Londres: a la cova de Churchill

Per: Eduardo de Winter
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]

Londres és una ciutat que per la seva història et permet realitzar múltiples "viatges al passat". És comú trobar plaques commemoratives, estàtues que homenatgen un cèlebre o indicacions d'il · lustres que van habitar algun edifici. En la meva agenda portava marcats diversos imprescindibles a visitar relacionats amb la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'un moment del nostre ahir que sempre m'ha causat fascinació, ja que el seu desenllaç marca encara avui la manera en què vivim. Comencem a girar Whitehall, una llarga avinguda que uneix Trafalgar Square amb el Parlament i l'inevitable Big Ben.

Whitehall traspua Història, seus clàssics edificis et conviden a imaginar temps pretértios, quan el futur de milions de persones es decidia entre les parets del Foreign Office i els visitants de Downing Street informaven al Primer Ministre sobre els caces abatuts durant els dies de la Batalla d'Anglaterra o els plans del Dia D. Poc abans d'arribar a un monument que honora la memòria dels caiguts durant la Primera Guerra Mundial ens trobem amb un altre que homenatja la tasca de les dones durant la segona contesa bèl · lica que va enfosquir al món. L'esforç bèl · lic del país precisar que moltes dones angleses treballessin a les fàbriques davant la necessitat de mà d'obra. Altres realitzar tasques vitals en l'exèrcit, demostrant un valor i determinació que els va merèixer a 2005 un reconeixement especial a través d'aquest tribut.

La veritat és que gran part de la guerra la va passar Winston Churchill, en aquell temps primer ministre britànic, no en el 10 de Downing Street xinès a Las Cabinet War Rooms. En un carrer adjacent a Whitehall, afrontant amb la St James Park, es troba l'entrada a un autèntic viatge en el temps. Adquirim l'entrada i vam descendir. Les Cabinet War Rooms van començar a construir al juny de 1938, transformant uns antics magatzems subterranis a 10 metres de profunditat en un búnquer contra bombardejos. En la visita es poden veure les instal · lacions tal com van quedar després de la fi de la guerra al juny de 1945. Algunes zones que poden visitar són les estades dels Churchill, les sales de comandament o les centraletes. Es mostren mapes en què s'indicaven els avenços i les ofensives, o es pot veure el telèfon que servia de línia directa amb el president nord-americà. En la meva memòria roman el sentit de sobrietat i el espartà de les instal · lacions. Aquestes van cobrar especial importància durant el Blitz, el bombardeig diari a què va ser sotmesa Londres per part de la Luftwaffe alemanya durant 1940 i 1941, causant més de 43.000 morts.

Els següents dies es van convertir en esgotadores jornades de matinar i emprendre ruta. En tornar mentalment als moments viscuts em sorprèn l'ànsia per devorar visites, titllar monuments de la nostra llista i fotografiar tot sense aturar el pas. Em veig encapçalant la marxa guia en mà a pas marcial mentre el meu germà feia broma xiuxiuejant a la meva dona: "Compte que el gos ha ensumat una pista". Com turista novell no vivia el moment ni el lloc i encara menys les sensacions. El meu ritme el marcaven les agulles del rellotge mentre m'obsessionava pensar que el temps de tornar s'apropava i encara quedava tant per veure…

Aquell venedor de rostre bonàs i conversa amena, mentre els seus ulls s'humitejaven pels records, em va explicar que ell va ser un d'aquests nens

Mentrestant va arribar el matí de dissabte i ens dirigim amb la resta de la multitud a Notting Hill i el seu cèlebre Mercat Portobelllo. Entre antiguitats i novetats amb un toc retro pot un trobar tot tipus de records i artefactes. En una de les galeries em va agradar un lloc on un home d'edat venia reproduccions de fotos antigues. Vaig començar a rebuscar les del Londres en guerra i vaig notar com al venedor li cridava l'atenció la meva selecció. Xerrem sobre història, dictadors, literatura i finalment va assenyalar una de les fotos. En ella es mostrava a un grup de nens de mirada trista; eren els nens evacuats de Londres cap al nord del país per tal d'allunyar-los dels bombardejos. Se'ls allunyava també de les seves famílies. Molts d'ells van perdre als seus pares i els més petits van tornar sense tenir a penes records dels seus progenitors. Aquell venedor de rostre bonàs i conversa amena, mentre els seus ulls s'humitejaven pels records, em va explicar que ell va ser un d'aquests nens. I qui fins llavors parlava sense parar, va deixar de fer-ho i em va somriure forçat, com si d'aquesta manera tanqués una porta al seu interior que impedia que certes vivències tornessin i el torturessin.

Des d'aquell primer viatge he tornat a Londres una dotzena de vegades, enamorat sense remei d'ella. Com deia Samuel Johnson, «quan un home està cansat de Londres està cansat de la vida, doncs Londres té tot allò que la vida pot brindar». Potser siguin els seus museus o potser els seus musicals. Per a uns serà l'anar i venir de gent de llocs distants o caminar mentre a les teves orelles arriben sons de llengües diverses. Per altres seran els aromes i colors de les seves animats mercats. Però la meva passió per Londres neix per ser una ciutat que viu el present, lluitant pel futur però sense oblidar el seu passat. És una ciutat que et permet rememorar la seva història, atorgant motiu al nostre viatge i recordant perquè preferim els "viatges al passat". I és que, Com construir el demà sense conèixer el camí que ens va portar fins avui?

PD: Serveixi d'homenatge als que em van descobrir Londres i van aguantar al turista gos: el meu germà i la meva dona.

Eduardo De Hivern
www.blog.infoviajero.es
info@infoviajero.es.

[pestanya:el camí]
Personalment sempre he viatjat a Londres en aerolínies de baix cost com Ryanair o Easyjet. Ambdues volen a l'aeroport de Stansted. Per anar de Stansted al centre de Londres disposem de tren i autobús. La deixo més informació sobre com anar des del centre de Stansted en l' http://blog.infoviajero.es/londres/de-stansted-a-londres/
Si viatgem a l'aeroport de Heathrow podem agafar directament el metro.

[pestanya:una becaina]
Londres és una ciutat tremendament cara i l'allotjament no és una excepció. Sòl allotjar al barri de Hammersmith, ubicat en zona 2 del metro i ben comunicat. Concretament a l'Hotel 65 (www.hotel65.com) que a Espanya seria una pensió més aviat, però és econòmic i inclou l'esmorzar. Una opció molt barata són els hotels easyHotel del grup low cost Easy (www.easyhotel.com). Les habitacions són netes i funcionals però grandària tipus zulo, pel que us recomano almenys triar una amb finestra.

[pestanya:a taula parada]
En Whitehall, Prop de Trafalgar Square i Downing Street ES troba al pub El Senyor Lluna del Mall,. Els relació qualitat-preu és del millor de les zones turístiques de Londres i la ubicació fantàstica. Les taules a la zona de biblioteca són les meves preferides. Molt destacables els esmorzars.

[pestanya:molt recomanable]

Una visita imprescindible per temes de la Segona Guerra Mundial és l'Imperial War Museum a Lambeth Roas. L'exposició sobre l'holocaust és per fer-la amb temps i convida a una profunda reflexió. Un altre monument interessant el trobem davant de la catedral de St Paul i està dedicat als bombers morts durant el Blitz. Green Park i Curiositat, que se situa davant del Palau de Buckingham va ser utilitzat durant la contesa com a hort per poder proveir la població almenys de la seva racionament.

[tabEND]

  • Compartir

Comentaris (1)

  • Carlos Hdez.

    |

    Coincideixo amb vostè en la màgia de Portobello, és un dels meus llocs favorits per perdrem. Es passen les hores sense sentir..

    Contestar

Escriu un comentari