus d'actuacions no eren estranyes en la història de l'hampa. El mateix Luciano, qui va convocar la conferència del 46 de l'Havana des de la seva desterrament a la seva Sicília natal, va ser expulsat dels Estats Units després de sortir de la presó després d'un acord amb els serveis d'intel · ligència en el context de la II Guerra Mundial.
Potser el lloc més emblemàtic sigui el Hotel Nacional, on va viure el mateix Lansky i on, almenys jo, percebo el fantasma d'aquella convenció
Avui potser el lloc més emblemàtic sigui el Hotel Nacional, on va viure el mateix Lansky i on, almenys jo, percebo el fantasma d'aquella convenció, a la qual es fa referència a la segona part de «El padrí ». Però la connexió a aquesta època s'amplia molt més i suposa una desfilada de sensacions que vénen a la memòria cada vegada que un passa per davant de qualsevol dels símbols més evident d'aquesta organització perseguida a Estats Units.
Així s'ha pronunciat el senador Estes Kefauver en la comissió d'investigació coneguda pel seu cognom en 1951: "Darrere de les bandes locals que formen el sindicat del crim nacional hi ha una organització internacional que roman en l'ombra coneguda com la màfia, tan fantàstica que molts americans consideren difícil de creure en realitat ".
Les aventures a la perla de les Antilles finalitzar aviat. Es diu que, poc abans de deixar l'illa, Batista es va portar el seu tresor acumulat: 300 milions de dòlars. Al cap ia la fi, tot era qüestió de diners. Com li va expressar el propi Lansky al seu xofer després d'una reunió amb el president, "Aquest tipus vol cada vegada més i més pasta".
