A Pagmaa no li agrada la ciutat, prefereix l'estepa familiar i ajudar els seus pares amb el bestiar, però vol treballar en un banc i conèixer món. És conscient que, segons la tradició, ha de casar-se als 21 anys
No sé si el cel del Gobi és més gran que altres, però és impossible cansar-mirant-. Un no se sent petit en el desert que gairebé va costar la vida a Marco Polo, sinó part d'aquest tot.
El so del foc trenca el silenci. Està allotjat en una estufa quadrada de ferro. El foc és el cor de la llar mongol, la iurta o "ger", orgull i base del seu estil de vida.
Vaig viatjar a Mongòlia per mirar als ulls a aquesta gent que viu a 40 graus sota zero al mig de la plana, a aquesta gent que té tan poca inclinació a les coses que canvia la seva casa de lloc cada sis mesos.
Sona a remot, a pel·lícula de dibuixos i a animals impossibles. és això, i també un país-illa poc turístic que traspua saba africana edulcorada amb tocs asiàtics
Quatre coses compten, la resta no importa. el mar, el vent, el cel i tu. Només quatre coses hi caben en la teva ment, la resta es queda en terra. Per a qui mai ha viatjat navegant, val la pena provar almenys un cop a la vida. És com l'òpera: o el odies o l'estimes.
Els temples de la Shwedagon pagoda de Yangon van ser l'escenari de la revolució safrà fa set anys, quan els monjos es van aixecar contra la dictadura fent de barrera entre els militars i el poble. Avui caminen tranquils i somriuen al viatger protegits pels seus paraigües a joc amb l'hàbit.