Sembla un caprici dels déus, estrangulada per la còlera de Posidó o pel raig del mateix Zeus. La seva forma és rebel i el seu terreny, abrupte. No obstant això, transmet calma i serenitat. Ítaca, la pàtria d'Ulisses, respira sota un cel de blau intens i viu abraçant el mar, el mar Jònic, el mar de Grècia.
Imagineu un lloc on hi ha només sol, mar blau, cant de cigales a l'estiu, alguns vinyes i un restaurant, Tsiribis, on el meu amic Dimitris, l'amo, convida a qualsevol espanyol que arriba a un got de vi i, al capvespre, si li cau bé, li recita en grec clàssic el començament de l'Odissea.