Cent anys d'alpinisme (En): Mallory, el gran enigma

Per: Sebastián Álvaro (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

En un ambient d'orgull nacional ferit, propici al revenja, va sorgir a Gran Bretanya el projecte d'escalar l'Everest, per oblidar la sensació de derrota en el Pol Sud, que va comptar amb el suport d'institucions oficials, com el Alpine Club i la prestigiosa Royal Geographic i, sobretot, el vehement impuls d'un personatge com Francis Younghusband, un d'aquests aventurers que representa com cap la societat victoriana, amb les seves virtuts i defectes, l'esperit romàntic que envolta l'època de les grans exploracions a Àsia i altres parts del món a finals del XIX i principis del XX.

L'ajuda de Younghusband va ser determinant a l'hora d'aconseguir fer realitat el somni que venia acariciant des que es va saber que l'Everest era la muntanya més alta de la Terra. I seria George Mallory la figura central de les tres expedicions britàniques que en 1921, 1922 i 1924 s'enfrontarien per primera vegada a la muntanya més alta del planeta, arribant a altituds mai aconseguides abans per cap alpinista.

En un ambient d'orgull nacional ferit, propici al revenja, va sorgir a Gran Bretanya el projecte d'escalar l'Everest, per oblidar la sensació de derrota en el Pol Sud

Són temps que ara ens semblen llunyans, però no està de més recordar que a principis de segle organitzar una expedició a les grans muntanyes d'Àsia era una aventura molt diferent a la que es pot viure avui en dia. I aquells alpinistes també. Eren el prototip d'aventurers complets: escriptors, pintors, metges, militars, espies al servei de l'imperi britànic. El desig de Mallory era esdevenir escriptor, Somervell era cirurgià i compositor, camí de l'Everest realitzava dibuixos a l'aquarel · la i recopilava músiques tradicionals tibetanes. Possiblement fossin l'última generació d'aventurers romàntics, que van simbolitzar l'ideal tenaçment perseguit, el joc net, tan estimat pels britànics, (que provocaria debats com la conveniència d'utilitzar ampolles d'oxigen a l'Everest o gossos a la travessia antàrtica), i el pòsit del més noble sentiment muntanyenc.

Possiblement fossin l'última generació d'aventurers romàntics: escriptors, pintors, metges, militars, espies al servei de l'imperi britànic

Després de trobar la via d'ascensió en 1921, quan "van sortir del mapa", com indicat Mallory, i superar els vuit mil metres en 1922, els britànics van tornar a l'Everest en 1924. En els primers dies de juny, amb les tempestes monsòniques aguaitant a les portes de l'Himàlaia, Irvine i Mallory es jugaven l'última carta. Uns dies abans, Norton i Somervell havien fet un dels més importants avenços alpinístics a aconseguir assolir els 8.570 mts a la cara nord de l'Everest sense utilitzar ampolles d'oxigen. Una altitud que no seria superada fins 1978, quan Reinhold Messner i Peter Habeler realitzar la primera ascensió de l'Everest sense utilitzar oxigen embotellat.

«Creo realmente que el combate entre Mallory y la montaña se había convertido en una cuestión personal”, Assegureu-vos do company Norton

Així que ja no cabien més intents frustrats. Només cabia arribar al cim o fracassar. Els dos alpinistes estaven convençuts que sobre les seves espatlles requeia la responsabilitat de l'èxit. I amb aquesta pressió rondant al cap van iniciar l'escalada. Norton descriuen aquests moments: "Jo crec realment que el combat entre ell (Mallory) i la muntanya s'havia convertit en una qüestió personal ".

El dia 8 de juny, amb un temps magnífic, van sortir de l'últim campament, situat a 8.168 metres, cap al cim. Els dos van ser vistos per última vegada, segons el relat del seu company Noel Odell, a això de la una del migdia per sobre del segon esglaó "avançant decididament" cap al cim. Des de llavors el misteri va envoltar als dos alpinistes convertint-se en objecte de debat i especulació fins als nostres dies. Probablement sigui el major misteri de la història de l'alpinisme.

L'aparició del cos de Mallory a la primavera de 1999 aclarir alguns dubtes però, alhora, plantejar altres interrogants

L'aparició del cos de Mallory a la primavera de 1999 aclarir alguns dubtes però, alhora, plantejar altres interrogants, no menys apassionants. A les butxaques de l'escalador, que havia mort per una caiguda, es van trobar alguns objectes, entre ells algunes notes i apunts de les ampolles d'oxigen. El sorprenent és que no portés cap fotografia de Ruth, la seva dona, que sempre va dir que deixaria al cim, deixant obert l'enigma de si van ser els primers en arribar al cim més alta de la Terra ...

 

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Daniel Landa

    |

    ¡El detalle de la «no foto» de su mujer me parece un final de película!

    Contestar

  • Omar Botxí

    |

    Que interessant història, és una lectura atractiva a la curiositat, m'ha agradat molt. Ja es van donar una volta al pol nord? En les meves lectures he sabut que en les profunditats dels immensos blocs de gel hi ha cossos humans d'antigues civilitzacions o seria bo fer una volta fins on es pugui pels confins de l'Himàlaia per on caminés Coronel Fernando Ossendowsky, bo seria propici llegir el seu diari autobiogràfic titulat: Bèsties, Homes, Déus… Salutacions i felicitacions pel seu extraordinari treball, gràcies!!

    Contestar

  • Javier Brandoli

    |

    Totalment d'acord amb Dani, el final és digne d'últim fotograma de pel · lícula que et deixa enganxat al seient. Felicitats Sebas per aquest gran serial que no estàs explicant en VAP sobre l'alpinisme.

    Contestar

Escriu un comentari