Posts Tagged 'Pedro Ripol’

Aquests dos reptes, l'encreuament de l'Atlàntic i la redacció d'aquesta obra (honestament, no sé quin m'ha resultat més difícil) m'han brindat l'oportunitat de: en primer lloc, ratificar que hi ha gent meravellosa; i, en segon lloc, aprendre a navegar per l'oceà, sobreviure en situacions límit, sentir emocions adormides, aclarir una mica les idees ... M'he adonat que un s'ha de comprometre però tampoc obligar de forma imperativa

De sobte, en el dic del port, el també remer Peter Moore, que havia arribat just un dia abans que nosaltres, encendre una potent bengala blanca que va il · luminar tota la zona. Se'ns va posar la pell de gallina; eren desenes de persones les que ens victorejaven, aplaudien, xiulaven ... No donàvem crèdit, pensàvem que en arribar de nit no hi hauria gairebé ningú per rebre'ns.

Em vaig sentir com un nen abandonat a la seva sort; les baixes temperatures i l'aiguat incessant impedien evadir-me d'aquest infern gelat. Estic totalment sacrificats trobava, convençut que allò era insuportable, penedit d'haver-nos embarcat i espantat per si no sortíem vius.

Quina seria la meva sorpresa quan, de sobte, una llum potentíssima reflectida al mar gairebé em va enlluernar. Provenia de la meva esquena i al tornar vaig observar encara encesa el deixant d'aquest, podríem dir, sol fugaç. Quina impressionant! ¡Extraordinari!, exclamar.