Cholula: on els volcans escupen esglésies
Jorge Luis condueix la "muertera" acostat al voral, amb la mateixa parsimònia amb la que recorda que en la seva esbojarrada joventut va estar nou vegades a la presó. Ens encaminem a la església dels Remeis, aixecada sobre l'antiga gran piràmide de Cholula, la ciutat amb més temples per metre quadrat de tot Mèxic.
Des Pobla, apropar-se per carretera a la veïna Cholula és un passeig de gairebé dotze quilòmetres. L'interminable Ford amb aires de cotxe fúnebre ni tan sols circula a 50 per hora mentre el conductor ens obre espontàniament els calaixos d'una vida, la seva, amb més corbes que el circuit de Montecarlo. Als sis anys va marxar de casa i els carrers del DF van ser la seva escola, on pidolava i robava per sobreviure. No li importa reconèixer que "de chamaco" va visitar la presó nou vegades per petits delictes. En la seva mirada brilla el centelleig de l'home orgullós d'haver estat capaç de vèncer als seus dimonis. "Ara sóc el més honrat del món". Amb idèntic afany de superació, presumeix d'haver pujat dues vegades al Popocatepetl. Aquest volcà i el de Iztaccíhuatl Cholula com custodi dels Ciáneas moderns. Va creuar els Pirineus en moto en els anys 50 i del seu pas per Espanya sublima els seus dies de fira a Jerez. "Mai vaig beure tant vi…", confessa amb un adarme de nostàlgia. Ara, ja redimit, porta gairebé trenta anys portant i portant turistes pels voltants de Pobla. Tothom el coneix i ell s'orna en la salutació agitant la mà per la finestreta i agradant amb el clàxon cada vegada que ensopega amb algun paisà.
Els seus murs submergits en mostassa semblen una provocació, un desafiament de la fe en Déu al veí Popocatepetl
La església dels Remeis enlluerna des de qualsevol punt de la ciutat, sostinguda en camines per la verdor tropical de la muntanya sagrada dels indígenes vençuts per Hernán Cortés. Els seus murs submergits en mostassa semblen una provocació, un desafiament de la fe en Déu al veí Popocatepetl (anomenat col · loquialment "Popo"), als seus erupcions violentes ia la seva majestuositat inalterable. Un lleonès, Diego d'Ordaz, va ser el primer europeu a ascendir a 1519 per albirar la millor ruta cap a Tenochtitlán, la actual capital federal, en l'expedició de Cortés. Aquesta gesta es plasmaria en el seu escut d'armes, on va lluir orgullós un volcà com a blasó.
Els espanyols van edificar l'església en el mateix lloc on es trobava el temple major de Cholula, tradicional aliat asteca. Amb els seus més de 60 metres d'alt superava fins i tot al Tenochtitlán. Quetzalcoatl, la serp emplomallada a la qual estava consagrat, no va donar fàcilment el seu braç a tòrcer. Les cròniques antigues expliquen que un llamp va fulminar fins a dues vegades la creu que va substituir l'adoratorio que coronava la piràmide. A la tercera, els missioners franciscans van cavar més profund i van aflorar "molts ídols i idolatries ofertes al dimoni" que estaven enterrades en un desesperat intent dels cholultecas d'implorar el perdó de les seves divinitats.
Cholula segueix ple de temples, ara catòlics. Aquí els volcans en lloc de lava escupen esglésies
Cholula era un santuari indígena que va meravellar la soldadesca de Cortés, que va xifrar en més de 400 el nombre de temples i arodatorios erigits als déus asteques. La ciutat tenia un per a cada dia de l'any. A Bernal Díaz del Castillo, el soldat-cronista de la conquesta, la ciutat va recordar a Valladolid. Cinc segles després, Cholula segueix ple de temples, ara catòlics. Aquí els volcans en lloc de lava escupen esglésies. Pocs exemples més notoris de la mutació religiosa que es va produir a Mèxic amb l'arribada dels espanyols.
Després de la empinada caminada vessant amunt, un grapat d'escalinates treuen el cap a una reixa on recuperar per fi el bleix. Tires de cintes blaves i blanques pengen sobre els nostres caps. L'estètica és més tibetana que catòlica i fins i tot em fa girar el cap buscant algun xorten budista. Dins del temple, el rector i un grup de feligresos escruten la col · lecta dominical. Vigilats per l'omnipresent Verge de Guadalupe, defensen amb vehemència com administrar aquest grapat de pesos.
Medi ocult per la boira que es confon amb la neu, el «Popo» parece dispuesto a devorar a los intrusos de un bocado
Al capdamunt d'aquesta vella piràmide sagrada, la fe es renova ara amb el Déu dels cristians. El "Popo" està sense estar. Medi ocult per la boira que es confon amb la neu, sembla disposat a devorar als intrusos d'un mos. Les vistes des d'aquí, amb la molt devota Cholula escampada en esglésies, és sensacional.
A la part alta d'aquest turó es van refugiar els últims cholultecas després de la matança del temple major ordenada per Cortés. Camí de Tenochtitlán, els conqueridors van fer una parada en el camí a Cholula, on Moctezuma havia preparat un parany per impedir la seva arribada al cor de l'imperi asteca. Descoberta in extremis l'emboscada pels espanyols, Cortés va convocar els caps indígenes al temple major. Els cacics van confessar l'ardit i, encara van culpar a Moctezuma, l'escarment va ser terrible. Dos mil indígenes van perdre la vida en només unes hores, sobretot a mans dels seus veïns tlaxcalteques, que acompanyaven l'expedició espanyola i van aprofitar per saldar comptes amb acarnissament amb els seus tradicionals enemics.
Viatjarà a Tlaxcala, que encara es resisteix a assumir la seva complicitat en la conquesta, però això ho explicaré en una altra ocasió…
