Illa de Sumbawa: així neix una ONG
L'any 2007, Durant el meu primer Viatge a l'illa de Sumbawa a Indonèsia, Un dia sí que va acostar amb ONU Nen de set UNS Jahr Que buscava ComunicaRSE amb mi. Em parlo en Indones, idioma Que jo desconeixia Per complet. Li vaig preguntar si parlava anglès i Ell em contestà que No, QUE NOMÉS parlava Unes Poques Paraules. Sorprenent Resposta Lloc Que és l'unico idioma amb el què podria ComunicaRSE amb el turisme Poc Que EXISTEIX a l'illa i aprofitar ASI un dels Pocs Recursos Econòmics Que Tenen en Aquest Lloc perdut del temps i els mapes. Llavors, VA SER GAIREBÉ instintiu, li Vaig dir Que al dia següent jo li anava a Ensenyar Anglès i Que ho digués a amics suspensió Per Què also vinguessin Als meus Classes. Una idea, una ocurrència que llavors no sabia a on anava a portar.
Li vaig preguntar si parlava anglès i Ell em contestà que No, QUE NOMÉS parlava Unes Poques Paraules
L'endemà em vaig dirigir al lloc de reunió acordat amb aquell nen, amb una pissarra que m'havia prestat un dels pocs hotels que hi ha a la zona i amb els meus llibres per aprendre indonés a partir de l'anglès (en definitiva es tractava d'utilitzar els llibres en el sentit contrari). Quina va ser la meva sorpresa en veure que havia anat al lloc de reunió tot el poblat veí, eren unes 150 persones entre les quals hi havia nens, pares i fins i tot avis.
Durant la resta de la meva estada a Sumbawa vaig seguir impartint les meves classes diàries d'anglès, a les que cada dia anava venint més i més gent, entusiasmats en què per fi algú havia decidit ajudar sense demanar res a canvi. La gratitud que em transmetia aquelles persones va generar en mi una enorme satisfacció. Vaig sentir que per fi havia trobat el sentit de la meva vida. Meravellat per aquella sensació, i per les ganes d'aprendre d'aquella gent, vaig decidir que la meva vida havia de canviar. En aquest moment va néixer el Projecte Harapan.
Vaig sentir que per fi havia trobat el sentit de la meva vida
Un cop de tornada a Barcelona vaig seguir amb la meva feina d'advocat però sense poder oblidar ni un segon aquella meravellosa gent, que per molt dura que fos la seva vida, sempre portaven un enorme somriure dibuixat a la cara. Em vaig posar a treballar en el Projecte Harapan, ideant la construcció d'una escola a la localitat de Hu'u (Sumbawa) i reuniéndome amb especialistes en el sector de la cooperació que em van ajudar a anar salvant tots l'entramat legal necessari per traslladar-m'hi i poder ajudar de forma regularitzada. Tot això compaginant-ho amb la meva atrafegada vida d'advocat que amb prou feines em permetia dedicar unes poques hores diàries al projecte.
Durant els següents anys vaig anar fent estades d'un o dos mesos a l'illa de Sumbawa, desenvolupant cursos d'idiomes i activitats esportives destinades als nens de la població Hu'u, així com realitzant lliuraments de material escolar, pedagògic, esportiu i mèdic-sanitari a la població local. Així mateix, vaig anar aprofitant les meves estades a l'illa per anar recopilant tota la documentació que necessitava per al projecte (acords amb el Govern Indonés, amb la comunitat religiosa, amb les escoles locals, amb la població local, amb l'hospital més proper, pressupost de construcció, recerca del terreny on construir l'escola ...). Si volia portar endavant el Projecte Harapan necessitava tenir-ho tot tancat i que totes les institucions estan conformes amb el mateix.
Ja estava tot a punt per poder-me traslladar a viure a Indonèsia, això sí, faltava una cosa bàsica per poder començar a executar el projecte i la construcció de l'escola, el finançament
Fins al moment, només era una iniciativa personal, necesitaba constituir una ONG y tener listo todo el proyecto con toda la documentación precisa para la ejecución del mismo. L'any 2010 després de la meva tornada d'Indonèsia, em vaig reunir amb diversos familiars meus que portaven molts anys desenvolupant tasques humanitàries a l'Àfrica, tasques enfocades a l'àmbit mèdic-sanitari. Després de moltes converses vam decidir constituir una ONG i així professionalitzar les nostres iniciatives humanitàries. A més, seria una bona oportunitat per unificar les nostres activitats mèdiques i educacionals i així abordar projectes molt més ambiciosos. Després de molta feina, per fi vam poder constituir la ONG Desenvolupament Compatible. Ja estava tot a punt per poder-me traslladar a viure a Indonèsia, això sí, faltava una cosa bàsica per poder començar a executar el projecte i la construcció de l'escola, el finançament.
En l'actualitat em trobo vivint a Indonèsia des de fa més d'un any i mig, desenvolupant diversos projectes humanitaris (reconstrucció d'una escola a Bali després dels danys soferts per l'últim terratrèmol, seguiment del deute contret amb l'associació de treballadores PPDL (http://proyectoharapan.org/proyectos/) i donant classes d'anglès gratuïtes en quatre col · legis i dos orfenats a l'illa de Bali. Lamentablement, encara no disposem del finançament necessari per construir l'escola en la illa de Sumbawa, encara que seguirem lluitant fins que puguem construir.
Sempre he cregut que els somnis són per fer-los realitat i el meu somni és construir aquesta escola. Estic convençut que, encara que em costi moltíssim esforç i temps, algun dia ho aconseguiré. En el Projecte Harapan lluitem per construir un futur millor, ajuda'ns a construir.
Website: www.proyectoharapan.org
Videos del Projecte Harapan: https://vimeo.com/user6966750/videos
Carlos Ferrándiz Avendaño
Comentaris (1)
Juan Antonio
| #
Un relat esperançador, humà i transparent, Carlos. I sobretot és meravellós palpar com una experiència fugaç, sense pretendre-, et canvia la vida i et reorienta cap a un destí que ni t'imagines. M'ha encantat ¡¡¡¡i des del meu més humil racó et suport i t'animo a seguir endavant. Compte amb mi per al que necessitis i estigui a la meva mà. Una abraçada
Contestar