El món en la fi del món
Aquests són els llocs on he sentit una intensa i exultant sensació de llibertat. Mai vaig voler conquistar, van ser ells els que m'han conquistat.
15 anys de VAP
VaP nació en enero de 2010. Estos son algunos de los mejores reportajes que hemos publicado durante esta larga trayectoria.
6 articles
L'illa dels ocells i la matança dels espanyols
Acabava el dia i també acabava la nostra visita a la Península de Valdés. Abans d'anar-nos vam decidir aturar-nos davant de la Illa dels Ocells per aprofitar els últims raigs de sol i fer fotos de la capella que hi recorda un antic assentament espanyol. Per Gerardo BARTOLOMÉ.
Samoa: el temps circular de Manon
Manon és petita, rodona, bonica, tan circular i pura que donar la volta caminant sona a cicle conclús, a curs tancat, a accions que es tornen i es repeteixen com en la noció de temps oriental. En parlar de Manon d'aquesta forma em ve al cap Platero insòlitament.
Líban: les Ombres de Baalbek
Un milicià de no més de 15 anys ens mira amb nerviosisme, el subfusell a l'espatlla i el cigarret penjant dels seus llavis, sense saber què fer. Ens mirem en silenci, tensos, esperant alguna cosa, no sé què. I en aquests casos, com sempre, és la casualitat més absurda la que trenca el gel, quan en el seu telèfon mòbil sona l'himne del Barça.
La victoriosa El Caire
Ara que hem vist gairebé cremar al Caire i la seva plaça de Midan Tahir me'n recordo de tantes vegades que he trepitjat la ciutat, sens dubte una de les urbs més apassionants del planeta i capital indiscutida i indiscutible de la civilització musulmana.
Lhatse: un violinista entre les escombraries
En els viatges, com en la vida, es pot veure l'ampolla mig plena o mig buida. Paisatges abominables redimits per una mirada, capvespres idíl · lics assetjats pels mosquits, aventures excitants que acaben en un mirador amb quiosquet ... Està a les nostres mans, gairebé sempre, triar uns records i resetejar altres. Lhatse, un poblachón tibetà, ens rep amb munts d'escombraries. Però, d'entre aquesta ingent quantitat d'immundícies, sorgeix un violinista inoblidable. Per Ricardo Coarasa.
