Àvila: muralles llegendàries, pàgines de pedra

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Des del Teso del Carme, el llenç nord de la muralla de Àvila té un aspecte agrest, de praderies de correries infantils i senders de passejades de tardor. Els meticulosos treballs de restauració han tret brillantor a la pedra, que ara apunta massa esvelta, massa perfecta. Davant semblants fanfàrria estètica, sempre em sedueix el contrapunt de la imperfecció. Per això aquesta part de la muralla és, sens dubte, la meva preferida. Gairebé als antípodes de la popular Porta del Alcázar, la del Carme s'aboca al riu Adaja al costat d'una presència minvada: l'única paret que continua en peu del desaparegut convent del Carme. La espadanya s'aixeca, solitària i nostàlgica, per sobre de la fortificació, com resistint-se a que la memòria del que va ser desaparegui del tot. Els seus campanes van deixar de tañir fa segles, però en aquesta façana segueixen voltejant els ecos de la història.

Passa el mateix amb els dos quilòmetres i mig de muralla, que donen compte de la història d'Àvila fins i tot anterior a la construcció del perímetre defensiu, que passa per ser (treballs de restauració al marge) l'únic recinte militar cristià d'Europa que es conserva tal com va ser construït. Entre els seus murs de maçoneria ha restes d'una necròpoli romana i fins i tot vestigis dels anteriors habitants d'origen celta, els vetones. Més que una muralla, es tracta d'un autèntic llibre obert, un llibre de pàgines de pedra.

Més que una muralla, es tracta d'un autèntic llibre obert, un llibre de pàgines de pedra

Des de la Porta del Carme (altra avantatge de començar aquí el recorregut és que resulta més fàcil aparcar a la costa de la propera carretera de la ronda vella), podem començar a circumval · lar les muralles pel passeig, passant successivament per les portes del Mariscal i Sant Vicent, o passejar en direcció a la catedral ia la contigua Porta Carnisseries, en el llenç est de la fortificació. Aquesta última elecció ens portarà a la Plaça del Mercat Noi, on els alcabaleros cobraven als forasters el tribut per vendre les seves mercaderies dins del recinte. No cal oblidar que, malgrat que les muralles es van aixecar per ordre de Alfonso VI després de successives conquestes i reconquestes, també tenia la funció de protegir la ciutat d'epidèmies i regular l'entrada de mercaderies.

Al costat de la Porta Carnisseries es troba el centre de visitants, on es poden comprar les entrades per recórrer un tram del aldarve de la muralla, sentint sentinella per uns minuts i gaudint d'unes estupendes panoràmiques de la ciutat. Una mica més avall, després de la rengle de restaurants i pastisseries (no oblidar fa una parada per degustar les populars rovells de Santa Teresa), el punt més concorregut de la muralla, la Puerta del Alcázar. Enfront d'ella, a l'altra banda de la plaça del Mercat Gran, la església de Sant Pere, primera parròquia d'Àvila. I a prop, l'escultura de Santa Teresa, com volent apaivagar amb el seu misticisme el vaivé mundà de la ciutat.

Caminem pel vianants Passeig del Rastre, on la muralla emergeix de la mateixa roca on els nens juguen enfilant als pedrots

La muralla custòdia seves pròpies històries. Diuen que al segle XII, absent la guarnició que defensava Àvila per una escaramussa al port de Menga, va ser triada governadora la dona de l'alcalde, Jimena Blázquez. Els musulmans van aprofitar la conjuntura per atacar la ciutat. L'auxili no podia arribar a temps i la nova regidora va ordenar a les dones que es vestissin amb vestits dels soldats i es distribuïssin, tea en mano, per les merlets fent sonar les trompetes i prodigant en xiscles. Les tropes atacants s'ho van pensar millor i van desistir d'assetjar la ciutat. Des de llavors, a les avilesos se'ls va permetre participar en els consells municipals.

Seguint en direcció est, amb la inconfusible silueta del monestir de Nostra Senyora de Gràcia i, una mica més enllà, de l'església de Sant Jaume, caminem pel vianants Passeig del Rastre, on la muralla emergeix de la mateixa roca on els nens juguen enfilant als pedrots com segurament van fer els seus pares i els pares dels seus pares. La estacada de pedra demostra en aquest tram seva perfecta simbiosi amb el terreny. Aquí no és tan alta. No ho necessita, a beneficiar-se de la escarpament. Al final del paseo, on se celebra un mercat setmanal, es trobava l'antic escorxador, des d'on es carregava la carn per distribuir-la en la Porta de Carnisseries. El viatger pot imaginar l'esforç dels mossos, costellams a l'esquena, implicant la carn costa amunt amb la muralla com mut testimoni.

A l'altre costat del riu es troba un dels privilegiats miradors de la ciutat, el dels quatre pals, antic humilladero

Arribats a la Porta del Rastre, acostar al mirador i als jardins situats davant per reposar la caminada abans de, passeig avall, assolir la Porta de Santa Teresa, on es troba el convent de la universal mística, de visita ineludible. De nou extramurs, es recorre el llenç sud de la muralla, on la Porta de la Malaventura, per on van ser expulsats els jueus, és una metàfora sobre l'Espanya de l'època.

El sender descendeix ara de forma cada vegada més pronunciada en direcció al riu Aldaja i el seu pont romà. Un tram d'escales s'acomoda el pas. Aquesta és, sens dubte, la zona menys concorreguda. A l'altre costat del riu es troba un dels privilegiats miradors de la ciutat, el dels quatre pals, antic humilladero. A Àvila, la devoció i la contemplació van de la mà.

Amb l'espadanya del convent del Carme de nou a la vista, toca repechar pel teso del Carme abandonant la comoditat de la vorera. A l'esquerra, el nou Palau de Congressos sembla desafiar, amb el seu modern disseny, la sobrietat de les muralles, sobre les que ara es deté la llum de capvespre. Àvila sembla ara més Àvila dels Cavallers que mai. Queda pendent el recorregut nocturn, amb la muralla il · luminada. En una altra ocasió serà.

  • Compartir

Comentaris (1)

  • Mayte

    |

    Interessant! produeix desitjos d'anar a passejar entre els seus carrers, i perdre pels seus senders, escales, miradors…

    Contestar

Escriu un comentari