febrer 08 2011 El refugi de la Mediterrània

• cabodegata

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/cabodegata.jpg

  Febrer és un mes estrany. Li passa com a novembre: els dos són mesos freds, humits de vegades, plujosos, poc amables, sense festes que els s'alegrin. És clar que parlem del nostre hemisferi. No obstant, si la memòria no em traeix, crec que tampoc és febrer un mes massa amable en molts dels territoris del sud de l'Equador, perquè porta interminables pluges i calor d'aclaparament.

Febrer és un mes estrany. Li passa com a novembre: els dos són mesos freds, humits de vegades, plujosos, poc amables, sense festes que els s'alegrin. És clar que parlem del nostre hemisferi. No obstant, si la memòria no em traeix, crec que tampoc és febrer un mes massa amable en molts dels territoris del sud de l'Equador, perquè porta interminables pluges i calor d'aclaparament. La Terra és un escenari capritxós on, potser, el convenient seria gaudir de la vida a la primavera i la tardor. Com solia dir un amic meu andalús, "El fred i el treball són dues circumstàncies que embruitexen i convé evitar".

Si penso en llocs on és aconsellable refugiar mentre mor l'hivern, em sembla que no hi ha un altre millor, al meu entendre, que la Mediterrània europea. I la raó no rau només en un clima en el qual rarament els termòmetres s'estimben, sinó entre altres raons per la laxitud amb què transcorre li temps, la bellesa del mar hivernal i els capvespres lluminosos de cel rentat per l'aire carregat de frescor.

Si penso en llocs on és aconsellable refugiar mentre mor l'hivern, em sembla que no hi ha un altre millor, al meu entendre, que la Mediterrània europea

Miri l'amic lector un petit llistat de llocs mediterranis als de fugir d'aquest mes estrany de febrer. Per exemple, les platges salvatges del Cap de Gata, a Almeria, les elegants poblacions llevantines de Dénia i Benicàssim, el bell racó de Port de la Selva a la Costa Brava, i ja fora d'Espanya, Niça, Cerdeña, Palerm, Corfú, Cefalònia, Izmir i Beirut, buscant, això sí trobar aquesta última ciutat en una temporada sense guerres, cosa no tan senzilla.

Però ja dic que no és només el clima el que sedueix d'aquesta geografia. El Mediterrani és més que llum i aire benigne; la Mediterrània és un univers en si mateix, una cultura única quallada entre moltes pàtries. Jo em sento molt més francès que anglès, més italià que alemany, més grec que holandès, més turc que austríac i més sirià que txec. Si volen, fins i tot em veig abans tunisià o algerià que belga o suís - quina espant!-, i sent com sóc agnòstic, més catòlic que luterà, més musulmà que budista i més jueu que calvinista.
La Mediterrània també és una manera de veure el món, una manera laxa, amable en general, exempta d'urgències, hedonista i una mica fatalista. L'ànima mediterrània és tan escèptica com lúdica.

Per això ha atret i sorprès a tants escriptors d'altres hemisferis: Durrell, Molinero, Rilke, Byron, Keats, Home..., una llista que es faria interminable si volguéssim reproduir al complet.
No obstant, amic lector, si vols comprendre millor aquest món, t'aconsello els llibres de Fernand Braudel. Ningú ha comprès millor aquest univers.

JAVIER REVERTE