Maputo: l'estació de tren més bella del món

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]

La antigua Lourenço Marques, capital de la joia de la corona de les colònies portugueses africanes, és una ciutat que semblés ancorada en aquest nom, aquest passat. Res sembla que s'ha mogut des de llavors. Les voreres col · leccionen forats pels que desguassa el temps; les aigües de l'Índic sembla que morissin en arenals oblidats sense sensació ni de mar ni de ciutat; hi ha edificis que semblessin inerts, que van deixar el seu esquelet a mig construir des que en 1975 es ratifiqués l'emancipació de Portugal. Això és Maputo, una capa de pols sobre una ciutat alegre, oberta.

Però la ciutat té un cridaner llegat històric. Una ruta cèntrica, que es pot fer a peu o usant els tuk-tuks (mototaxis). Nosaltres vam decidir anar a peu des de l'Avinguda 24 de juliol, en què està el nostre hotel, i acostar-nos a l'antiga fortalesa portuguesa: La nostra Senyora de Conceisao. Aixecada sobre un antic fort construït per Boers arribats des de Ciutat del Cap, els lusitans van arribar de nou a la badia i van decidir quedar-se una plaça semi abandonada a la que van aixecar l'actual fort en 1787 (la pressió zulu en aquesta zona va fer que fos d'alt risc en aquells anys). Comença llavors una forta lluita pel control de la badia en què es veuen embolicats els anglesos, que comencen a colonitzar el sud d'Àfrica, Boers solts, que veuen a Maputo un important port per a la seva enyorada República del Transvaal, i els portuguesos dominadors de la terra. De fet, un pacte entre les tribus locals i els lusitans evita el control britànic de la zona. No obstant això, aviat es desencadenen batalles entre les tribus moçambiqueses i els colons ibèrics que van acabar en algunes matances (hi ha diversos relleus referits a aquest moment en el fort). Des de les merlets del fort es contempla un vell mercat de menjar i la plaça 25 de juny.

El ferro es barreja amb vells rellotges, bancs de fusta i un vell bar en què és obligat parar i prendre alguna cosa

Des del fort ens dirigim al monument més important de la ciutat, l'estació de tren. Abans, parem a contemplar les obres del Museu d'Art Nacional (barreja estranya d'estils i conceptes). Un quilòmetre després ensopegar amb una instal · lació ferroviària que està considerada en moltes guies com una de les deu més belles del món. No és exagerat, l'estació de Maputo és una preciosa joia. Va ser el famós arquitecte Gustav Eiffel el que va dissenyar l'edifici. El ferro es barreja amb vells rellotges, bancs de fusta i un vell bar en què és obligat parar i prendre alguna cosa (si té sort i van a la nit escoltaran a algú tocant el piano). L'estació es va dissenyar en 1910, per llavors ja havia tren entre Maputo i Pretòria, i es va convertir en un important esdeveniment que reflectia la importància econòmica d'aquesta ciutat colonial.

No és l'única obra que Eiffel, Mai Floor Maputo, realitzar a la ciutat. La Casa do Ferro (casa de ferro) és també obra seva. Està en el centre, al costat de la catedral, i demostra que el bo del francès no coneixia la zona. Ho fa perquè la casa, que va portar des de França panell a panell, i que està completament revestida de ferro, es va convertir en un forn inutilitzable. El sol pegava en el metall i dins el termòmetre pujava tant com el sostre de la famosa torre parisenca. Avui està equipada amb aire condicionat i és oficina de turisme. És tan preciosa com absurda.

Finalment, i ressenyant abans que a la afores de Maputo, camí de l'aeroport, es pot veure una plaça de toros abandonada que va ser aixecada pels portuguesos (la plaça més al sud del planeta) i convertida avui en zona de tallers i venda de drogues, ens dirigim al vell jardí botànic. Està al parc que pega amb la Casa do Ferro. Perfecte resum de la ciutat. Oblidat, abandonat, ens és difícil imaginar els temps en què va ser un gran parc; els temps en què Eiffel dissenyava la ciutat.

[pestanya:el camí]

Des de Lisboa hi ha diversos vols directes. També és una excursió fàcil des de Johannesburg. Molta gent creua a conèixer Maputo després de fer un safari pel Parc Kruger.

[pestanya:una becaina]
Aquesta vegada donarem dues recomanacions en negatiu. Aconsellem no dormir en els hotels Villa des Arabias i Villa des Mànigues. Són de la mateixa cadena i encara llueixen moderns i acceptables, la qualitat és dolenta. Val la pena buscar altres alternatives.

[pestanya:a taula parada]
Sagres Restaurant. Magnífic local on assaborir un exquisit marisc. Enganxat al mar, el menjar és excel · lent. La graellada per a dues una de les millors que aquest viatger ha provat fora d'Espanya. Obligat anar.

Mercat del peix. Un clàssic de Maputo. Es compra el marisc o peix en els llocs i els cuinen en parriladas en el mateix mercat.

Restaurant Taverna: un portuguès de menjar excel · lent i excel · lent oferta de vins. El fiambre i la carn espectacular.

[pestanya:molt recomanable]
-Esmorzar a les terrasses dels velles cafeteries de la Avd 24 de juliol, recórrer el litoral i prendre una cervesa en algun dels hotels amb restaurant, entrar en els mercats municipals… Viure una ciutat amb una energia divertida i postiva.
[pestanya:FINAL]

  • Compartir

Comentaris (3)

  • canfranero

    |

    La mas bella… amb permís de Canfranc ¡reobertura ja!

    Contestar

  • MereGlass

    |

    Quantes ciutats pròsperes com Maputo i Manaus haver de contemplar impotents com els seus anys d'esplendor s'esvaïen per quedar oblidades a la meitat del no-res… M'alegra que encara quedi alguna cosa d'aquell miratge, temps himnóticos i un tant absurds quan alguns somiaven i tot, almenys, semblava més fàcil. Javier, moltes gràcies.

    Contestar

  • Javier Brandoli

    |

    Gràcies a tu MereGlass. Les ciutats es van cobrir de pols, van guanyar en llibertat i es van despertar d'una bufetada de realitat que els va fer somiar que amb ser només ells fugirien de tot, inclòs d'ells mateixos.

    Contestar

Escriu un comentari