Ra Moe, la presó sense reixes
Tenien històries tristes, moltes-famílies separades, pares morts, llogarets cremades, anys vivint amagats al bosc-, però les explicaven amb la naturalitat del que està parlant des de i sobre la seva pròpia vida. Estaven acostumats a això encara que per a res resignats. Al revés: aquell és un lloc en el qual, per sobre de tot, perdura l'esperança. No és un lloc trist ni derrotat.
