La Gomera: el pou i últims resos de Cristòfor Colom
Un ja tenia bastants dubtes sobre el que em van explicar a l'escola, de petit, allò de que un tal Cristòfor Colom va ser el descobridor d'Amèrica. Amb el pas dels anys els dubtes es van anar dissipant en contra de les tesis escolars i després de llegir a Gavin Menzies, van quedar clares del tot. Us recomano si no ho heu fet ja, la lectura dels seus dos primers llibres: 1421 i 1434 (la tercera part de la trilogia està en camí). En ells s'expliquen moltes coses fruit d'anys d'investigació i documentació, amb proves solvents, però una de les que queda de manifest és que Colom no va ser el primer a trepitjar el Nou Continent. Es deixen bastant clar també les fonts d'informació i "inspiració" de l'Almirall per posar rumb a l'est. En qualsevol cas per al post d'avui em quedo amb la figura de Colom i els seus viatges, que és indubtable que fer-los, els va fer o no?
Objecció en concret en el primer dels seus viatges, el realitzat en 1492 i que fet i fet li va donar fama mundial. A aquest van seguir tres expedicions més però va ser en aquell primer viatge que va salpar des del port de Pals de la Frontera (Huelva) l' 3 d'agost, el que va servir de base per a la resta. La clau, els vents alisis, li van portar fins a terres Canàries i el van impulsar cap al continent americà, les Índies Occidentals. I un enclavament canari important va ser sens dubte l'illa de la Gomera. És innegable que Colom va lligar la seva vida de forma important a la naturalesa (a la d'aquests vents, per exemple) ia la de les condicions de tot tipus que s'anava trobant en la seva navegació. La naturalesa marítima, la naturalesa d'esculls, platges i costes per descobrir i navegar, i la naturalesa de la porció del mapa ja coneguda, com la de la Gomera sense anar més lluny. Aquesta és la part de la vida de Cristòfor Colom, i la de molts altres navegants, que més em fascina. La seva vinculació fins a l'extrem de dependència, de la mare naturalesa.
Colom no va ser el primer a trepitjar el Nou Continent. Es deixen bastant clar també les fonts d'informació i "inspiració" de l'Almirall per posar rumb a l'Est.
Què trobem a l'illa Colombina?
A La Gomera va arribar Colom el 12 d'agost després d'una parada a Gran Canària per reparar "La Pinta" i es va quedar fins al 6 de setembre. A la capital gomera, Sant Sebastià, queden llocs (avui monuments) vinculats a la història colombina com són la Torre del Comte, l'església en la qual l'Almirall va resar per última vegada abans de marxar, la casa-museu de Colom o el Pou de l'Aguada (on es va aprovisionar d'aigua per a la travessa). Un cartell al costat del pou resa "amb aquesta aigua es va batejar Amèrica, any 1492 ".
També toponímies de llocs que d'una o altra manera recorden a l'època de Colom, com la Degollada de Peraza, per exemple. Hernán Peraza va ser el malmès marit de Beatriz de Bobadilla, governadora de la Gomera (i amiga i confident d'Isabel la Catòlica). Expliquen les males llengües històriques que Cristòfor Colom va trobar a Beatriz de Bobadilla alguna cosa més que ajuda per al seu projecte ... sens dubte en una illa de la qual es va enamorar.
L'Almirall va trobar a l'illa tot el que necessitava per al seu gran viatge, això és, seu mecenes, i les provisions que la mare terra gomera li va proporcionar. L'aigua i els aliments sense anar més lluny.
A part dels llocs abans esmentats el que segur va trobar Colom, doncs portava molts més segles allà, era el bosc de laurisilva que entapissa el centre de l'illa. Aquest bosc actua com esponja absorbint l'aigua dels núvols que es formen en xocar la humitat de l'oceà contra les muntanyes gràcies a l'acció, una vegada més, dels vents alisis. Els mateixos vents que el van portar al seu objectiu i el mateix procés natural que va proporcionar a Colom el líquid element en quantitats substancials per omplir els seus cellers. El bosc de laurisilva és originari de l'època Terciària i avui, declarat i protegit com a parc nacional de Garajonay, és el principal atractiu d'una illa que, com li va passar al bo de Cristòfor Colom, enamora. Si aneu a La Gomera no deixeu de visitar l'imponent vall d'Hermigua (amb els seus boscos de laurisilva) i dormir plaentment en alguna dels allotjaments rurals (www.islarural.com). Correu el risc, això si, de descobrir el relax més absolut ... compte que enganxa!
Comentaris (4)
Maria Gamo
| #
Els llibres de Menzies són fascinants, encara que a un sempre li queda el dubte de si són cosnpirativos, a l'estil dels americans no van arribar a la lluna, encara que és cert que estan documentats. El rastre de civilització xinesa a Centreamèrica és també una cosa factible. També tenim els víkings. En tot cas, Colom va ser el primer enn assentar.
Contestar
Alfonso Polvorinos
| #
Hola Maria, m'alegra saber que et vas interessar per Menzies també. Crec més en la documentació que en la conspiració en aquest cas. Si donem per bona la seva teoria precisament van ser els xinesos els primers a assentar allí en èpoques similars (encara que una mica abans) que Colom. Bona part dels 33.000 xinesos de l'expedició de Zeng He van ser desembarcats al llarg i ample del món (també en el continent americà) per fundar noves colònies. Gràcies Maria pel teu comentari i una salutació.
Contestar
MereGlass
| #
El que més em fascina dels velers d'antany és com la seva tripulació podia orientar sota el sol amb un simple telescopi i la carta de navegació i en la nit plantant l'astrolabi sobre el mapa de constel · lacions per endinsar serena al mar incert
Contestar
Alfonso Polvorinos
| #
… i l'aparent tranquil.litat amb què ho feien… estic d'acord amb tu MereGlass. Una salutació.
Contestar