8,15/10Reforçar els fonaments: Àfrica alça la veu
Tot llibre es pot resumir a 6 paràgrafs…. Paràgraf 1 A la major part de la cobertura mediàtica…
ONG
7 articles
8,15/10
Els últims nòmades del Sahel II: "L'escola"
Un dia Malam i Gado el pare i l'oncle de Riskoi decidir obrir el primer projecte d'escola nòmada a Sallaga, entre els escassos recursos dels diferents clans van aconseguir reunir quatre mesos de sou d'un professor i van aixecar un sostre sota la qual aixoplugar als alumnes els deu dies de pluja a l'any que el Sahel concedeix a Níger.
Ra Moe, la presó sense reixes
Tenien històries tristes, moltes-famílies separades, pares morts, llogarets cremades, anys vivint amagats al bosc-, però les explicaven amb la naturalitat del que està parlant des de i sobre la seva pròpia vida. Estaven acostumats a això encara que per a res resignats. Al revés: aquell és un lloc en el qual, per sobre de tot, perdura l'esperança. No és un lloc trist ni derrotat.
Illa de Sumbawa: així neix una ONG
L'endemà em vaig dirigir al lloc de reunió acordat amb aquell nen, amb una pissarra que m'havia prestat un dels pocs hotels que hi ha a la zona i amb els meus llibres (...) Quina va ser la meva sorpresa en veure que havia anat al lloc de reunió tot el poblat veí, eren unes 150 persones entre les quals hi havia nens, pares i fins i tot avis.
Vilanculos: la malària i la casa dels artesans
"Sandy ha pasado más de 30 vegades la malària des que va decidir en 1999 venir a viure amb la seva parella, Nevat, 01:00 Vilanculos, un paradís natural en què el brunzit d'un mosquit pot significar perdre la vida"
La història d'un heroi a la República Centre- africana
Un metge espanyol que es va quedar sol mentre la resta fugia per l'arribada de la guerrilla. Una nit guarint gent i veient com la mataven. Va salvar desenes de vides. Va passar por, molta por, però va decidir no abandonar. La història d'un heroi.
Moçambic: el dilema de la corrupció en la cooperació africana
No hi ha en aquest post una història fascinant del meu viatge. Hi ha una nit especial on vaig escoltar moltes veus que narro aquí. A mi em va servir per aprendre molt, espero que a vostès els serveixi també. Del que va parlar és d'un peatge tan indigne com necessari, tan nauseabund com imprescindible. Un carreró sense sortida? Per Javier BRANDOLI.
