Facebook Twitter Youtube Instagram

ricardo Coarasa

Ricardo Coarasa és un dels fundadors de Viajes al Pasado. Periodista amb vocació d'arqueòleg, un detectiu de la història, un narrador de somnis d'Etiòpia a Mèxic.

178 articles

Tingri: el paradís de la desolació

El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2011

Als peus de l'Everest

Estem per fi en Rongbuk, al monestir més alt del món, als peus de la temible cara nord de l'Everest. El cel està clar. El Montsó ens ha donat un cop de mà. La vista és superba, meravellós. No et canses de mirar el Qomolangma, la deessa mare de les muntanyes. És, sens dubte, un dels dies més feliços de la meva vida. Ara només penso en caminar fins al campament base.
perRicardo Coarasa
9 maig, 2011

Pang-la: la millor "terrassa" de l'Himàlaia

"Des del punt de vista alpinístic era impossible imaginar-se una visió més horrorosa". Aquesta és la primera impressió que va causar en Mallory la cara nord de l'Everest en 1921. Camí del camp base a Rongbuk, seva impressionant mola et surt al pas des del cim del Pang-la, sens dubte el més privilegiat mirador del Qomolangma (el seu nom en tibetà). Cap allà ens dirigim.
perRicardo Coarasa
25 abril, 2011

Però què dimonis faig jo aquí?

Què viatger no s'ha fet mai aquesta pregunta lluny de casa? Fins i tot el més fascinant dels viatges es cobra de peatge, pel camí, algun lloc desolat. Llocs on ningú sembla interessat en anar i en què, però, un està. Al poble tibetà de Shegar, a una jornada del campament base de l'Everest en Rongbuk, la maleïda pregunta retrunyir amb més força que mai dins meu.
perRicardo Coarasa
18 abril, 2011

Tashilumpo: les rates del buda gegant

El monestir de Tashilumpo era la llar de la segona autoritat del Tibet, el Panchen Lama. Quan el Dalai Lama va fugir per la invasió xinesa, Pequín va buscar i va trobar el seu suport. Però l'idil va durar poc i el Panchen Lama va acabar empresonat. Estic en Shigatse, als peus de l'estàtua de Buda més gran del món. Un monjo em demana 30 iuans per fotografiar. Serà veritat que alguns d'ells són agents xinesos?
perRicardo Coarasa
7 abril, 2011

Shigatse: i per fi… Una foto del Dalai Lama!

¿Viatgem a veure-ho per a ser? ¿Busquem destinacions al mapa simplement per arribar o també per conèixer? En qualsevol viatge, és inevitable estar en llocs que no veus o veure llocs en els quals, passat el temps, sembla que mai has estat. En el meu camí cap a les faldilles de l'Everest, Shigatse era un parell de nits en el full de ruta, un monestir, el de Tashilumpo, i un fort en ruïnes custodiat per gossos assilvestrats.
perRicardo Coarasa
28 març, 2011

La mirada de l'altre

És un interrogant amb mil cares. A la carretera, a les cunetes, en els camps de conreu, al voltant d'un transistor, a l'ombra d'un arbre, en un autobús atestat, al remolc d'un tractor, entre els llocs d'un mercat. La mirada de l'altre et sorprèn a cada pas, de vegades fugaç, altres infinita. Sacseja, inquieta, entendreix, t'obliga a reflexionar, segons. Passa que, quan estem tan lluny de casa, l'altre som nosaltres.
perRicardo Coarasa
21 març, 2011

El cementiri dels herois que va pintar Goya

Eren gent corrent, però es van comportar com a herois enfront de l'invasor. A França o Anglaterra, els haurien erigit un panteó d'homes il.lustres. Aquí, han de conformar amb un modest cementiri madrileny, el de la Florida, de l'existència pocs saben. La seva glòria està immortalitzada en un quadre de Francisco de Goya, el dels afusellaments, però apropar-se a aquest cementiri per rendir homenatge hauria de ser gairebé una obligació moral.
perRicardo Coarasa
15 març, 2011

Es: Aquella nit va coincidir amb la final de la Champions League i entre tanta cerimònia i tanta pregària

El monjo assenyala un penyal per sobre de 4.000 metres, a l'est del monestir de Sera, on s'endevina una rústica casa de pedra. Els tibetans, compte, carreguen amb els seus morts a l'alba fins cingles solitaris com aquest per trossejar a cops de destral. Els voltors i els corbs fan la resta. Al país de les neus no hi ha cementiris.
perRicardo Coarasa
24 gener, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0