Moçambic va ser la meva casa durant més de dos anys i mig. Un país ple de contrastos que divaguen entre diluir o renéixer. Pot ser la gran joia de el sud d'Àfrica si ells decideixen de veritat apostar per això. Moçambic ha de decidir el que vol ser.
Van veure pops, garopas grans, el corall d'un fons de mar perdut, peixos en escorç, el Nautilus, Nemo i la neboda segona de Neptú convertida ara en sirena mica lleugera de cascos recolzada en una profunda roca. Tot és possible si un vol en aquella solitud de pinzell en la qual el vent bufa sense molestar els ulls.
La ruta de Viajesalpasado, Villas do Índic i Eland Expedicions per Sud-àfrica, Malawi i Moçambic pretén ensenyar part del sud d'Àfrica menys conegut. És una ruta completa en la qual creuem per tres parcs nacionals de vida salvatge; un parc nacional d'illes paradisíaques enmig de l'oceà Índic ...
(...) el Azura transporta als seus adinerats clients, acabava d'allotjar Harrison Ford, en helicòpter des de l'aeroport. Com pot un creuar el planeta per dormir en un lloc en el qual no estàs disposat ni a recórrer els seus carrers ni les seves aigües? (...) Per Javier Brandoli.
Ens copa de vi. És. Les posa a la taula i de cop i volta diu en veu molt baixa "baby is gone" (el nadó s'ha anat). Ho diu a boca de canó, com escopint la tristesa, mentre ens fixem que les seves mans li tremolen compulsivament. No perd el mig somriure fins anunciant que el seu fill s'ha mort.
Hi ha dues formes de llegir aquest post. La primera ho llegeixen mirant les fotos (el més recomanable); la segona llegeixen el text i comproven si diu alguna cosa que no es veu a les fotos. És complicat descriure el paradís. Intentin imaginar.