Villa Rica: el començament de l'epopeia d'Hernán Cortés

Per: Ricardo Coarasa. Fotos: © CPTM / reu
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

La Ford Tritó que ens porta a l'Antiga Veracruz travessa pastures de zebús i rucs amarrats als arbres sense amo a la vista. La primera ciutat fundada per Hernán Cortés en Nova Espanya és el lloc més impactant dels que he visitat fins ara a Mèxic, suposo que per la seva aurèola històrica. Aquí van desembarcar els espanyols en 1519 i van aixecar el seu primer assentament (en realitat, en un vessant propera al desaparegut poblat totonaca de Quiahuiztlán). El pes dels segles ha aclaparat a la Veracruz primigènia, convertida ara en una tranquil · la municipalitat indiferent al passat que la distingeix com la primera ciutat fundada pels conqueridors a Mèxic.

Queda en peu, és un dir, la que passa per ser la casa de Cortés, tot just uns quants murs de maó agermanats amb una enorme figuera de nerviüt tronc. És difícil distingir qui sosté a qui. La habités o no Cortés, per descomptat va ser utilitzada pels primers conqueridors, segurament per despatxar les tasques administratives de la naixent Nova Espanya. Els seus malmesos i ombrívols murs, embolicats en la tenebra, evoquen un moment crucial en el naixement del Mèxic actual al qual els mateixos mexicans, què dir dels espanyols, semblen haver donat l'esquena. Els primers encara es revolten contra la conquesta i els segons prefereixen seguir avergonyint d'ella. Potser va sent hora de vorejar rancúnies i complexos històrics per admetre, d'una vegada per totes i sense floritures políticament correctes, que el Mèxic actual és fruit, com en l'estil, d'aquest mestissatge. Si Moctezuma hagués seguit regnant al seu antull o els espanyols haguessin exterminat els vençuts sense il · luminar una societat mestissa, Mèxic seria ara diferent o, potser, no seria.

La nit se'ns tira a sobre, silenciant encara més les veus del passat, que ressonen a cada racó del vell ancoratge de l'Antiga. The Dark, visitem l'església del bon viatger i les antigues cavallerisses aixecades per la soldadesca de Cortés, utilitzades més de 300 anys després per l'infame general Santa Anna, el president que ha passat a la trista història de Mèxic per haver lliurat en 1848 l'odiat veí ianqui Texas, Nou Mèxic i Nova Califòrnia, la meitat del territori del país.

Caminant cap al estuari que s'obre al Golf de Mèxic, per on van entrar les naus de Cortés, 01:00 ceiba gegantina assenyala el lloc on, suposadament, atracar els vaixells

La cita amb la història es produeix, inevitablement, a les fosques. Els viatges, per molt que es planegin, sempre sorprenen, i aquesta és part del seu encant. Però ni tan sols la foscor pot sostreure l'emoció del moment. Caminant cap al estuari que s'obre al Golf de Mèxic, per on van entrar les naus de Cortés, 01:00 ceiba gegantina assenyala el lloc on, suposadament, atracar els vaixells. Una pesada cadena que dorm als peus de l'arbre cansat de créixer passa per ser la mateixa que van deixar els navegants per atracar les seves naus a la riba. A mi m'agrada que el que són CREURE. He de aferrar-me a aquesta cadena, ara que tot és penombra, com a acte de fe, com constatació que, efectivament, estic caminant sobre la mateixa terra mexicana que Hernán Cortés va trepitjar per primera vegada fa gairebé cinc segles.

Ens acostem al riu. Ja he retrocedit aquests 500 anys en el temps i puc imaginar sense esforç el moment solemne, l'arribada de les naus de Cortés per l'estuari i l'alegria de la marineria. Ara, les aigües s'han retirat mig centenar de metres i la llera ha deixat la ceiba en terra de ningú, el que no fa sinó augmentar el simbolisme que l'aurèola, abonat o no per la llegenda. Un pont penjant uneix les dues ribes, una metàfora immillorable de la cruïlla del conqueridor. És una balconada que convida al viatger a somniar i un d'aquests moments que justifica per si mateix un llarg viatge.

No gaire lluny d'on ens trobem, Cortés va passar el Rubicó de la conquesta inutilitzant la seva flota, que va ser encallada als sorrals de la recentment creada Vila Rica, i va assumir el repte d'avançar a tota costa cap l'enigmàtica Tenochtitlan, on Moctezuma feia tot el possible-satisfent de regals a Cortès alhora que promovia emboscades contra els espanyols-per impedir l'inevitable xoc de civilitzacions.

I que quedi clar: malgrat que alguns s'entestin a que el conqueridor extremeny «cremar» els seus navilis, els relats dels cronistes d'Índies no deixen lloc a dubtes sobre la sort que van córrer les naus: la tropa es va encarregar de inutilitzar, deixant encallades a la costa. Per què? La intenció del conqueridor d'arribar a Tenochtitlan i veure les cares amb Moctezuma, l'emperador dels asteques, era irrefrenable. Bona part dels seus homes, sobretot els que no havien deixat res a Cuba i fiaven tota la seva sort a la fortuna que poguessin fer en aquest viatge, no volien ni sentir parlar de tornar a l'illa. Però no tots estaven per la feina. La facció fidel a Diego Velázquez, gobernador de la isla Fernandina, va fer tot el que va estar a les seves mans per tornar, doncs el governador no els havia donat permís per a poblar.

Cortés s'enfronta així a la seva Rubicó: donar mitja volta, amb la seguretat que Velázquez no trigaria a apadrinar una altra expedició que prengués possessió en el seu nom de les terres conquerides, o perseverar en l'afany tot permetent el retorn dels descontents. La fundació de la Vila Rica de la Veracruz el Divendres Sant de 1519 i la inutilització dels navilis impedeix qualsevol retorn i significa el primer fonament de la futura conquesta de Mèxic. Encara es pot visitar, una 300 metres del poble, la primera capella fundada a Nova Espanya, on es va oficiar la primera missa en els dominis de l'imperi asteca. Poques vegades he vist desaprofitar tanta història. En això, l'Antiga Veracruz no té rival.

  • Compartir

Comentaris (1)

  • Marta Coves

    |

    Massa complexos a Espanya i massa recels a Mèxic. He viscut en ambdós països i la història està mal explicada. Es van fer coses malament, però Mèxic és Espanya. Bon article.

    Contestar

Escriu un comentari