Hawaii, la batalla de l'aigua i el foc

Per: Nacho Melero (Text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació



Si us dic que la cimera més alta del món mesura mà © s de 10000 metres, que no està a l'Àsia sinó als Estats Units, que Holla © el seu cim gairebé sense esforç i que gairebé pots aconseguir-la en cotxe, © es pensa que, o sóc un ignorant del tot, o em deixeu © el seny aparcada en aquell lloc.

No obstant això els cientÃ-fics han observat, i els registres oficials dels "Record Guinness" constaten, que el volcà Mauna Kea, i no l'Everest, és amb els seus 10205 metres la muntanya més alta de totes. El petit ± o detall que no tots coneixen és que els primers 6000 estÃn sota el oca © anus PACA-fic. Aixà que tret que canviïs la referència habitual, 01:00 nomà © s veu els à º ltims 4205.

 Benvinguts a Hawaii, una terra de sorpreses!

No obstant això Hawaii sempre serà recordat per la seva Port Perla. Nomenar â € œPearl Harbourâ € és invocar un dels moments mà © s significatius del s.XX. Avui al voltant del port hi ha una gegantina base militar que ajuda al govern d'aquell país a controlar tota aquesta zona geogràfica. Quan vaig arribar a les instal · lacions i em vaig passejar per les restes del USS Arizona, no vaig poder oblidar la mítica frase que el president Roosevelt va dir al Congrés del seu país el 8 de desembre de 1941: "Ahir, Desembre. 7, 1941 – una data que viurà en la infàmia", i que va donar peu a la declaració de "La Guerra de Guerres" per part d'un "Oncle Sam" ferit, i com no "sorprès".

És molt curiós veure com si et fas amb un mapa del lloc observes que ¡les illes estan ordenades per edat i grandària segons vas cap al sud-est!

Però permeteu-me que us expliqui que enmig del "Anell de Foc", que envolta gairebé tot el Pacífic, es troba aquest arxipèlag volcànic i que abans de viatjar a aquell lloc vaig investigar per què té tanta activitat geotèrmica sense trobar-se en la vora de cap placa tectònica. Qui va revelar el misteri a la ciència va ser J.T. Wilson, 01:00 geofísic canadenc que, i 1963, descobrir com un "punt calent" (hotspot) recorre aquestes latituds sota la placa oceànica. Una mena de mastodòntic cuc subterrani que llisca amb rumb sud-est i trenca la escorça terrestre al seu pas permetent, amb el seu incalculable energia, que el magma surti des del mantell cap a l'exterior. Una cosa semblant passa al flamant Parc Nacional de Yellowstone a Wyoming, encara que aquí no hi ha encara magma. Ja us explicaré més tard el per què.

Les principals illes són Kauai, Oahu, Mahui y Hawaii. Convé que no equivoqueu l'illa de Hawaii amb tot l'arxipèlag, aunque tengan el mismo nombre. És molt curiós veure com si et fas amb un mapa del lloc observes que ¡les illes estan ordenades per edat i grandària segons vas cap al sud-est! Rumb que coincideix amb el d'aquell "cuc". Kauai és per tant la de major edat i menor grandària, i així de manera successiva fins arribar a la novella Hawaii, coneguda com "The Big Island".

els súbdits surfistes del Gran Kamehameha I, ja sabien que Kauai era l'illa anciana i calmada i Hawaii la jove revoltosa

Durant I Viatge a l'illa de Maui, al poblet de Paia, vaig conèixer una hawaiana quienme aclarir el fet que abans que existissin els geofísics, seus avantpassats, els súbdits surfistes del Gran Kamehameha I, ja sabien que Kauai era l'illa anciana i calmada i Hawaii la jove revoltosa. El motiu real, em va explicar, era la ancestral pelea entre “Pele”, la deessa volcànica i la seva germana gran que amb un nom impronunciable governa els mars, i no un "hotspot" geotèrmic com va dir el Sr. Wilson.

Antany la força de Pele havia engendrat a la primogènita illa Kauai, però en la seva lluita fraternal, la versió femenina i hawaiana de Neptú, Força Aquella deixar do temple acabat de construir. La atàvica batalla entre foc i aigua ha donat forma a tota la cadena muntanyosa i submarina hawaiana.

Vaig entendre llavors el veritable motiu de la situació, la mida i les diferents edats dels diferents llars de Pele, ja que quan abandona forçada una illa, al perdre aquesta la seva activitat, l'erosió del mar roba dimensió al terreny apagat.

Avui dia Peli viu al Kilauea, ONU enorme volcà i "Big Island". Els seus rius de lava subterranis i els forats provocats a terra per la seva voracitat, manifesten la titànica fúria de la deessa, i com si d'un malferit a la trinxera es tractés, ens mostra els budells del nostre planeta.

La virulència de les erupcions és la palpitant pressió sanguínia present en una hemorràgia descontrolada. Almenys això és el que vaig pensar al sobrevolar en un minúscul helicòpter aquella mola furiosa, i encara que per llavors no havia conegut el meu erudita amiga, sí vaig saber que estava sobre un lloc màgic. Avui sé que és l'estatge desordenada d'un ésser superior.

La virulència de les erupcions és la palpitant pressió sanguínia present en una hemorràgia descontrolada.

La enrabiada divinitat permet durant decennis que les seves faldilles es tenyeixin de verd selvàtic, i en qüestió de segons centenars de soldats, amb forma d'arbres, cremen des de les seves arrels, sense poder fugir. Les seves llengües de foc llisquen muntanya avall cap a una altra batalla contra el seu etern germana, y es en la costa donde la contienda tiene lugar. La humareda da fe de ello.

No se sap qui guanya, perquè encara que penseu que l'aigua sempre venç al foc, debo deciros que “The Big Island” sigue aumentando su tamaño, després s'ho està robant al mar, una altra sorpresa.

Però mitologia part, a l'illa de Maui, hablar del santuario que tienen las ballenas jorobadas, és parlar d'altres éssers majestuosos. Les trobades amb aquells commovedors animals no tenen parangó ja que et saluden amb els seus bestials aletes com si et esperessin. Es traslladen amb precisió al llarg de milers de quilòmetres, des de les gèlides aigües del sud d'Alaska, que a més són verdoses per l'enorme quantitat de nutrients que tenen, fins a les càlides aigües hawaianes, turqueses per aquesta escassetat nutritiva. Així que en l'estiu boreal s'alimenten i desenvolupen, ia l'hivern, s'aparellen i crien mentre estan a dieta. Jo vaig ser-hi al febrer del 2008. L'espectacle de salts que ofereixen, mentre es mostren elegants i contentes als altres membres del seu col · lectiu, és emocionant. 35000 quilos en vol aterrant sense estil contra l'aigua, assegurar the're un enorme "planchazo".

En moments com aquest, al igual que al sobrevolar el Kilauea, la Naturalesa colpeja per darrere la teva espatlla i et pregunta amb un gest altiu, quina és l'opinió que et mereix un desplegament. Entonces te conectas a «Ella», i de manera humil i discreta li demanes disculpes si en algun moment li vas fer mal en la teva vida quotidiana. Li aclareixes que d'haver estat així va ser sense intenció. Després teves neurones, per art de màgia, es tornen a connectar deixant de nou sentir el delit.

Per tant Hawaii va ser, és i serà un arxipèlag vibrant, llar de la muntanya més alta, de diosas furiosas y ballenas espectaculares. Hawaii SER, és i serà el repte gairebé impossible per a molts exploradors, antany amb els seus navilis i sextants, avui amb els equips de vulcanologia més avançats que existeixen. De fet un dels grans, el capitán James Cook, trobar el seu final allà al febrer de 1779. Alguns diuen que va acabar com el plat principal del menú dels aborígens, i tothom creu que va ser el primer europeu a descobrir aquest lloc al món occidental… però acabaré llavors aquest article com el vaig començar, i és amb una gran sorpresa. Si us dic que hi ha indicis, i molt fiables, que nofue el britànic, sinó un desconegut espanyol, Álvaro de Saavedra Cerón, a les ordres d'Hernán Cortés, quien avistó por primera vez este lugar y que no avisó a nadie para que no supieran de su magnificencia, La sorpresa? Jo em vaig quedar perplex.

Ah!! gairebé ho oblido, a Yellowstone encara no hi ha magma, perquè la pell, que no Pelé, segueix vivint a la caldera del Kilauea.

  • Compartir

Comentaris (13)

  • Mayte

    |

    Super interessant!!!!

    Contestar

  • Carmen

    |

    Que bonic article!!!m'encanta descobrir coses noves d'aquest increïble archipiélago.Mi enhorabona!! Que meravella!!jo vull tornar…..

    Contestar

  • Borjoso

    |

    ¡¡Impressionant!!
    Después de leer este artículo conozco a alguien que se «morirá» por ir allí

    Contestar

  • juanaco

    |

    Com flueix el text, cabronàs. M'ho he llegit entre parpelleig i parpelleig. Enhorabona.

    Contestar

  • sociooo

    |

    espectacular Nachete !!!
    la dada, el mite, l'escenari, l'anècdota… simplement GRANS !!!

    Contestar

  • Pilar

    |

    Genial cunyat! Ets un crac!!

    Contestar

  • INES

    |

    De nou m'has sorprès amb un gran relat d'un bonic lloc, ho tinc a la llista per visitar, potser algun dia ¡¡¡¡Mentrestant amb el teu article he somiat una estona amb això. ALOHA Nacho

    Contestar

  • Cliford

    |

    Després de llegir aquesta bella descripció , ja on passar les meves properes vacances hivernals . GRÀCIES !!

    Contestar

  • Beatiz

    |

    Genial Nachete! Quines ganes d'anar!

    Contestar

  • Elisa

    |

    Molt original la descripció, espero poder corroborar aquest article a les meves properes vacances. M'ha encantat. Gràcies!

    Contestar

  • Mariasun

    |

    I t'ho volies perdre aquest viatge…………, o això ens vas fer creure. Que sorpresa i que alegria quan vas aparèixer a l'habitació de l'hotel de Hawaii!!!!!. Sense tu el viatge no hagués estat igual, sens dubte. ¿I aquest helicòpter en què muntem i que ens passeig per les llengües de foc?. Ido no hi ha ni un Hawaii Beis, cal anar. Són meravelloses aquestes illes. Rèiem molt quan llegíem que els primers navegants, que eren espanyols, quan les van descobrir, no ho volien posar en cap mapa, perquè ningú sabés on eren….. I quedar-se-PER ELLS SOLS!!!!. En m'estranya. Un petó Nacho, m'has fet tornar a recordar aquells moments tan meravellosos.

    Contestar

  • Núria

    |

    Hola Nacho,
    Porto 5 dies volant amb un senyor molt gran, un comandant molt especial i admirable,al qual segur coneixeràs i que m'ha dit que llegeixi els teus articles, per cert m'encanten!
    Un petó de paris, de Cliford el meu!

    Contestar

  • Nacho, l'autor

    |

    Sobretot això un tipus GRANDEEE, igual que les teves paraules.
    Gràcies de cor.
    Un petó Núria.. no paris de seguir-nos a viajesalpasado, un gran lloc on saber què visitar per eixamplar l'ànima… que en moments com aquests no ve gens malament.
    GRÀCIES

    Contestar

Escriu un comentari