Facebook Twitter Youtube Instagram

Pere Ripol

8 articles

Desassossec: crònica del 48 dia de travessa

Aquest pujar i baixar sentiments m'està tornant boig, boig. Per tu, de tu, Què faig aquí? Tinc el que vull i no ho vull, però ho vull amb tot el meu cor. Per què? Què falla? Aquesta recerca constant, De què?, Em pregunto infinites vegades. On et trobes, resposta? Vaig a la cerca constantment però no et deixes veure. Seguiré així tota la vida, Quina desassossec!
perCol · laboradors
31 agost, 2013

Decàleg de l'Atlàntic a rem

Aquests dos reptes, l'encreuament de l'Atlàntic i la redacció d'aquesta obra (honestament, no sé quin m'ha resultat més difícil) m'han brindat l'oportunitat de: en primer lloc, ratificar que hi ha gent meravellosa; i, en segon lloc, aprendre a navegar per l'oceà, sobreviure en situacions límit, sentir emocions adormides, aclarir una mica les idees ... M'he adonat que un s'ha de comprometre però tampoc obligar de forma imperativa
perJavier Brandoli
30 novembre, 2012

El final: un somni de 5.250 quilòmetres a rem

De sobte, en el dic del port, el també remer Peter Moore, que havia arribat just un dia abans que nosaltres, encendre una potent bengala blanca que va il · luminar tota la zona. Se'ns va posar la pell de gallina; eren desenes de persones les que ens victorejaven, aplaudien, xiulaven ... No donàvem crèdit, pensàvem que en arribar de nit no hi hauria gairebé ningú per rebre'ns.
perCol · laboradors
21 novembre, 2012

L'huracà Olga: l'infern al cel

Em vaig sentir com un nen abandonat a la seva sort; les baixes temperatures i l'aiguat incessant impedien evadir-me d'aquest infern gelat. Estic totalment sacrificats trobava, convençut que allò era insuportable, penedit d'haver-nos embarcat i espantat per si no sortíem vius.
perJavier Brandoli
14 novembre, 2012

Tempesta d'estrelles fugaces sobre l'oceà

Quina seria la meva sorpresa quan, de sobte, una llum potentíssima reflectida al mar gairebé em va enlluernar. Provenia de la meva esquena i al tornar vaig observar encara encesa el deixant d'aquest, podríem dir, sol fugaç. Quina impressionant! ¡Extraordinari!, exclamar.
perJavier Brandoli
24 octubre, 2012

La rutina i el mar

Dins de molt poc començarà a clarejar. El procés triga entre vint i vint minuts des que comença a clarejar. Es luminen d'un color fúcsia intens primer els núvols més alts: els cirrus, després les mitjanes: els cúmuls. En aparèixer, al disc solar en l'horitzó se'l pot mirar directament perquè la intensitat de la seva llum és atenuada per la boira.
perJavier Brandoli
10 octubre, 2012

La cresta de l'onada o…de la mort

Van ser alguns dels instants més penosos de la meva vida; em semblava estar tirant-li un pols a una Natura sense contemplacions disposada a no aturar-se davant res i capaç d'arrasar amb tot el que trobés al seu pas. Després venia una calma relativa i el control de l'embarcació es tornava més suportable.
perJavier Brandoli
26 setembre, 2012

La regata més llarga del món (el començament)

Dos homes, molts amulets i tot l'oceà Atalántico per recórrer remant. Una aventura del segle XXI basada en els grans relats d'aventurers d'abans. Una gesta protagonitzada per dos espanyols que durant deu setmanes es publicarà en aquesta revista. !Francament adimirable!
perCol · laboradors
5 setembre, 2012
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0